Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  La Иostra - Psiborn 6

  Noelia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Novel·la negra mediterrània, que destapa amb humor el rerefons de corrupció a l'entorn de TV3, en una trama d'interessos polítics i econòmics en la qual els actors principals són membres fàcilment identificables de l'actualitat catalana. A partir d'un greu incident de conseqüències imprevisibles, la Dra. Noèlia Arrotea s'hi veu involucrada quan un dels protagonistes apareix a la seva consulta PsiBorn, on ella fa una interpretació massa lliure de les tècniques Gestalt i lluita acarnissadament per exposar la doble moral, des del sexe no convencional.
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord, s'embruteixen i es deixen arrossegar per justificacions cada vegada més sinistres, La psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Totes les novel·les honestes s'assemblen, però cada novel·la deshonesta ho és a la seva manera. Psiborn 6 "La Иostra" no s'assembla a res que hagis llegit abans.

  Zum Buch

• 

  La marca de Caín - Psiborn 7

  Noelia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El Hàmster és un producte del seu temps i el seu espai, té una trajectòria incestuosa entre política i periodisme. En aquesta darrera vessant, ha treballat com a cap de redacció a Barcelona al setmanari El Temps, cap de política i de cultura als diaris Avui i Ara, ha col·laborat en diverses emissores de ràdio com ara RAC1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, redactor de política a 8TV i ha escrit alguns assajos intranscendents sobre el 9-N i la història de l'ANC. Ja a mig camí de la política, comparable a un incest entre cosins més o menys llunyans, ha sigut assessor de comunicació per a Òmnium Cultural. Saltà un grau, sexe entre germans, quan va ser cap de comunicació del departament de Vice-presidència amb Josep Lluís Carod-Rovira, durant 3 anys. Tanmateix, no va fer els pas definitiu d'allitar-se amb el seu pare, fins que acceptà el càrrec de director de comunicació del President Carles Puigdemont, a dia d'avui ja s'hi posa bé amb tot el partit.
  «Com que, finalment, els governs són els partits polítics i els mitjans són els periodistes, la col·laboració esdevé una conxorxa entre partits i periodistes en la qual els partits contracten periodistes i els paguen amb diners públics i els periodistes exerceixen com a periodistes de partit». Ramon Cotarelo  
  «El dia que tu surtis, Xavier, caiem tots». Joan Tardà, a Xavier Vendrell
  La Torre Barcelona a Bogotà és la nau capitana del Barcelona Export Group (BEG), la consultora internacional que li dona cobertura com a president de la Cambra de Comerç Catalunya Colòmbia i instrumenta els tràfics d'influència d'aquest home sense estudis. Creatiu i poca-solta, parla igual de malament el català que el castellà, ell diu amb la boca petita que té estudis inacabats de Polítiques per la UNED i d'Enginyeria Industrial Electrònica a UPC. Després, es va fer regalar un postgrau de direcció d'empreses per la Universitat Oberta de Catalunya; postgrau de què, si de grau no en tenia cap.

  Zum Buch

• 

  Tot anava bé fins ara

  Andreu Martín, Joan Miquel Capell

  • 0
  • 0
  • 0

  Una trama que neix d'un cas policial verídic investigat pel mateix Joan Miquel Capell, ara transformat en un thriller impactant.
  La realitat supera la ficció. A la història d'un policia sempre hi ha un cas que es recorda especialment, per la dificultat que oferia, per les ramificacions que conduïen a àmbits inesperats i pels entrebancs que l'investigador es va trobar abans de resoldre'l. L'any 1993, l'aleshores sotsinspector Joan Miquel Capell va haver d'enfrontar-se al cas d'un company, mosso d'esquadra, mort d'un tret al cap en estranyes circumstàncies.
  Un jutge ja havia dictaminat que es tractava d'un suïcidi i el cas es donava per tancat, però hi havia algú que no ho podia acceptar i va forçar que es reobrís el cas. El que la investigació va deixar al descobert va ser una complicada trama on s'ajuntaven el tràfic de drogues, la prostitució i la cobdícia al voltant de la complexa personalitat de la víctima.
  Amb aquest material, tret de la realitat, l'ara comissari Joan Miquel Capell i l'escriptor Andreu Martín tornen a escriure a quatre mans a «crims.cat», en una trama procedimental, crua i realista, plena d'intriga i misteris, que impacta les víctimes i el mateix cos que la investiga.
  Un tret al cap. Un veredicte de suïcidi. Però… i si no fos la veritat? Quan un mosso d'esquadra apareix mort en estranyes circumstàncies, tot apunta a un cas tancat. Suïcidi, diu el jutge. Però hi ha qui no es conforma. I rere la cortina d'aparences, comença a desfilar una trama fosca de corrupció, tràfic de drogues i prostitució que esquitxa el cor del mateix cos policial. Catalunya, anys 90. El cos dels Mossos d'Esquadra encara està creixent, però ja arrossega secrets que fan tremolar els fonaments de la confiança i la lleialtat. 
  Aquest cas no només marcarà la carrera d'un agent —la marcarà per sempre. Una novel·la crua i plena de veritat que posa el dit a la nafra: què passa quan la versió oficial només vol silenciar el que fa nosa? Andreu Martín i Joan Miquel Capell tornen amb una història que no deixarà indiferent a ningú.

