D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Barbie i el club de les germanes...

  Mattel

  • 0
  • 0
  • 0

  La Barbie i les seves germanes van a la platja a passar el dia. Allà, es troben amb la seva amiga Teresa, que treballa de socorrista. Quan van al seu costat, la Teresa ensenya unes ampolles que contenen missatges en clau en el seu interior. Encuriosides, la Barbie i les seves germanes decideixen resoldre el misteri que s'amaga darrere. Aconseguiran les germanes detectius desxifrar els missatges i trobar totes les pistes? Descobreix-ho!

  Voir livre

• 

  Miguel Abensour: La democràcia...

  Jordi Riba

  • 0
  • 0
  • 0

  L'obra d'Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d'actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d'irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l'obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l'acció originària. Es pot entreveure d'aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.

  Voir livre

• 

  No pots buscar en el blau - Una...

  Antoni Defez

  • 0
  • 0
  • 0

  Wittgenstein, separant-se de la tradició, no va practicar mai una filosofia narrativa, discursiva o argumentativa, sinó que hi emprà el comentari breu, l'observació lacònica, l'exemple o el contraexemple, l'apotegma, l'aforisme... I aquesta manera trencada d'escriure no sols genera el problema de com llegir els seus escrits –una lectura lineal no n'és mai aclaridora–, té també la conseqüència que no es pot presentar la seua filosofia fent servir el seu estil. Si es vol explicar Wittgenstein, és indefugible adoptar un format narratiu, discursiu i, de vegades, argumentatiu, és a dir, cal ser wittgensteinians no a la manera de Wittgenstein.

  Voir livre

• 

  El problema de ser massa bo

  Xavier Guix

  • 0
  • 0
  • 0

  Un manual de psicologia per als que confonen ser una persona bona amb deixar de ser un mateix, no generar cap conflicte, no desobeir o complir sempre amb les expectatives alienes.
  El món està ple de bona gent, només que algunes persones aprenen a ser tan bones i obedients, tan perfectes i ideals que pateixen horrors quan no ho aconsegueixen. Continuen sent nens i nenes bons encara que ja els pesin els anys. La seva major inquietud és sentir-se incapaces de deixar de ser bones, desobeir o generar conflictes. Els atabala no complir amb les expectatives alienes i arriben a angoixar-se per temor a ser rebutjades. Aquestes persones practiquen la «mala bondat», una cadena de comportaments basats en l'obediència i el portar-se bé per temor, en el fons, a la desaprovació dels altres.
  Xavier Guix ens proporciona en aquest llibre un impagable mapa de situació. Dissecciona la «mala bondat», el seu origen i les seves conseqüències. Així mateix, posa en valor la importància de curar les nostres ferides, i ens orienta al canvi amb pautes concretes per deixar-la enrere en la nostra vida diària.
  «Feia anys que no em sorprenia tant un llibre de psicologia». Francesc Miralles
  «Xavier mostra, amb la seva habitual claredat i perspicàcia, el viatge que emprenem des de la infància al qual denomina "mala bondat"». Sònia Fernández Vidal
  «Escrit amb magistral estil. Descobriràs les raons per les quals les persones bones poden perjudicar-se a si mateixes fent el bé». Antoni Bolinches
  «Il·lumina el camí cap a la veritable realització personal». Àlex Rovira

  Voir livre

• 

  Pantheisticon - Fórmula per...

  John Toland

  • 0
  • 0
  • 0

  'Pantheisticon, o fórmula per a celebrar una fraternitat socràtica' (1720), la darrera obra de Toland, és una brillant exposició de la força i la perennitat de la natura, un exercici d'interpretació del pensament clàssic i un irònic pamflet antireligiós en forma de litúrgia paròdica. Escrit i pu- blicat originalment en llatí, va tenir una circulació limitada, no només pel seu format inusual, sinó també per voluntat de l'autor, que en va distribuir personalment uns pocs exemplars entre un cercle reduït d'amics. Aquesta obra constitueix un dels primers manifests en favor de la llibertat de pensament, de la recerca de la veritat i de l'amistat entre persones que no tenen por d'imaginar noves realitats.

  Voir livre

• 

  La prosa de la vida - Fragments...

  Joan Carles Mèlich

  • 0
  • 0
  • 0

  «Només m'interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d'un mosaic en què les peces no encaixen, sense centre ni síntesi.»
  
  En aquest segon lliurament dels seus Fragments filosòfics, el filòsof i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona a fons sobre la condició contingent, incerta i finita de l'ésser humà a partir del que anomena una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions. I és que parlar de la prosa vol dir —segons Milan Kundera— parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.
  
  «Joan-Carles Mèlich defensa que l'ètica és la resposta al prec d'algú que pateix i que per tant la compassió és la base de l'ètica»
  
  Carles Capdevila, Diari Ara
  
  «Quin goig més gran, llegir algú que es diu –o li diuen– filòsof i que, en comptes d'exposar-nos –i fer-nos compartir– les seves certeses, ens ofereix els seus dubtes!; algú que, enlloc de buscar prosèlits, ens convida a pensar per nosaltres mateixos»
  
  Xavier Serrahima, Nació Digital
  
  «Joan-Carles Mèlich porta un barret negre, escriu amb ploma (de tinta violeta) i rere les ulleres hi ha una mirada atenta al matís, al dubte, al canvi»
  
  Gemma Ventura Farré, Catorze.cat

  Voir livre