L'illa de Maians

Quim Monzó

Beschreibung

«L'illa de Maians és un excel·lent conjunt de relats, on l'estil de l'escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisió i la mesura… Una veu calculada, sàvia, culta i perfectament divertida».
«El Urogallo», Madrid.
«Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó, a classe».
«Dagblad», Helsingborg.
«Amb aquest tercer volum de narraccions, Monzó aconsegueix el domini total del seu art». «La Vanguardia», Barcelona «Aquests contes són autèntics obres mestres… Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la moderna narrativa europea».
«Aftonbladet», Estocolm

Verfügbar seit: 04.11.2021.

Drucklänge: 184 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

La mare balena i altres contes

Victor Catalá

«M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

Zum Buch

Coragre

Nora Ephron

¿És possible escriure un llibre hilarant sobre la ruptura d'un matrimoni perfecte? Si l'escriptora és Nora Ephron, la resposta és un sí rotund. Una història que lliga l'adulteri, , la teràpia de grup i l'estofat de carn, i que ens demostra que una bona comèdia necessita la seva dosi d'angoixa com una bona salsa necessita farina i mantega. La Rachel Samstat, embarassada de set mesos, un dia descobreix que el seu marit, Mark, està enamorat d'una altra dona. La Rachel, que es guanya la vida escrivint llibres de cuina, troba en el menjar un cert bàlsam i consol; així, mentre es debat entre l'intent de recuperar en Mark i el desig de veure'l mort, la Rachel troba temps per oferir-nos algunes de les seves receptes preferides. Coragre és l'única novel·la de Nora Ephron; una història deliciosa explicada amb l'humor àcid propi de l'autora, una muntanya russa d'amor, traïció, pèrdua i, el més satisfactori, venjança.

Zum Buch

El càsting

Antònia Carré-Pons

Que s'apartin Aristòfanes i Menandre, Antònia Carré-Pons és la reina de la comèdia gerontològica. Després dels vells al natural de Com s'esbrava la mala llet, arriben la Paula i l'Ernestina, una parella de velles que ha sobreviscut a la covid i es nega a enxampar un virus igualment infecciós: el tedi postjubilació.
El joc que s'empesquen per aconseguir-ho consisteix a llogar l'habitació de convidats —gangues del mercat immobiliari. Comencen les entrevistes per triar company de pis i, amb cada nou candidat, un nou sainet i una nova disfressa. És un diàleg en viu, i dos mons que xoquen i es riuen l'un de l'altre sense pietat.
Això és El càsting: quan de les manies i els costums excèntrics de dues jubilades no en un surt una sitcom com Plats bruts, sinó un llibre.

Zum Buch

Azami Ed Cat - El club de la...

Aki Shimazaki

En les pàgines d’Azami, la primera novel·la de la pentalogia, Aki Shimazaki parla d’una família com moltes altres, i retrata sentiments íntims, relacions trencades viscudes en les ombres, i mentides.

En Mitsuo Kawano, de trenta-sis anys, divideix el seu temps entre la família i la feina com a redactor en una revista d’actualitat, i per compensar la inexistent vida sexual amb l’Atsuko, la mare dels seus fills, freqüenta un club luxós. Allà, hi trobarà l’atractiva i misteriosa Mitsuko, una excompanya de classe que va ser el seu primer amor secret. Els records ressorgeixen i aviat comença una relació entre els dos en què en Mitsuo

Zum Buch

bestiari cultureta

Laura Gost

Bestiari cultureta recull els dotze capítols de la sèrie homónima que Laura Gost va publicar Núvol entre el 20 de noviembre de 2021 i el 2 de maig de 2022. L'autora hi desplega de manera subtil el seu sentit de l'humor, sovint àcid, satíric, sempre analític. Amb un ull mordaç, Gost agafa uns perfils típics de cada sector cultural —crítica literària i premis literaris inclosos— i, a partir d'un tic concret, fa un petit conte que li permet desmuntar els clixés, les maneres de fer, els llocs comuns, la cursileria, les ensabonades mútues, l'egoisme, les capelletes, els enfants terribles del panorama cinematogràfic català, l'egolatria de certs escriptors o, en general, el funcionament hipòcrita del sistema cultural. Aquestes dotze vinyetes conformen una mena d'auca que exposa sense pietat les vergonyes i l'impudor d'un seguit de personatges que no poden amb el seu ego i que, tot i així, sovint fingeixen modèstia i desperten la vergonya aliena.

Zum Buch

Avui que ens són familiars la...

Mercè Rodoreda

«L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent».

L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.

«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».

«Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

Zum Buch