  Zum Buch

• 

  Dunes blanques

  Jordi de Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  A L'olor de la pluja, milers de persones fugen de la sequera i arriben cada dia a Barcelona, on s'han instal·lat campaments per als refugiats climàtics. Damià Darder i la seva filla adolescent, Sara, sobreviuen en una ciutat assedegada, on l'aigua és el bé més preuat. Els científics Arnau Salord i Pinkhas Lubens descobreixen què causa la sequera extrema, però un fet casual posa el secret en mans de Ricard Coll, un tècnic informàtic que vol treure'n profit. Una mort aparentment fortuïta és investigada per l'inspector Marc Sergiot, un policia marginat i veterà que troba indicis que es tracta d'un assassinat, en què la gelosia, l'ambició i la ciència hi juguem un paper clau. 
  Tres anys després, a L'estany negre, Sara i Damià intenten sobreviure als Pirineus. Allà trobaran Àmber Ros, una científica amb un estrany do, que investiga els petits llacs glacials per revertir la sequera. Una desaparició inquietant capgira la situació i enllaça els fets que continuaran a El despertar, que retorna a una Barcelona en un futur proper on apareixen un seguit de cadàvers a l'Ecoparc, el gran recinte de deixalles de la ciutat. La sotsinspectora Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó creuen que els crims poden estar relacionats novament amb la sequera.
  Dunes blanques forma part del conjunt de novel·les i relats de la saga de l'inspector Marc Sergiot. Conté la novel·la que inicia el cicle, L'olor de la pluja, i dues novel·les inèdites, L'estany negre i El despertar. Són tres títols interconnectats que tanquen la sèrie de l'inspector més prolífic de la novel·la policíaca catalana.
  "Pioner en allò que avui ja no ens resulta estrany —em refereixo a la fusió de gèneres—, els elements distòpics i de ciència-ficció conviuen a la perfecció amb totes les característiques inherents a la narrativa criminal". 
  Del pròleg d'Anna Maria Villalonga
  "El seu projecte literari és ambiciós i original: l'autor barceloní és el primer escriptor mundial a combinar la ficció climàtica amb el gènere criminal per obrir pas a un nou subgènere, allò que anomeno la novel·la crimàtica".
  De l'epíleg d'Stewart King
        

  Zum Buch

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Zum Buch

• 

  Els trenta-nou esglaons

  John Buchan

  • 0
  • 1
  • 0

  Richard Hannay, un enginyer de mines britànic que acaba de tornar de Rodèsia, està avorrit de la nova vida que ha començat a Londres. Tot canvia quan troben mort a casa seva un home que ha descobert un complot polític de dimensions internacionals. Hannay haurà de fugir a la seva Escòcia natal i descobrir la veritat abans no sigui massa tard. Per a ell i per al seu país.
  
  L'escriptor i polític escocès John Buchan firma una novel·la ambientada el 1914 en una Europa a les portes de la Primera Guerra Mundial que no dona treva al lector, i que va inspirar un dels grans clàssics d'Alfred Hitchcock. Buchan estructura la novel·la a partir dels encontres del protagonista amb personatges d'allò més diversos, testimonis de la paranoia prebèl·lica que hi havia als diversos estaments de la societat britànica. Hi trobem, a més, per primer cop el personatge de Richard Hannay, un home corrent a qui les circumstàncies empenyen a l'heroisme, i que protagonitzarà quatre aventures més de l'autor escocès.

  Zum Buch