Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Contra la gravetat - La...

  Kevin Prados

  • 0
  • 0
  • 0

  L'EMOCIÓ DELS CASTELLS CONVERTIDA EN REFLEXIÓ FILOSÒFICA. UN ASSAIG QUE ES LLEGEIX COM UNA NOVEL·LA, UNA CONFESSIÓ I UNA FESTA.
  Un cos damunt d'un altre cos. Una plaça sencera que aguanta la respiració. L'enxaneta que s'enfila fins a tocar el cel… A Contra la gravetat, Kevin Prados parteix d'aquesta experiència física i col·lectiva per preguntar-se què vol dir ser casteller avui i per què continua emocionant-nos. No parla només d'una tradició, sinó d'una manera d'estar al món que posa a prova el cos, la confiança i els vincles.
  Aquest llibre és un assaig que es llegeix com un relat viscut. Prados hi entrellaça filosofia, memòria personal i mirada cultural per mostrar com els castells expliquen una història èpica sobre la grandesa de l'ésser humà. En l'esforç col·lectiu, el risc assumit i el contacte físic hi emergeixen valors com l'altruisme, la responsabilitat, el coratge i una idea de comunitat que desborda l'individu.
  Una mirada contemporània i rigorosa sobre una de les grans tradicions populars catalanes, alhora identitària i universal. Amb un inspirador pròleg de Leticia Dolera i il·lustracions originals de Marina Barberà.
  «ENS AJUDA A COMPRENDRE EL SIGNIFICAT HISTÒRIC, FILOSÒFIC I EMOCIONAL DELS CASTELLS I COM LA BONA FILOSOFIA ENS INSPIRA I ENS FA PENSAR EN LA VIDA». LETICIA DOLERA
  «UN MAGNÍFIC EXEMPLE QUE, QUAN LA FILOSOFIA TÉ ELS PEUS A TERRA, PARADOXALMENT S'ELEVA, COM ELS CASTELLS». FERRAN SÁEZ MATEU
  «UN ASSAIG TREPIDANT, PLE D'EMOCIÓ, D'ERUDICIÓ I D'ENCERT. UNA LECTURA AMB ESPERIT CÍVIC I CLARIVIDÈNCIA». MELCIOR COMES

  Zum Buch

• 

  Ocell de bosc Mirar pensar-hi...

  Antoni Puigverd

  • 0
  • 0
  • 0

  Un àlbum de records, idees i pensaments, en què l'Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents.Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar. 
  
  Com a La finestra discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos gèneres s'hi barregen: del narratiu a l'aforístic, de l'assaig literari a l'elegia. També hi treuen el cap figures de l'escena política, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a "un temps que s'esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va".

  Zum Buch

• 

  Ments preclares - El llibre dels...

  Quim Monzó

  • 1
  • 4
  • 0

  Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

  Zum Buch

• 

  Stalingrad i L'Oucomballa - Un...

  Llibert Ferri, Teresa Ferri

  • 0
  • 0
  • 0

  A finals de l'estiu del 2019, Llibert i Teresa Ferri passegen per Berlín, sota la coberta de vidre del Mall, a pocs metres d'on hi havia la cancelleria nazi. Cap dels dos sap que serà l'últim viatge que faran junts.
  Ja de nou a Barcelona, comença un nou trajecte enmig de la incertesa dels diagnòstics mèdics, que acaba en dol el maig del 2021, quan la leucèmia s'emporta la Tere.
  En aquests vint mesos, els germans Ferri travessen moltes barreres físiques i emocionals, entremig d'anades i vingudes a l'Hospital del Mar. En paral·lel, el Llibert va donant forma en el seu interior a una crònica intimista teixida amb el seu diàleg amb la Tere.
  Stalingrad i L'Oucomballa és una conversa fora del temps, sobre el passat i el present. Una narració que busseja en els orígens familiars dels germans, i que s'escampa pels carrers de Barcelona, Berlín, Roma i sobretot Nova York, on una resplendent Audrey Hepburn es transforma davant l'aparador de Tiffany en el símbol del desconsol que provoca la mort i també en el record dels moments més plens de llum i de vida.

  Zum Buch

• 

  Una biografia epistolar

  Simone Weil

  • 0
  • 0
  • 0

  Recórrer l'itinerari vital i intel·lectual de la filòsofa Simone Weil des d'un lloc poc transitat, el de la seua correspondència, pot oferir una imatge molt fidel de la seua trajectòria, tan curta com intensa i coherent. Una mena de biografia configurada a partir de cartes especialment representatives de les diferents etapes de la seua evolució, en escenaris com París, Marsella, Nova York o Londres, i dirigides a interlocutors que van deixar una empremta inesborrable en la seua obra. L'atenció i l'espera, facultats essencialment lligades en Simone Weil a la recerca de la veritat, es desenvolupen de forma natural a través de la literatura epistolar i, per això, el llibre pretén ser també una crida d'alerta davant del risc de desaparició d'aquest gènere literari.

  Zum Buch

• 

  Tot va passar alhora

  Teresa Colom

  • 0
  • 0
  • 0

  Abans de ser una de les poetes més rellevants de la literatura catalana, Teresa Colom va ser una gran promesa de la banca andorrana. El seu univers no podia donar menys pistes d'una trajectòria artística, però la vocació pot esbotzar murs aparentment inexpugnables. Vet aquí la història de la formació gairebé claustrofòbica d'una nena sobreprotegida (que sempre vol dir desprotegida) al Pirineu català, de com creix en un món que cada cop li sembla més absurd, i de la necessitat d'escapar-ne.
  
  Al banc, Colom es va especialitzar en la gestió de patrimonis, i això era una paradoxa, perquè en l'entorn familiar ja havia comprovat com aquesta «gestió», sovint enverinada per l'avarícia i la fam d'acumulació, pot destrossar completament les relacions i les persones. Quan en va sortir, la feina era recol·locar les peces d'una memòria gelada pel fred. Fa por pensar en el que estem disposats a fer per diners, però també és esperançador veure que els diners, a vegades, no mouen ni un grapat de sorra.
  
  ---
  
  «A vegades el dolor agafa unes alçades bellíssimament insospitades, i en aquesta obra Teresa Colom ho demostra d'una manera total. Un exemple de gran literatura»
  
  — Àngels Gregori
  
  «Això no és ben bé una novel·la: és la dissecció en canal d'una família feta amb el bisturí de la poesia»
  
  — Manuel Forcano

  Zum Buch