Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  El periodisme després de Twitter...

  Albert Sáez

  • 0
  • 0
  • 0

  El periodisme després de Twitter és una reflexió sobre l'impacte de les xarxes socials i els dispositius mòbils en la gestió de la informació. L'obra parteix de la hipòtesi que el periodisme és una realitat històrica i, com a tal, podria desaparèixer. A partir d'aquí s'analitzen els canvis en el context cultural, econòmic i polític que afavoririen l'extinció del periodisme, a més dels nous hàbits de consum informatiu dels ciutadans. La conclusió apunta a la possibilitat que el nou lloc del periodisme sigui el que tenia inicialment: un espai de conversa entre els membres d'una comunitat social. Per esdevenir-ho, hauria de desprendre's d'algunes adherències pròpies de la seva organització a través dels mitjans de comunicació de massa i reprendre el seu vincle amb el públic i la seva essència narrativa.

  Zum Buch

• 

  El temps de la promesa

  Marina Garcés

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre incisiu i esperançador sobre el poder de la paraula per reapropiar-nos del present i del futur.  
  Recordes la darrera promesa que has fet o que t’han fet? 
  Així s’obre aquest assaig en què Marina Garcés explora el concepte de promesa. Vivim en una societat  aterrida pel futur, obsessionada per predir i projectar, controlar i planificar. Però, qui gosa, avui, prometre res? 
  Aquest llibre mostra les claus històriques, filosòfiques  i literàries del poder de la promesa i de la seva fragilitat actual. La promesa, ens diu l’autora, pot ser una forma de rebel·lió  que introdueixi la batalla pel valor de la paraula en un present incert i en un futur amenaçat. Un text incisiu i esperançador.

  Zum Buch

• 

  Els Hereus - Un retrat proper de...

  Eve Fairbanks

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1994 l'últim règim del món explícitament segregacionista es va esfondrar. Dècades després, el país segueix dividit, incapaç de superar la disfunció social que ha heretat i que condemna els seus ciutadans a la desigualtat. Com podem deixar anar el nostre passat, com a individus i com a països? Com s'han de pagar els deutes històrics? I com una persona pot viure una vida conseqüent en una societat que ja no reconeix?
  A través de les vides de tres sud-africans corrents, la Dipuo, la seva filla Malaika i en Christo, Eve Fairbanks mostra el costat humà del conflicte. Els hereus és un estudi escrit amb una visió psicològica penetrant i una prosa encisadora.
   
  «Mentre llegeixis aquest llibre, t'aturaràs, tremolaràs, faràs que no i sospiraràs.» Justice Malala

  Zum Buch

• 

  Walter Benjamin - Els límits de...

  Lluis Montull

  • 0
  • 0
  • 0

  Concretament, la que es formula als anys vint, al text pròpiament titulat Per a la crítica de la violència; i la que apareix a les darreries de la seva filosofia, quan esdevé expressió radical de la no-experiència en la modernitat. Perquè, en les formes de la violència que s'afiguren en aquestes dues reflexions, es mostren els actuals carrerons sense sortida, els límits de la relació de la democràcia amb la seva pròpia ferocitat, allà, precisament, on la democracia es creu menys violenta: en el dret, en el compromís i en la racionalització sistèmica. Per portar a terme aquesta actualització, el mètode que segueix Lluís Montull és la confrontació de la filosofia de la violència benjaminiana amb la de pensadors com Carl Schmitt o Jürgen Habermas; amb obres literàries, com El mercader de Venècia, o pel·lícules, com L'home que va disparar a Liberty Valance; i, també, amb fenòmens recents com la crisi econòmica o el terrorisme gihadista. Per tal que, amb aquest diàleg crític, s'il·luminin els casos extrems d'aquesta relació democràcia-violència; però, igualment, per esbossar una possibilitat no violenta de resolució de conflictes, tot i que estrictament excepcional, la que neix d'un altre concepte límit: l'amistat; el qual Benjamin només insinua, però que va ser fonamental tant per a la seva vida com per a la seva obra.

  Zum Buch

• 

  No me'n recordo de res

  Nora Ephron

  • 0
  • 2
  • 0

  Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nordamericana del segle XX, una articulista d'energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me'n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i afilats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna.
  Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newseek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de "moments senils" —o, com en diu ella, "moments Google"—, des dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les millors alegries. Plena de perspicàcia i d'observacions autèntiques i encertadíssimes, No me'n recordo de res és un recull deliciós i punyent d'una de les escriptores més desacomplexades del panorama nordamericà.

  Zum Buch

• 

  La plaga blanca

  Ada Klein Fortuny

  • 0
  • 0
  • 0

  "La malaltia defineix l'home, però el caràcter de l'home defineix el curs de la malaltia. Es pot separar, una cosa de l'altra? Davant de la mateixa desgràcia, estem predisposats a encarar-la d'una o altra manera? Amb l'esperit combatiu i alegre de Salvat es viu millor, la desfeta? O, pel contrari, amb un caràcter com el de Kafka assumim la pèrdua com el que ens pertoca? Si Éluard hagués estat diferent, potser menys egoista, hauria viscut menys temps?
  
  No ho sabrem mai però tinc una teoria."

  Zum Buch