D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Inquisidor

  Andreu Martín

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel•la trepidant que segueix el tenebrós camí de l'inquisidor Gabriel de Sanmiguel pel Pirineu. Corre el segle XVII i la Inquisició campa a plaer per la Península Ibèrica. A Barcelona, però, la situació és diferent: els inquisidors no són benvinguts i, sovint han d'anar amb escolta. Quan el Dimoni fa acte de presència en una vall perduda del Pallars, l'inquisidor Gabriel de Sanmiguel i el seu ajudant s'hauran de traslladar per descobrir els misteris dels crims darrera aquesta maledicció infernal. Pel camí s'hauran d'afrontar al terror que s'amaga sota les ombres, demoníaques i humanes, de la vall.

  Voir livre

• 

  El món no em deu res

  Massimo Carlotto

  • 0
  • 0
  • 0

  Un lladre desafortunat i una excrupier alemanya es troben en la ciutat turística de Rimini.
  Quan l'Adelmo veu una finestra oberta en un edifici solemne i elegant, no pot evitar sucumbir a la temptació. Un cop a dins, però, s'adona que no està sol. Amb ell està la Lise, una excrupier alemanya i extravagant. El robatori es converteix en una sèrie de visites mentre sentiments estranys i complexos afloren en les seves converses, on entendran l'amor i també la foscor de l'ésser humà. Una novel·la sobre crims passionals, sobre sacrifici i traumes del passat.

  Voir livre

• 

  Un assassí

  Lluís Llort

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Aquil·les Sunyer neix amb la capacitat de matar. No és un psicòpata, senzillament li agrada matar. Per donar sortida a la seva pulsió, s'endinsa en el món complex i perillós dels assassins a sou. El fet de ser un paio calculadament normal li permet viure camuflat en la societat. El preu, però, és sentir-se incomprès i sol, no poder estimar ni ser estimat. Una mena de perversió del superheroi.
  
  Seguint un recorregut vital que va del 1974 al 2025, la novel·la inclou pinzellades d'esdeveniments i situacions reals, coetanis de la vida de l'Aquil·les. Els capítols d'aparença independent, els canvis de to i els salts temporals fan avançar la trama amb una fluïdesa imprevisible, sense trencar el fil conductor del protagonista, sempre present.
  
  Llort humanitza el monstre en qüestionar el concepte de normalitat, desmitifica tòpics, sobretot cinematogràfics, i enceta reflexions sobre el dret a morir contraposat a l'obligació moral de viure a contracor de la vellesa, la pobresa o la malaltia.

  Voir livre

• 

  Tot anava bé fins ara

  Andreu Martín, Joan Miquel Capell

  • 0
  • 0
  • 0

  Una trama que neix d'un cas policial verídic investigat pel mateix Joan Miquel Capell, ara transformat en un thriller impactant.
  La realitat supera la ficció. A la història d'un policia sempre hi ha un cas que es recorda especialment, per la dificultat que oferia, per les ramificacions que conduïen a àmbits inesperats i pels entrebancs que l'investigador es va trobar abans de resoldre'l. L'any 1993, l'aleshores sotsinspector Joan Miquel Capell va haver d'enfrontar-se al cas d'un company, mosso d'esquadra, mort d'un tret al cap en estranyes circumstàncies.
  Un jutge ja havia dictaminat que es tractava d'un suïcidi i el cas es donava per tancat, però hi havia algú que no ho podia acceptar i va forçar que es reobrís el cas. El que la investigació va deixar al descobert va ser una complicada trama on s'ajuntaven el tràfic de drogues, la prostitució i la cobdícia al voltant de la complexa personalitat de la víctima.
  Amb aquest material, tret de la realitat, l'ara comissari Joan Miquel Capell i l'escriptor Andreu Martín tornen a escriure a quatre mans a «crims.cat», en una trama procedimental, crua i realista, plena d'intriga i misteris, que impacta les víctimes i el mateix cos que la investiga.
  Un tret al cap. Un veredicte de suïcidi. Però… i si no fos la veritat? Quan un mosso d'esquadra apareix mort en estranyes circumstàncies, tot apunta a un cas tancat. Suïcidi, diu el jutge. Però hi ha qui no es conforma. I rere la cortina d'aparences, comença a desfilar una trama fosca de corrupció, tràfic de drogues i prostitució que esquitxa el cor del mateix cos policial. Catalunya, anys 90. El cos dels Mossos d'Esquadra encara està creixent, però ja arrossega secrets que fan tremolar els fonaments de la confiança i la lleialtat. 
  Aquest cas no només marcarà la carrera d'un agent —la marcarà per sempre. Una novel·la crua i plena de veritat que posa el dit a la nafra: què passa quan la versió oficial només vol silenciar el que fa nosa? Andreu Martín i Joan Miquel Capell tornen amb una història que no deixarà indiferent a ningú.

  Voir livre

• 

  Histèries d'alta volada -...

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
  ----------------
  Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
  Pablo Odell, editor

  Voir livre

• 

  La creu sense Crist - Psiborn 4

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Novel·la negra mediterrànea
  La Psicòloga del Born, el Carvalho del segle XXI
  En cada episodi de la sèrie PsiBorn, una trama curta a l'entorn d'una patum catalana, permet la lectura de cada episodi de manera individual i sense cap ordre establert en relació amb els altres. En cada cas, PsiBorn, haurà de treure'n l'entrellat mal recolzada pel seu recepcionista, en Sensat, amb el suport dels amants habituals en l'agenda de qui es defineix com a dona sexualment activa, sexualment activa i no convencional, envoltada de personatges que troben o es fan lloc en la Barcelona actual. Una Barcelona que gairebé no és Catalunya, però sense la qual aquesta tampoc no ho seria. El cap i casal que és capicausa, instigador, inductor, provocador. El sofregit de grandesa i campi qui pugui d'en Sagarra, que enmig de batalles eternes segueix alternant la rosa de foc amb l'entrompada al Passeig del Born.
  Pel que fa a la condició autobiogràfica dels fets narrats; tot té una base real. Trobareu escenes canviades de lloc, temps o adjudicades a un protagonista diferent; com a guia d'ús, assenyalarem que com més inversemblant sigui una situació, més s'ajusta aquesta a la realitat. La narració no és en primera persona, però tampoc omniscient, el narrador sap més coses que nosaltres, tanmateix no totes. S'apropa i s'allunya de l'escena segons li convé.
  PsiBorn pot resultar una dona terriblement intimidant en el tracte consuetudinari, però, en canvi, dona molta confiança al llit. Es mulla copiosament i encadena sorollosos orgasmes vaginals amb relativa facilitat. Li agrada que es vegi la roba interior cara, amb transparències. La brusa, sempre per fora del pantaló negre, prou curta com perquè puguem admirar-li el cul, considerat de manera unànime com el seu punt fort. Els talons de les sabates, alts, una necessitat ineludible perquè cal estilitzar una figura que, tot i resultar atractiva, té tendència a arrodonir-se en excés.
  Psiborn és la protagonista d'aquesta sèrie d'aventures, no sempre ben recolzada pel seu recepcionista, en Sensat.

  Voir livre