D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  L'hivern del coiot

  Ferran Grau

  • 0
  • 0
  • 0

  La nit del 24 de novembre del 2004 va ser trobat, al maleter del seu cotxe, el cos sense vida de la Isabel Bascuñana, una universitària lleidatana de vint-i-un anys. Una setmana més tard, i després d'una investigació policial en temps rècord, es va esbrinar qui havia comès aquella atrocitat.
  Però allò no era tot. Poc després, el que semblava un fet aïllat es va convertir en la culminació d'una sèrie d'assassinats macabres que sacsejarien dues societats separades per un oceà i per una dècada. Dues societats que havien mirat el mal directament als ulls. La Isabel va ser l'últim d'aquells crims.
  El crim que va marcar una ciutat.
  El crim que va marcar una generació.
  El crim que va marcar un periodista que no volia ser periodista.
  El crim que va convertir un periodista en escriptor.
  Un crim real.
  Real.

  Voir livre

• 

  Canalles

  Patrick Radden Keefe

  • 0
  • 0
  • 0

  Què motiva algú a idear un sofisticat sistema de falsificació d'ampolles de vi per estafar col·leccionistes? Com viuen aquells que s'encarreguen de la defensa de persones condemnades per crims capitals? Quins trets psicològics comparteixen els integrants d'un càrtel de la droga? Estafadors, malversadors, falsificadors, traficants, advocats, víctimes i, fins i tot, productors de televisió i cuiners de renom; en aquest llibre trobareu les seves històries i les d'aquells que els envolten, involucrats, d'una manera o altra, en activitats de prestigi dubtós.
  
  CANALLES és un recull de dotze articles que tornen a demostrar la destresa i l'habilitat narratives d'un dels millors reporters de la nostra època. En aquests textos, Patrick Radden Keefe posa la mirada en la línia imperceptible que separa el món legal de l'il·legal, el lícit de l'il·lícit, el bé del mal.

  Voir livre

• 

  Carta al meu fill adoptat

  Pilar Rahola

  • 0
  • 1
  • 0

  Escrita en dos temps, el 2000 i ara, Carta al meu fill adoptat és pura emoció viscuda. Pilar Rahola explica l’abans, el durant i el després de l’esdeveniment cabdal que és al centre d’aquest llibre: l’adopció del seu fill Noè. Des de la singularitat intransferible del propi cas, Pilar Rahola escriu una carta al seu fill, un llibre sobre l’adopció sense dogmatismes ni preteses solucions pràctiques, només partint de l’experiència radical i trasbalsadora que en qualsevol cas implica el fet d’adoptar una criatura. I onze anys després, passat el temps i amb el contrapunt d’una nova adopció, l’Ada, pot mirar enrere i completar el cercle que converteix aquesta epístola íntima, Carta al meu fill adoptat, en un llibre universal.«A la fi del llibre em retrobaré amb el lector en aquest temps present. Però al bell mig entre aquestes paraules i les darreres, aquest és el text que vaig escriure fa onze anys, quan no en sabia gairebé res de l’adopció i només em veia en cor d’expressar, en veu alta, les pors que m’havien atenallat, els dubtes que m’havien torturat, les il·lusions que m’havien empès. Una mare i un fill, una història d’amor la gramàtica de la qual vàrem anar inventant a mesura que anàvem compartint la vida.» Pilar Rahola

