Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Relats de Sant Petersburg

  Nikolai Gogol

  • 0
  • 0
  • 0

  Un nas que cobra vida. Un funcionari senzill la possessió més preuada del qual és un abric. Un home que perd lentament la raó. Aquestes són algunes de les històries d'aquesta compilació, una selecció dels cinc millors relats de Nikolai Gógol ambientats a Sant Petersburg. A cadascun hi descobrim una cara diferent de l'aleshores capital de l'Imperi Rus.
  
  Els Relats de Sant Petersburg són la introducció perfecta a Nikolai Gógol, un dels autors més destacats en llengua russa. Pioner del grotesc i amb un estil que combina sàtira, realisme i fantasia, ha inspirat autors posteriors com Fiódor Dostoievski, Anton Txékhov o Vladimir Nabokov. En aquest recull, crea un mosaic literari que captura la complexitat de la vida urbana i les relacions humanes a Sant Petersburg.

  Zum Buch

• 

  La teranyina

  Joseph Roth

  • 0
  • 0
  • 0

  «Un color vermell infinit, sorollós, envoltava en Theodor. Al camp de batalla havia vist i sentit aquest vermell, un vermell que cridava, que bramava com si sortís de mil goles, un vermell que tremolava, flamejava com mil focs; vermells eren els arbres, vermella era la terra groga, vermelles les fulles marrons del terra, vermell el cel que balla entre els avets; vermell llampant és la llum del sol que juga entre els troncs.»
  
  Theodor Lohse és un home mediocre, un antic oficial alemany que s'uneix als grups d'extrema dreta sorgits després de la Primera Guerra Mundial. Sense escrúpols, es val de la violència i la manipulació per escalar posicions i infiltrar-se en el poder d'una societat desorientada i ferida.

  Zum Buch

• 

  Curial e Güelfa

  Anònim, Lluís-Antón Baulenas

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova edició de Curial e Güelfa en català actual, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas. L'edició es completa amb un epíleg completament nou de l'editora i medievalista Raquel Parera en què destaca la importància de les figures femenines dins l'obra.El Curial e Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual en desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada. La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa.

  Zum Buch

• 

  Com vaig arribar a ser rei

  Jaume I, Raül Garrigasait

  • 0
  • 0
  • 0

  Locutat per Bernat Quintana, Jordi Boixaderas i Alba Romanyà.El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix, amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel·la oients i lectors. Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes circumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final.

  Zum Buch

• 

  La plaça del Diamant

  Mercè Rodoreda

  • 1
  • 1
  • 0

  "Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

  Zum Buch

• 

  La casa Tellier i dues històries...

  Guy Maupassant

  • 0
  • 0
  • 0

  "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
  
  L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
  
  Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

  Zum Buch