Que no s'apagui la flama

Miriam Toews

Traducteur Octavi Gil

Maison d'édition: Les hores

Synopsis

«Ets una coseta petita i has d'aprendre a lluitar.» La Swiv s'ha pres el consell de l'àvia massa literalment i ara està expulsada de l'escola. La mare està embarassada i no ha deixat de treballar, així que l'àvia serà l'encarregada de la formació de la Swiv i ho farà amb una educació molt particular. La Swiv aprèn matemàtiques amb un trencaclosques amish o com es cava una tomba a l'hivern, i amb l'àvia emprenen un nou projecte vital, amb què es proposen explicar les seves vides escrivint cartes que mai enviaran.

Els mètodes de l'àvia potser són poc ortodoxos, però s'ha enfrontat al pitjor de la vida amb un esperit rebel i independent, i això és el que espera transmetre a la seva neta. El seu temps s'està acabant. La salut li falla i el nou nadó està a punt d'arribar: podrà inspirar, l'àvia, aquesta flama en la Swiv i assegurar-se que no s'apagui mai?

Commovedora, hilarant i profundament viva, Que no s'apagui la flama és una carta d'amor a les mares i les àvies, i a totes les dones que encara lluiten —dolorosament i feroç— per una manera de viure independent, amb les seves pròpies normes.

Disponible depuis: 01/08/2024.

Longueur d'impression: 240 pages.

Fiction contemporaine

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

La mort del conjurador

Rudolph Fisher

Harlem, anys 30. N'Gana Frimbo, un conjurador africà, és trobat mort al seu despatx. En Perry Dart, un dels pocs detectius negres de la Policia de Nova York, haurà de resoldre un cas que desafia els límits de la ciència i el sentit comú. La seva investigació el portarà als clubs i bars de la vida nocturna de Harlem. L'ajudaran el meticulós doctor Archer i en Bobby Brown, detectiu aficionat.

La mort del conjurador es considera una de les primeres novel·les de misteri escrites per un afroamericà. Rudolph Fisher, exponent del Renaixement de Harlem, fa servir el gènere per explorar la identitat afroamericana i la lluita per la igualtat en una època marcada per la segregació racial. El resultat és una novel·la plena d'humor i girs de guió que, gairebé un segle després, enganxa i entreté tant com al moment en què va ser publicada.

Voir livre

Un tret a l'aire

Francesc Puigpelat

Al final de la Segona República, Barcelona és un niu d'anarquistes. N'hi ha de tota mena: alguns es mouen per l'idealisme més sublim, però d'altres han fet del pistolerisme una forma de vida més propera a la delinqüència comuna. A cavall dels uns i els altres es mou K, un individu carismàtic de cognom Carrión que ha arribat a la ciutat amb la intenció d'organitzar un gran atemptat, tan atroç que posi el moviment en boca de tot Europa. Per dur a terme l'atac compta amb el Robert, el jove fill de Pierre Sabater, un veterà anarquista exiliat des de fa dotze anys a Perpinyà. Sabater no dubtarà a tornar a Barcelona, malgrat l'amenaça d'un comissari que no ha perdut mai l'esperança de veure'l a la garjola, per arrencar el noi de les urpes de K.    


Un tret a l'aire —obra guardonada amb el I Premi de Novel·la Criminal Margarida Aritzeta-Vila de Creixell— és un retrat de la cara més negra de l'agitada Barcelona dels anys 30, on la misèria econòmica i moral empudega tant els carrers més cèntrics com la més amagada perifèria, però també un recordatori de la força dels ideals, que aporten una espurna de llum a tantes vides enfosquides per la injustícia.

Voir livre

El monstre de Santa Helena

Albert Sánchez Piñol

¿Què s'esdevindria si reuníssim en una mateixa habitació l'Amor, la Cultura i el Poder? Mai un home ha estat reclòs en una presó més segura, més llunyana i més inexpugnable que Napoleó Bonaparte després de ser derrotat a Waterloo. Tothom sap què li va passar: que el món, fart de les seves ambicions infinites i les destrosses inacabables, va decidir tractar-lo com el que era… Un geni del mal. I la llàntia on el van tancar es deia Santa Helena: un illot de roca a milers de quilòmetres de la costa més propera, infestat de rates i vigilat per l'armada britànica. La primavera del 1819, François-René de Chateaubriand i la seva amant, Delphine Sabran, s'embarquen rumb a aquesta illa perduda al bell mig de l'oceà. El gran escriptor del segle i la marquesa de Custine volen posar a prova el seu amor superant dos grans obstacles: una gran distància i un gran adversari, com han fet les parelles més cèlebres de la història, des de Marc Antoni i Cleòpatra a Romeu i Julieta. Després de mesos de navegació, ¿a quin adversari més temible que Napoleó es poden enfrontar aquests fills de l'aristocràcia francesa? Però en la seva trobada amb l'emperador que va conquerir tot Europa, el militar a qui respectaven fins i tot els seus enemics, l'home davant del qual es rendien les dones..., Chateaubriand i Delphine descobriran amb horror que els monstres poden tenir molts rostres.

Voir livre

El poeta de Gaza

Yishai Sarid

A cada novel·la Yishai Sarid demostra que escriure des de dins de la seva societat no vol dir deixar de mirar-se-la amb ulls crítics. Això ens permet, als lectors de fora, entendre millor què passa dins d'Israel.
El protagonista d'El poeta de Gaza hauria pogut ser historiador. En canvi és agent dels serveis d'intel·ligència d'Israel i fa anys que interroga palestins com qui treballa en una cadena de muntatge. Fins que li confien una missió particular: reclutar una escriptora progre i fer servir la seva amistat amb un cert poeta de Gaza per capturar el cervell d'un atemptat terrorista.
Aquesta novel·la negra despulla una de les neurosis contemporànies més brutals: ¿quanta violència ha d'exercir un patriota abans d'aturar-se i mirar als ulls l'enemic?

Voir livre

Sessió de control Una casa fosca...

Borja Bagunyà

En aquestes dues novel·les, Daniel Bastida estudia per ser psicoanalista, però la seva vocació trontolla en tots dos casos. A 'Sessió de control', el Daniel ha arribat a l'abisme de la professió després de tractar un erotòman que està convençut que Franco l'estima. A 'Una casa fosca i un flagell', Bastida forma part d'una colla d'il·luminats per l'antipsiquiatria que organitzen un viatge lisèrgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru. Abans de les dues històries, Daniel era el mateix individu, però les conseqüències d'un afer amb la seva germanastra, depenent de com el paeixi i se l'expliqui a si mateix, podien derivar en aquestes dues vides alternatives.

Voir livre

Victus (edició actualitzada en...

Albert Sánchez Piñol

«Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.» Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils. Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles. Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès. Ressenyes:«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània «No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»Pere Gimferrer «Un antídot contra el verí de la manipulació.»Sergi Pàmies

Voir livre