D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  El tumor

  Toni Soler

  • 0
  • 0
  • 0

  «El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s’assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe’ns de veritat.» 
  El tumor és un llibre de dol. O potser és un llibre sobre el no-dol: una confessió sobre el dolor llargament reprimit. És un relat escrit en pocs mesos però covat durant més de trenta anys, perquè la pèrdua dels pares –per sort– és una absència que no s’omple mai del tot. 
  Escrit amb un llenguatge contingut i precís, Toni Soler retrata aquell adolescent que no va saber com enfrontar-se a la pèrdua i reconstrueix la figura del pare mort abans d’hora. El tumor cerebral que el va fer emmalaltir durant quatre anys, i finalment se’l va endur, reapareix en la ment del narrador com un mur insuperable, i esdevé a la pràctica un personatge més d’aquest fris familiar.

  Voir livre

• 

  El poder de la mentida -...

  Joan Julibert

  • 0
  • 1
  • 0

  En ple debat sobre les fake news i la rellevància que ha adquirit la comunicació a les xarxes socials, Joan Julibert s'interroga a El poder de la mentida sobre el concepte de veritat, i posa sobre la taula la possibilitat que sigui una idea indiscutible. En contraposició, situa la mentida al mateix nivell: tant la veritat com la falsedat són una construcció.
  En aquest assaig, provocatiu i que hauria de ser polèmic, es reclama el dret de la mentida davant el valor absolut de la veritat, i es demostra que el debat sobre les notícies falses és en realitat una guerra de relats interessats, que s'entaula entre els poders establerts, els de sempre, i els emergents.
  Els relats, per tant, es construeixen amb la intenció d'aconseguir l'hegemonia i el domini de la transformació de la realitat que trobem sempre en qualsevol forma de poder.
  L'autor que a La causa del periodisme defensava que la funció del periodisme és guanyar la credibilitat en la persecució honesta de la veritat, ara fa un pas més enllà i accepta que aquesta idea és una convenció necessària, no és un valor absolut.

  Voir livre

• 

  Adéu a la Universitat

  Jordi Llovet Pomar

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre narra les experiències viscudes per l’autor al llarg d’una vida universitària de quaranta-tres anys, començada com a estudiant el 1965 i acabada com a catedràtic, d’una manera prematura, l’any 2008: un pla de prejubilació pensat per les autoritats de la Universitat de Barcelona va determinar l’autor a acollir-s’hi, cosa que potser no hauria fet si les circumstàncies de la vida acadèmica que s’expliquen al llibre no l’haguessin convidat a prendre aquesta decisió.Durant tots aquests anys l’autor ha viscut experiències i moments d’una gran bellesa, de profit i de molta dignitat, però també n’ha viscut d’altres que cauen de ple en el malestar i en la consternació, si no en l’horror. L’autor intentarà que totes i cada una de les situacions narrades vagin acompanyades d’una reflexió ara pedagògica, adés política, també moral, per tal de fer aquest llibre útil a les generacions presents d’estudiants, professors i directors de l’ensenyament secundari i de les universitats de Catalunya i de tot Espanya, i també a les generacions d’estudiants d’Humanitats –que l’autor ja comença a plànyer– que vindran.El títol del llibre fa referència a dues coses: l’adéu de l’autor a la universitat com a catedràtic en actiu, i allò que s’afanya a qualificar com el final, potser no definitiu, de la puixança o el crèdit de les Humanitats en el si de les nostres universitats i societats.

  Voir livre

• 

  Costumari de records

  Sergi Durbà

  • 0
  • 0
  • 0

  Evocar el passat, en efecte, és acarar el futur i, tot plegat, és clar que sí, estimar la terra que un trepitja i per la qual lluita cada dia. No hi ha temps que no torne, més encara si ens configura i ens arrela, si ens apassiona i ens inspira. Si ens motiva i ens alegra. Costumari de records és un recorregut vital i literari per les essències del poble valencià, un diccionari de reflexions personals que mostra la complexa i progressiva transformació d'unes maneres de parlar, de treballar i de conviure. És un conjunt d'escrits que mira d'evidenciar la deriva que afecta la nostra identitat i els nostres costums, sempre tan delicats i tan sotmesos a la incertesa dels temps presents.

  Voir livre

• 

  Llibertat i generositat

  René Descartes

  • 7
  • 53
  • 0

  "La generositat és la clau de volta de la resta de virtuts i el remei general contra tots els desordres de les passions" - René Descartes

  Voir livre

• 

  L'atzarosa vida d'Enrique Blat -...

  Joan J. Adrià i Montolío, Josep...

  • 0
  • 0
  • 0

  La historia de Enrique Blat (1879-1951) es la biografía singular de un hombre corriente y un fiel reflejo, al mismo tiempo, de los temores, las esperanzas y las frustraciones de buena parte de sus contemporáneos.
  Molinero por tradición familiar, se inició en la aventura empresarial con una fábrica de conservas vegetales que, hasta que quebró, el año 1929, llegó a tener una significativa actividad exportadora en Europa y en América. De existencia más bien efímera fue la destilería de licores que montó en Caracas con su hermano. El empresario regresó enfermo a Liria dos años más tarde. Republicano desde su infancia, trabajó de escribiente municipal y participó activamente en la vida política local. El desastre de 1939 le afectó trágicamente. La represión franquista le dejó sin faena y se encarnizó con su familia. Sobrevivió aún al triste ambiente de la posguerra ingeniándoselas para ganarse la vida.
  La vida de Enrique Blat es, por tanto, excepcional y normal al mismo tiempo, una aventura que nos sitúa en el tiempo que le tocó vivir.

  Voir livre