Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Aromes íntims - Psiborn 9

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'inaugura la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela, amb un sopar de gala al Real Club Náutico de Barcelona, el president del qual és membre de la gran companyia perfumera del país, patrocinadora de l'esdeveniment. Rep els convidats en companyia de la cap de protocol i comunicació del grup empresarial, atractiva, sempre elegant amb marques de la casa, aquest vespre llueix un vestit de la nova col·lecció de Nina Ricci anomenat "asimètric amb lluentons".
   No m'esperava que la sèrie de llibres de la Psicòloga del Born fos tan bona. M'explico: més enllà de saber si la Dra. Arrotea realment existeix fora del món tancat de Twitter, on ens coneixem tots i interactuem amb total autonomia, els llibres estan molt ben escrits, us ho faran passar bé i us donaran detalls dels catalans que només algú molt ben informat i català pot saber. Llegint-la aprendrem molt de qui, què, com som! Va ser mentre em submergia en el número 5 de la col·lecció, amb pròleg del periodista Enric Vila, quan vaig pensar que m'agradaria poder-ne dir la meva en un de futurible i, dit i fet, la Psicòloga va acceptar immediatament la proposta. Només em va informar que hi sortiria la gran família perfumera catalana i la Copa Amèrica de Vela, amb pinzellades dels fatxes de Vox que tenim entre nosaltres, fills i néts mal integrats en un lloc meravellós com és Catalunya. Per temes de feina he interactuat amb el family office dels perfumers, on els cosins de la tercera generació és foguegen invertint en start ups catalanes, em farà gràcia veure què hi diu i què ens desvela la suposada psicòloga. L'avantatge d'escriure en clau de ficció és que pot parlar amb llibertat, sempre més protegida. Us convido a entrar en el zoo català, dels que tots i totes formem part, des de fa segles. Som impenetrables, incomprensibles i amb una resiliència digna dels grans pobles. Som-hi doncs, llegiu aquest número 9 i els anteriors, divertiu-vos sense tabús amb la Psicòloga del Born! 
   Corto Maltese @helixx 

  Zum Buch

• 

  La segona mort del llop - Psiborn 3

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Estem davant d'un nou cas que ha d'afrontar la psicòloga argentina Noèlia Arrotea, especialitzada en teràpia Gestalt i amb consulta al Born, mal recolzada pel seu recepcionista Sensat.   
  La trama té lloc al voltant del Barça, quan un magnat de Singapur i la seva filla «influencer» intenten comprar el club, conxorxats amb una sèrie de talps valencians que mantenen infiltrats a les estructures de l'entitat blaugrana. A partir dels greus incidents que es produeixen al Camp Nou, ens introduïm en un món de corrupció al Port de Barcelona, clubs d'intercanvi de parelles, saunes gais i la interferència dels serveis d'intel·ligència espanyols. Com sempre, la visita a la consulta d'una persona propera al cas, farà que la Dra. Arrotea s'hi vegi involucrada.   
  També, participarem en un Coaching Wingwave a La Masia memorable per a la professió, que ens donarà moltes claus de cara a la resolució dels crims.

  Zum Buch

• 

  Els crits - Premi Documenta 2024

  Víctor Recort

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Durant un temps, l'Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes. Ara, tota una vida després d'aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgràcia es retroben per un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. Els crits és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l'ocàs d'un món que ha deixat d'existir, i la decadència d'uns personatges fills d'una època on la quota de pantalla es guanyava a cop d'escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d'opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.
  
  El jurat del premi Documenta en va destacar «la lucidesa amarada de recança, el retrat de la decadència d'un tipus de masculinitat i d'una manera d'entendre l'entreteniment, el sentit de l'humor estripat i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama».

  Zum Buch

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Zum Buch

• 

  La quarta noia per l'esquerra

  Andreu Martín

  • 0
  • 1
  • 0

  Primera guerra mundial. Mentre les principals ciutats europees es dessagnen en el conflicte, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tot i la seva condició de territori neutral, ningú ignora que a la costa hi ha ports on proveir-se il·legalment de combustible i queviures, amb el beneplàcit de les autoritats locals, i que al cap d'Ixent arriben submarins alemanys on es couen tota mena d'interessos i conflictes amb serveis secrets, agents dobles i espies d'aquí i d'allà. Al centre neuràlgic d'aquesta Barcelona en plena ebullició urbanística, amb el soroll dels carrers, el brogit dels bars, el jocs del casino i els espectacles nocturns, arriba l'Amadeu, un noi de pagès acabat de sortir del seminari, que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista: és la quarta noia per l'esquerra d'una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s'exhibeix al Moulin Rouge barceloní: tota una vedet a qui li encanta escandalitzar. L'Amadeu necessita trobar respostes, però descobrir la veritat no sempre és el millor que et pot passar... Després de títols com Història de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà, La favorita de l'Harem, Ara direu que estic boig i Policies (aquesta darrera, signada amb Joan Miquel Capell), Andreu Martín torna a «Crims.cat» amb una novel·la ben retrospectiva, ambientada en l'excitant Barcelona de les primeres dècades del segle xx.

  Zum Buch

• 

  Error de càlcul

  Dora Muñoz

  • 0
  • 0
  • 0

  Una comèdia negra sobre envellir en una ciutat que només estima els joves i els rics. Novel·la guanyadora del Premi Agustí Vehí - Vila de Tiana 2025.
  Una dona gran s'adona que s'ha equivocat fent el càlcul dels anys que li queden de vida i els estalvis de què disposa. Sense resignar-se a viure de la caritat en una residència, o al carrer, elabora un pla que li permetrà viure sense gaires maldecaps el temps que li resta. 
  La novel·la, amb un to de comèdia negra i escrit en primera persona, posa sobre la taula la relació entre la venjança i la justícia, i és també una crítica al sistema que genera situacions com les que es plantegen aquí, en una ciutat gentrificada, massificada i excloent que expulsa els més vulnerables. 
  Una protagonista memorable i empàtica: Una dona gran, lúcida i decidida, que esdevé una antiheroïna fascinant, capaç de fer-nos riure i estremir-nos a parts iguals.
  Crítica social amb intel·ligència i ironia: La novel·la despulla les contradiccions d'una societat que abandona els seus ancians i castiga la pobresa amb una mirada esmolada i sarcàstica. 
  Trama densa i captivadora: El pla de venjança de la protagonista avança amb precisió i sorpresa, mantenint la tensió narrativa i el lector en vilo fins a l'última pàgina.
  To de comèdia negra irresistible: Un humor àcid que fa riure sense perdre la profunditat del missatge, oferint una lectura entretinguda però punyent.
  Un retrat realista de la ciutat actual: Amb una ambientació que denuncia la gentrificació i l'exclusió urbana, la novel·la ressona amb problemàtiques ben presents en la vida contemporània.

  Zum Buch