Intermezzo

Sally Rooney

Beschreibung

De l'autora de Gent normal i On ets, món bonic
«Una intel·ligència excepcional.» Zadie Smith
En Peter i l'Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El primer és un advocat carismàtic instal·lat a la trentena, que aparenta tenir-ho tot sota control però que depèn de la medicació per superar la mort del pare i gestionar les seves relacions amoroses. El segon és un jugador d'escacs professional que sempre s'ha considerat un inadaptat social, l'antítesi del seu frívol germà i que, poc després de l'enterrament del pare, s'embarca en una relació apassionada amb una dona més gran, la Margaret.
Els dos germans, sumits en el desconcert, encaren un nou interludi: un període de desesperança, desig i possibilitats; una oportunitat per descobrir quanta vida pot contenir un mateix a dins sense esclatar.
 
The Guardian – «El fenomen literari de la dècada.»
El País – «Literatura en majúscules.»
The New York Times Book Review – «Les novel·les de Rooney tenen l'inusual poder de fer allò que sol fer la literatura realista: mostrar com pensen i actuen en privat els nostres coetanis, i permetre veure'ns reflectits en els seus dilemes. Hi ha molt pocs escriptors contemporanis que puguin aconseguir el que fa Rooney amb la seva escriptura i els seus personatges.»
The Washington Post – «L'habilitat de Rooney per submergir-se a fons en els detalls minuciosos de les emocions dels seus personatges i, alhora, mantenir la imatge desarrelada i desenfadada de l'era d'Instagram, reflecteix la preocupació actual per l'aparença per sobre de la vulnerabilitat. Aquí, joventut, amor i covardia s'entrellacen inevitablement, destil·lats en una novel·la que reclama ser llegida compulsivament, d'una tirada.»
Esquire – «Etiquetar Rooney com una escriptora millennial és subestimar els dons prodigiosos que té: la deliciosa agudesa psicològica que fa que les seves novel·les espetarreguin i l'habilitat per explorar la influència dels sistemes sociopolítics sobre els individus que, alternativament, pateixen i es desenvolupen suportant-ne el pes.» 
Vogue – «Rooney ha inventat una sensibilitat que és només seva: alegre i aguda, lliure d'artificis però que desborda saviesa i intensitat.»

Verfügbar seit: 24.09.2024.

Drucklänge: 504 Seiten.

Zeitgenössische Romane

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

L'hospital dels pobres

Tània Juste

La història darrera de la construcció de l'hospital Sant Pau en la Barcelona modernista. En una ciutat en plena expansió, amb el nou segle a les portes, l'edifici medieval de l'hospital de la Santa Creu agonitza. L'afany modernista mou a metges, artistes i arquitectes a crear un nou hospital per a gent pobre, un que estigui a l'altura de la nova Barcelona. Una novel·la coral que segueix els passos de metges i aspirants, de dones pioneres i artistes, que, pedra a pedra, aixecaran el nou hospital de Sant Pau.

Zum Buch

L'efecte de les marees

Jaume Benavente

Valdivia, capital de la regió xilena de Los Ríos. Hi plou. I en Claudio Hertel, descendent dels colons alemanys que hi van arribar a partir del 1850, reflexiona sobre els canvis inherents al pas del temps mentre va a comprar els pigments que necessita per pintar quadres d'aiguamolls. I una mica més al sud, a Chiloé, l'arxipèlag batejat pels espanyols com Nueva Galicia, un món fet de llacs, marees, illes i estuaris (i on també sol ploure), hi arriba un escriptor estranger que conviu en els dos àmbits amb músics, atletes, grangers, periodistes, conductors d'autobús, taxistes o enginyers en un text de múltiples línies argumentals que s'entrellacen. Tot un catàleg de personatges singulars que es creuen i queden relligats en les seves històries: indígenes maputxes, xilots, xilens blancs, valdivians, irlandesos, russos i fins i tot un català. I també el pudú, el cérvol més petit del món, tímid i nerviós, un gran observador dels humans que, des d'una invisibilitat quasi absoluta, exerceix com a element simbòlic, poètic, salvatge i oníric d'un territori tel·lúric i d'un grandiós oceà Pacífic que s'hi fon.
Una novel·la coral i polifònica sobre la condició humana, la identitat i els seus conflictes, però també un collage magnífic sobre la recerca de la bellesa i la simbiosi amb la Natura i el paisatge.

Zum Buch

Interrogatoris: gènere negre i...

Lex Martin

Aquest és un llibre d'entrevistes. N'hi ha un total d'onze, a escriptors i especialistes de renom, bona part dels quals, francesos. La tria no és casual: França no és tan sols el país capdavanter del gènere negre a Europa, sinó també tot un referent dels estudis teòrics, cabdal per entendre avui la recepció d'aquest tipus de literatura a casa nostra.