  Voir livre

• 

  Laëtitia o la fi dels homes

  Ivan Jablonka

  • 2
  • 2
  • 0

  La minuciosa i pertorbadora reconstrucció d’un crim que va commocionar un país.   
  Laëtitia Perrais tenia divuit anys quan va ser violada, assassinada i esquarterada la nit del 18 de gener de 2011. Al cap de dos dies, la policia va detenir l’assassí, però aquest es va negar a confessar on era el cadàver, que va trigar setmanes a aparèixer. El crim va arribar als mitjans de comunicació i va commoure tot França. D’aquí va saltar a la política, i el llavors president Nicolas Sarkozy, en un gest d’oportunisme populista, va carregar contra els jutges i les esquerdes del sistema judicial, perquè l’assassí acumulava un llarg historial de detencions. 
  Aquest llibre recompon el macabre crim, la reacció política, social i judicial, la personalitat de l’assassí i la investigació policial, però sobretot reconstrueix la història de la noia a través dels seus missatges a les xarxes socials, el testimoni de la seva germana bessona i de l’entorn on va viure. I el que apareix és algú que portava molt de temps patint la violència masculina: fi lla d’un pare que abusava de la seva dona, acollida per una família el cap de la qual va violar diverses noies, inclosa la seva bessona, la Laëtitia ja era una víctima abans de ser notícia. 
  En part crònica de successos, en part novel·la de no fi cció, en part història, sociologia i denuncia política, aquest llibre inquisitiu i pertorbador va rebre el 2016 el Premi Médicis, el Premi Le Monde i el Prix des Prix, atorgat entre els guanyadors dels principals guardons de la rentrée francesa. 
  «Probablement l’obra de l’anomenada “no fi cció criminal” francesa més important des de L’adversari d’Emmanuel Carrère»

  Voir livre

• 

  Primera sang

  Amélie Nothomb

  • 1
  • 0
  • 0

  A la primera pàgina d’aquest llibre hi trobem un home davant d’un escamot d’afusellament. Som al Congo, el 1964. Aquest home, segrestat pels rebels juntament amb mil cinc-cents occidentals més, és el jove cònsol belga a Stanleyville. Es diu Patrick Nothomb i és el futur pare de l’escriptora. 
  A partir d’aquesta situació extrema, Amélie Nothomb reconstrueix la vida del seu pare fins a aquest moment. I ho fa donant-li veu. De manera que és el mateix Patrick qui narra les seves peripècies. I així coneixerem el seu pare militar, mort en unes maniobres quan ell era molt petit; la mare distant que l’envia a viure amb els padrins; l’avi poeta i tirànic desconnectat del món; la família aristocràtica, decadent i arruïnada que tenia un castell; la fam i les penúries de la Segona Guerra Mundial.  
  Coneixerem també les seves lectures de Rimbaud i les cartes d’amor que escrivia per a un amic i que responia la germana de la destinatària; la història dels dos veritables artífexs de les cartes, que es van acabar casant…  
  A Primera sang, trentena novel·la de Nothomb, guanyadora del Premi Renaudot 2021, l’autora ret homenatge al pare i alhora reconstrueix els seus orígens, la història de la seva família fins al seu naixement. El resultat és un llibre vivaç i intens, de vegades dramàtic i de vegades divertit. Com la vida mateixa.

  Voir livre

• 

  Petó ferotge

  Roberto Saviano

  • 0
  • 1
  • 0

  Una novel·la sobre les trifulgues d’una banda d’adolescents de la Camorra. Una crònica impactant de la sagnant realitat napolitana.  
  Amb aquesta novel·la, basada en la crua realitat napolitana, Roberto Saviano continua explorant les entranyes de la Camorra a partir de les peripècies dels adolescents mafiosos de La banda dels nanos. Si aquell llibre es tancava amb una mare que clama venjança per la mort del seu fill, aquest arrenca amb l’intent de dur-la a terme de la manera més terrible: amb l’assassinat d’un nadó a la unitat de nounats d’un hospital. 
  A Petó ferotge assistim a l’ascens del Maraja. Saviano retrata les guerres dels clans pel control del negoci de la droga, la presència de bandes de gitanos, xinesos i albanesos, els tentacles del crim organitzat que s’estenen cap al nord d’Itàlia, les venjances, les traïcions i la sang amb què es paguen. I de nou topem amb Nàpols, la ciutat devastada per la Camorra, i amb aquests joves que somien en cotxes de luxe, armes, sexe, cocaïna i violència que engendra més violència.  
  Podria ser una tragèdia shakespeariana, amb ambició, cobdícia, deslleialtats, lluites pel tron, temptatives de redempció, personatges que pugnen per mantenir la dignitat… Però és la realitat, plasmada per un cronista imprescindible de la descomposició moral i social del sud d’Itàlia en mans dels clans mafiosos.

  Voir livre