Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Aproximació a la vida i obra de...

  Hèctor Tarín Nieto

  • 0
  • 0
  • 0

  L'obra creativa de José Antonio Valls Subirats (1958-1983), músic d'Alcanar que va morir prematurament abans de poder desenvolupar la seua prometedora trajectòria com a compositor, director, intèrpret i docent, no s'ha estudiat fins ara amb la profunditat que es mereix. En aquest llibre, a mode d'homenatge, s'analitza la seua figura des d'un punt de vista biogràfic, pero també com a acadèmic i professional, estudiant la seua producció per a determinar les característiques que el defineixen com a compositor, els seus recursos creatius i els seus lligams amb músiques foranes, com ara el jazz.

  Zum Buch

• 

  Ocell de bosc Mirar pensar-hi...

  Antoni Puigverd

  • 0
  • 0
  • 0

  Un àlbum de records, idees i pensaments, en què l'Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents.Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar. 
  
  Com a La finestra discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos gèneres s'hi barregen: del narratiu a l'aforístic, de l'assaig literari a l'elegia. També hi treuen el cap figures de l'escena política, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a "un temps que s'esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va".

  Zum Buch

• 

  L'efecte de les marees

  Jaume Benavente

  • 0
  • 0
  • 0

  Valdivia, capital de la regió xilena de Los Ríos. Hi plou. I en Claudio Hertel, descendent dels colons alemanys que hi van arribar a partir del 1850, reflexiona sobre els canvis inherents al pas del temps mentre va a comprar els pigments que necessita per pintar quadres d'aiguamolls. I una mica més al sud, a Chiloé, l'arxipèlag batejat pels espanyols com Nueva Galicia, un món fet de llacs, marees, illes i estuaris (i on també sol ploure), hi arriba un escriptor estranger que conviu en els dos àmbits amb músics, atletes, grangers, periodistes, conductors d'autobús, taxistes o enginyers en un text de múltiples línies argumentals que s'entrellacen. Tot un catàleg de personatges singulars que es creuen i queden relligats en les seves històries: indígenes maputxes, xilots, xilens blancs, valdivians, irlandesos, russos i fins i tot un català. I també el pudú, el cérvol més petit del món, tímid i nerviós, un gran observador dels humans que, des d'una invisibilitat quasi absoluta, exerceix com a element simbòlic, poètic, salvatge i oníric d'un territori tel·lúric i d'un grandiós oceà Pacífic que s'hi fon.
  Una novel·la coral i polifònica sobre la condició humana, la identitat i els seus conflictes, però també un collage magnífic sobre la recerca de la bellesa i la simbiosi amb la Natura i el paisatge.

  Zum Buch

• 

  Per què alguns homes odien les...

  Vivian Gornick

  • 0
  • 0
  • 0

  Traducció de Míriam Cano
  
  Durant més de cinquanta anys, els assajos de Vivian Gornick, escrits amb la seva percepció il·luminadora i el seu estil precís i directe, han explorat el feminisme i l'escriptura, la literatura i la cultura, la política i l'experiència personal. En aquesta tria de textos escrits al llarg de la seva carrera, Gornick explora amb ull crític i una prosa alhora lúcida i vibrant les vides i la literatura d'escriptors com Philip Roth, Henry Miller o Norman Mailer; d'escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble; l'impacte social del feminisme, i dels grups de presa de consciència feminista, i la importància d'explicar i compartir històries, ja sigui amb les clientes d'una perruqueria de Manhattan o amb els membres del seu grup de lectura, amb qui fa anys que es reuneixen. Però, per sobre de tot, Gornick explora el tema que vertebra tota la seva obra, i la seva manera de viure: que el procés d'autoconeixement, dolorós, és el que ens lliga de debò a la vida, i al món que ens envolta.
  
  «Llegir Vivian Gornick és una experiència apassionant, tonificant i provocadora», The Boston Sunday Globe

  Zum Buch

• 

  Candel - Vida de Paco Candel la...

  Genís Sinca

  • 0
  • 0
  • 0

  L'origen del mite, les arrels de l'home
  
  La millor obra de Paco Candel és la seva vida. Més enllà de l'èxit esclatant de les seves obres, que el van arribar a convertir en l'autor més venut de Sant Jordi i un dels més llegits a Espanya —parlant d'un barri que poca gent trepitjava i d'on ell no va voler marxar mai—; més enllà d'això i de tots els reconeixements per una carrera literària extraordinària, podem dir que l'obra principal de Candel és la seva pròpia vida. Una vida que encara ens serveix com a model de compromís i com a guia per interpretar el nostre temps. Quan Genís Sinca va entrar per primera vegada a casa de Candel, era un jove periodista fascinat pel mite del barraquisme català, la veu dels «altres catalans», i hi va conèixer la persona, amb tota la profunditat. Van passar set anys de converses, els últims anys de la vida de l'autor, trenats per la lectura profunda de l'obra candeliana i moltes entrevistes amb persones del seu entorn, fins que aquest llibre va començar a prendre forma. Som davant de la primera i única biografia de Paco Candel, i també de les seves últimes memòries.
  
  «Va representar la incorporació del xarnego a l'hora de jutjar aquelles zones on Barcelona i Catalunya perdien el nom. Candel és un escriptor extremadament singular, però també excel·lent, perquè la seva vida representa la reconstrucció de la Barcelona democràtica» —Manuel Vázquez Montalbán

  Zum Buch

• 

  Lo mig del món

  Roser Vernet

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre respon a una pregunta: ¿quin vincle tens amb el lloc on vius? És un vincle tan important, complex i emotiu com el que lliga els membres d'una família. S'hi juga la nostra capacitat de ser persones o plaga, habitants benèfics o nocius. Per a Roser Vernet aquest lloc és el Priorat. On s'espera la pluja, que és poca. On els governs furten l'aigua dels rius. I on la lluita per la terra fa imaginar noves maneres d'habitar el món —les úniques que valdran a partir d'ara. Lo mig del món explora un microcosmos. Qui l'explica el coneix pam a pam: perquè l'ha viscut, se n'ha exiliat i hi ha tornat. El seu pensament arrela amb la força de qui sap totes les cares d'un territori, i el llegeix.

  Zum Buch