Sota el títol Interrogatoris, us oferim unes converses amenes i disteses, però també rigoroses i exhaustives, tant per a un públic especialitzat com per a tots els amants del gènere, que ens permeten analitzar sobretot les relacions històriques que existeixen entre gènere negre i memòria, però també altres temàtiques com les col·leccions literàries, les terminologies, els moviments i els autors.

Un assaig construït amb preguntes i respostes que pretén mostrar com aquesta narrativa realista i crítica —com diria Raymond Chandler— ha estat i és encara un vehicle excel·lent per investigar els problemes de la nostra societat.

Zum Buch

Escrit al cos

Jeanette Winterson

«Una obra ambiciosa, que és alhora una història d'amor i una meditació filosòfica sobre el cos… El resultat és un text constantment revelador sobre el fenomen de l'amor.» The New York Times Book Review
Louise: pèl-roja, de bellesa exuberant, casada, adúltera. Pel cos se li estén una malaltia que l'amant desconeix. L'obsessió fa que es lliurin als plaers d'una relació desenfrenada, amarada de desig i sexe, en què les pells es fonen l'una amb l'altra d'una manera que no havien experimentat mai. Fins que arriba la por i, de retruc, la distància, però no el final de l'atracció.
Escrit al cos és un dels textos que va consagrar Jeanette Winterson com una de les escriptores més singulars del nostre temps. En aquest llibre, provocador i delicat, l'autora despulla les relacions i les allibera de la moral i les convencions socials per mostrar-nos que l'amor, sigui de la naturalesa que sigui, deixa traces inesborrables de vida i passió als nostres cossos. 
 
The Times — «Aquest llibre és una immersió profunda i sensual, un culte al cos, per dins i per fora.»
The Guardian — «En part història d'amor, en part tractat filosòfic, en part guia d'anatomia, Escrit al cos desafia la categorització, prescindint de clixés i estereotips per forjar, a partir de la crua fisicitat del cos mateix, un nou llenguatge per a l'amor.»
The New York Times Book Review — «Una obra ambiciosa, que és alhora una història d'amor i una meditació filosòfica sobre el cos… El resultat és un text constantment revelador sobre el fenomen de l'amor.»

Zum Buch

A passes cegues per la terra

Leib Ròkhman

Bolaño no coneixia Ròkhman, però A passes cegues per la terra és sens dubte un precursor de 2666. I llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural: de què han dit els llibres des d'Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Entre Proust i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l'havia vist? ¿Com pot ocultar-se una obra d'aquestes proporcions? N'hi ha prou que la llengua en què va ser escrita hagi desaparegut del continent on la parlaven milions de persones, des de Berlín fins a Vílnius i Odessa.
¿I de què es pot parlar en una llengua morta? De com cau la frontera que ens imaginem real entre els que pertanyen a l'aire i els que pertanyen a la pols. De la revolta dels morts. I dels éssers vius que divaguen per la terra perquè arreu se'ls ha fet saber que no els volien per veïns.
Aquesta novel·la és l'invent formal més lliure com a resposta a l'obligació més feixuga: dir com es veu el món amb els ulls d'un a qui es nega el valor sagrat de la vida, condemnat pels altres a ser el receptacle de la llavor de l'odi. Cap barrera, cap tabú no pot contenir aquesta expressió. Per a nosaltres, que no parlem l'ídix dels jueus assassinats per la nostra tenaç voluntat d'erradicar-los, és un viatge que no s'assembla a cap altre. Resseguint el fil de sang que travessa el nostre món fins avui.
Aquesta és la primera obra que es tradueix directament de l'ídix al català, gràcies a Joan Ferrarons, traductor de Kafka.

Zum Buch

El conte de l'alfabet

Xènia Dyakonova

Després d'anys d'escriure poesia, l'autora rep l'encàrrec d'escriure, en prosa, un text autobiogràfic. Però què podia explicar, ella, de la seva vida, mancada de fets espectaculars i experiències dramàtiques? I des de quina perspectiva podia parlar-ne als 35 anys? Una lectura casual va donar-li la idea d'estructurar el llibre a partir del seu alfabet matern, el ciríl·lic, que té trenta-tres lletres. Cada lletra del ciríl·lic, doncs, representaria una paraula —una paraula russa, escrita en original i en transcripció—, i cada paraula seria un punt de partida per parlar d'un fenomen, un element o una personalitat de la cultura russa. La tria de paraules, deliberadament arbitrària, obeiria només als desitjos de la memòria i la imaginació. Les anècdotes personals hi serien, però només per donar més vida i color a les entrades del diccionari. A poc a poc es va adonar que, si bé no li interessava gaire parlar d'ella, sí que volia fer un homenatge als seus avantpassats i mirar d'entreteixir, d'una manera fragmentària, les seves petites històries particulars amb la història gran del segle XX rus.

Zum Buch