Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Almenys ho vas intentar - La...

  Akash Kapur

  • 0
  • 0
  • 0

  Llibre de l'any segons The New York Times, The Wall Street Journal i CNN, entre d'altres
  Som a finals dels anys seixanta, i dos amants es troben en un àrid terreny al sud de l'Índia. John Walker és l'elegant descendent d'una poderosa família estatunidenca de la costa est, i Diane Maes, una atractiva hippy belga. Hi han fet cap per construir un món nou, Auroville, una comunitat utòpica internacional que acull milers de persones. 
  Llavors, com és que en John i la Diane acaben morint dues dècades més tard, el mateix dia, en un terra de formigó esquerdat en una cabanya de palla al costat d'un congost llunyà? Aquest és el misteri que Akash Kapur es proposa resoldre a Almenys ho vas intentar. La Diane i en John eren els pares de l'esposa de l'Akash, l'Auralice. 
  El 2004 l'Akash i l'Auralice tornen a Auroville, on van créixer, des de Nova York, on vivien amb la família d'en John. Allà, s'enfronten als fantasmes d'aquelles morts llunyanes. A poc a poc, entenen com els tràgics destins individuals d'en John i la Diane es van creuar amb la història col·lectiva de la ciutat.
  «Inquietant, commovedor, fermament fonamentat i explicat amb lucidesa, amb una honestedat emocional pràcticament feridora».
  —Amy Waldman, The New York Times

  Zum Buch

• 

  Tot va passar alhora

  Teresa Colom

  • 0
  • 0
  • 0

  Abans de ser una de les poetes més rellevants de la literatura catalana, Teresa Colom va ser una gran promesa de la banca andorrana. El seu univers no podia donar menys pistes d'una trajectòria artística, però la vocació pot esbotzar murs aparentment inexpugnables. Vet aquí la història de la formació gairebé claustrofòbica d'una nena sobreprotegida (que sempre vol dir desprotegida) al Pirineu català, de com creix en un món que cada cop li sembla més absurd, i de la necessitat d'escapar-ne.
  
  Al banc, Colom es va especialitzar en la gestió de patrimonis, i això era una paradoxa, perquè en l'entorn familiar ja havia comprovat com aquesta «gestió», sovint enverinada per l'avarícia i la fam d'acumulació, pot destrossar completament les relacions i les persones. Quan en va sortir, la feina era recol·locar les peces d'una memòria gelada pel fred. Fa por pensar en el que estem disposats a fer per diners, però també és esperançador veure que els diners, a vegades, no mouen ni un grapat de sorra.
  
  ---
  
  «A vegades el dolor agafa unes alçades bellíssimament insospitades, i en aquesta obra Teresa Colom ho demostra d'una manera total. Un exemple de gran literatura»
  
  — Àngels Gregori
  
  «Això no és ben bé una novel·la: és la dissecció en canal d'una família feta amb el bisturí de la poesia»
  
  — Manuel Forcano

  Zum Buch

• 

  Les voltes del món

  Tuli Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Àlex Izquierdo, creatiu publicitari barceloní, ha viscut el món daurat de les agències dels vuitanta i la seva davallada dels noranta, fins a la crisi del 2008, que ho va acabar de trinxar tot. Amb cinquanta anys acabats de fer, sobreviu a força de plans d'ocupació, amb un peu a l'abisme i l'altre al pis de propietat que té al centre de Gràcia, l'única cosa per vendre que li queda abans no acabi d'ensorrar-se. La seva vida ha canviat de cercles i d'amistats, tret de la del Javi, el seu amic de l'institut, discjòquei de professió, que funciona per a l'Àlex com el mirall del destí incert que l'encalça.
  Quan la Mònica entra a la seva vida, també excompanya d'institut, sembla que tot hagi de canviar, però les solucions laborals per a un cinquantí només són pedaços. Vol refer la seva vida, vol la família que no va voler quan era un rei del món, massa desitjos en una Barcelona postolímpica i indignada, vençuda pel poder polític i econòmic sense gairebé marge de millora. Per l'amor que li té a la Mònica, l'Àlex davalla per la piràmide laboral com si descendís per l'infern de Dant. Durant el trajecte tastarà tota mena de dolors físics i morals i tocarà el fons. Serà quan no pugui caure més baix que començarà a treure el cap. I si és amb l'ajut d'algun príncep poderós, ja sap que té un preu. En el seu cas, la bossa o la vida. O un negoci de bugaderies. 
   

  Zum Buch

• 

  La ruta blava - Viatge a les...

  Josep Maria de Sagarra

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.
  
  D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.
  
  Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…
  
  Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

  Zum Buch

• 

  Pujol i jo - Les cares i les...

  Txema Seglers

  • 0
  • 0
  • 0

  Qui és Jordi Pujol? És, sens dubte, el polític contemporani que ens ha determinat més la vida, el que més temps i amb més convicció ens ha governat, el que ha modelat el país amb més intensitat, amb un programa de regeneració col·lectiva a partir de la seva idea de nació.
  Cadascú té el seu propi Pujol, un de personal, fet a partir del seguiment als mitjans de comunicació i del contacte al carrer. Però com el veuen els que l'han tractat de prop? Ja sigui des de la devoció o l'antipatia, des de l'amistat o l'antagonisme, des de l'amor o el ressentiment… mai des de la indiferència. A partir del testimoni de vint-i-set noms de primera fila, ara podrem fer-nos una idea neta de com és en realitat l'home que ha presidit el Govern de la Generalitat durant vint-i-tres anys, del seu dia a dia i de com s'està construint la memòria que en tindrem.
  Analític i atrevit, sincer i sense pèls a la llengua, Pujol i jo —és a dir, Pujol i Txema Seglers, Pujol i cadascú que té veu en aquestes pàgines, Pujol i cada lector— és el llibre que ens permetrà sentir que veiem davant nostre, mentre llegim, una persona d'una magnitud inabastable per a la història de Catalunya. Amb totes les cares i totes les creus.
  ELS 27 TESTIMONIS: Lluís Bassets, Paola Lo Cascio, Joan B. Culla, Enric González, Jaume Reixach, Siscu Baiges, Roger Palà, Lluís Foix, Joan Tapia, Jordi Amat, Francesc-Marc Álvaro, Josep Ramoneda, L'home sense nom, Josep Maria Bricall, Arcadi Espada, Salvador Cardús, Ferran Casas, Xavier Domènech, Josep Maria Pou, José María Mena, José Antich, Miquel Sellarès, Núria Orriols, Artur Mas, Xavier Trias, Irene Rigau, Miquel Roca

  Zum Buch

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Zum Buch