Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  La millor història del món

  Rudyard Kipling

  • 0
  • 0
  • 0

  «La millor història del món», reconeguda unànimement com una de les obres mestres de la literatura universal, narra la relació d'un escriptor consagrat amb un jove poeta sense talent. Quan l'autor comença a estar cansat de les visites de l'altre, el noi li comença a explicar una història extraordinària. Complementen aquest volum el relat breu «El Jardiner», una de les peces més belles sobre el dol que va comportar la Primera Guerra Mundial —Kipling hi va perdre un fill—; es tracta d'un relat admirat per Jorge Luis Borges, que va dir que contenia un miracle que només el lector podia advertir. I les narracions ambientades a l'Índia «Al final del camí» i «L'última cavalcada d'en Morrowbie Jukes», en les quals Kipling mostra amb mà de mestre el xoc que suposava per als colons britànics conviure amb les tradicions i supersticions d'aquell continent sobrenatural.

  Ver livro

• 

  Els trenta-nou esglaons

  John Buchan

  • 0
  • 1
  • 0

  Richard Hannay, un enginyer de mines britànic que acaba de tornar de Rodèsia, està avorrit de la nova vida que ha començat a Londres. Tot canvia quan troben mort a casa seva un home que ha descobert un complot polític de dimensions internacionals. Hannay haurà de fugir a la seva Escòcia natal i descobrir la veritat abans no sigui massa tard. Per a ell i per al seu país.
  
  L'escriptor i polític escocès John Buchan firma una novel·la ambientada el 1914 en una Europa a les portes de la Primera Guerra Mundial que no dona treva al lector, i que va inspirar un dels grans clàssics d'Alfred Hitchcock. Buchan estructura la novel·la a partir dels encontres del protagonista amb personatges d'allò més diversos, testimonis de la paranoia prebèl·lica que hi havia als diversos estaments de la societat britànica. Hi trobem, a més, per primer cop el personatge de Richard Hannay, un home corrent a qui les circumstàncies empenyen a l'heroisme, i que protagonitzarà quatre aventures més de l'autor escocès.

  Ver livro

• 

  La terra s'ho porta No han donat...

  Núria Cadenes

  • 0
  • 0
  • 0

  La Quimeta és la mare del Francesc, la Neus i el Daniel Bastida. L'home se li ha mort a la presó sent innocent, i la Quimeta empeny el carro fent estraperlo a la gola més fosca de la Barcelona de postguerra. Amb quaranta-quatre anys i en plena forma i activitat, la mare pateix un aneurisma, i la família tremola. D'aquí en surten dos destins possibles: si la Quimeta queda incapacitada, el Francesc prendrà les regnes del negoci i el Daniel quedarà anul·lat; si la mare es recupera, el Daniel progressarà a la seva falda fins a convertir-se en un autèntic pinxo relacionat amb el pitjor de cada casa. Les dones, en tots dos casos, agafen el protagonisme que se'ls volia escamotejar. Barcelona és un campi qui pugui de trinxes i còmplices amb el règim. I la vida, a vegades, guanya.
  «La Quimeta toca l'ase i pensa que l'única cosa que tu fas sempre és tenir penques, Daniel, moltes penques. I que no està bé que una mare s'accepti el desequilibri, però que ja de menut eres el meu preferit».
  
  El retorn a la ficció d'una de les escriptores més importants de la literatura catalana actual.
  Aquest volum forma part de la continuació del mític Temps Obert de Manuel de Pedrolo: el retrat literari més profund de la Barcelona de postguerra. 

  Ver livro

• 

  Quanta quanta guerra

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  "Quanta, quanta guerra…" és l'últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat. Si creiem el que n'explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: "Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiració de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona— que només mena a un canvi de presó." I també: "Havia de crear un personatge i llançar-lo a córrer món. ¿Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel món i el món no els sorprèn gaire. ¿Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquè pogués fer el que volgués i anar on tingués ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya." Quanta, quanta guerra… és una novel·la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. I és la part tendra d'una galàxia formada per "La mort i la primavera" i "Viatges i flors". Segons Jaume Coll Mariné, que n'escriu el postfaci: "el món en moviment a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir".

  Ver livro

• 

  El perquè de tot plegat

  Quim Monzó

  • 0
  • 27
  • 0

  Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En "El perquè de tot plegat" els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 1993
  Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994
  
  "Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional".
  Hans-Harald Müller, "Frankfurter Rundschau"
  
  "Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent".
  Guillermo Altares, "El País"

  Ver livro

• 

  Timandra

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Timandra és una de les figures femenines més fascinants de l'antiguitat grega. Dona d'una bellesa excepcional, va saber congregar a casa seva les millors ments del seu temps, des de Sòcrates fins a Eurípides. Però sobretot va trascendir per, com diuen les fonts històriques, ser "l'èter esplèndid que va conviure amb l'heroi Alcibíades i en va recollir les cendres". En aquesta novel·la de Theodor Kallifatides, considerada pel seu autor com potser la millor que ha escrit, és Timandra qui ens explica en primera persona la seva vida i l'Atenes del seu temps, en plena Guerra del Peloponès contra Esparta. Figures, llocs, temps, l'Atenes de l'Àgora i els ports, gimnasos i camps de batalla: tot és real. Però Timandra és molt més que una novel·la històrica. El centre de gravetat és l'amor: explorat, debatut, codificat -com era costum entre els grecs de l'època-, acceptat sempre com a regal i condemna, entre rialles i llàgrimes, en un simposi, un ritu misteriós, a un minut de la mort.

  Ver livro