La trena de la meva àvia

Alina Bronsky

Beschreibung

«Puc recordar amb exactitud el moment en què el meu avi es va enamorar. Intuïa que l'àvia no s'havia d'assabentar de res. Per qüestions menys importants ja havia amenaçat de matar l'avi, per exemple quan ell esmicolava el pa durant el sopar.»

La família d'en Max viu en una residència per a refugiats a Alemanya. L'àvia és una matriarca russa, aterridora i tossuda, que imposa les seves normes amb mà de ferro. Quan va emigrar de la pàtria va ser a la recerca d'un món millor. Però no està gens satisfeta amb el funcionament de les coses a Alemanya: els metges i els professors són incompetents, els aliments són tòxics i els alemanys en general són poc fiables.
L'àvia està convençuda que en Max és un nen dèbil i malaltís, i el té sota una supervisió constant per protegir-lo de les influències negatives del món. Però malgrat ser un maldestre als seus ulls, en Max s'ha adonat que el seu avi, estoic i taciturn, viu enamorat de la seva veïna, la Nina. La dinàmica familiar canvia radicalment quan la Nina dona a llum un nadó que és la viva imatge de l'avi. Aleshores, tothom haurà d'aprendre a defensar-se de l'àvia.

«Ironia, humor subtil, personatges fascinants. Un llibre que, després d'haver-lo acabat, de seguida voldreu llegir de nou.» Stuttgarter Zeitung

Superar una pèrdua i sobreposar-se al dol no són reptes fàcils. La protagonista d'aquesta novel·la necessitarà anys per establir nous lligams i ser capaç d'estimar i aprendre a viure altra vegada

Verfügbar seit: 01.08.2024.

Drucklänge: 192 Seiten.

Zeitgenössische Romane

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

L'ordenació dels maons - Temps...

Manuel de Pedrolo

Aquesta és la setena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

Zum Buch

Àngels de la mort

Silvestre Vilaplana

La mort sembla haver-se ensenyorit dels carrers de la ciutat: els cadàvers dels implicats en un vídeo que mostra la violació d'una menor comencen a aparèixer, un rere l'altre, just en el moment en què un assassí en sèrie, presumptament inspirat per Déu, es disposa a executar una missió tan macabra com letal. Així que el periodista Roger Casafont i l'expolicia Araceli Lavila, malgrat estar malalta i jubilada, es veuran immersos en una onada de crims que posaran a prova la seva resistència.

Després de Dones sense nom i Suburbis del paradís, Silvestre Vilaplana completa amb Àngels de la mort la trilogia de la detectiu Araceli Lavila, tres novel·les criminals amb una forta càrrega de denúncia social que tenen com a rerefons la corrupció i els abusos de poder.

Zum Buch

Míster Folch

Adrià Pujol Cruells

Míster Folch és una novel·la irreverent, una aventura psicodèlica per la Catalunya de la postguerra. Plena d'humor i de situacions hilarants, Míster Folch es presenta com una història que gira al voltant d'un narrador poc fiable que s'ha convertit en una espècie de Déu gràcies als poders concedits pel Senyor. Una miríada de personatges omplen la novel·la, obrers, criades, gitanos, militars i prostitutes, que rodegen al protagonista.

Zum Buch

Un tret a l'aire

Francesc Puigpelat

Al final de la Segona República, Barcelona és un niu d'anarquistes. N'hi ha de tota mena: alguns es mouen per l'idealisme més sublim, però d'altres han fet del pistolerisme una forma de vida més propera a la delinqüència comuna. A cavall dels uns i els altres es mou K, un individu carismàtic de cognom Carrión que ha arribat a la ciutat amb la intenció d'organitzar un gran atemptat, tan atroç que posi el moviment en boca de tot Europa. Per dur a terme l'atac compta amb el Robert, el jove fill de Pierre Sabater, un veterà anarquista exiliat des de fa dotze anys a Perpinyà. Sabater no dubtarà a tornar a Barcelona, malgrat l'amenaça d'un comissari que no ha perdut mai l'esperança de veure'l a la garjola, per arrencar el noi de les urpes de K.    


Un tret a l'aire —obra guardonada amb el I Premi de Novel·la Criminal Margarida Aritzeta-Vila de Creixell— és un retrat de la cara més negra de l'agitada Barcelona dels anys 30, on la misèria econòmica i moral empudega tant els carrers més cèntrics com la més amagada perifèria, però també un recordatori de la força dels ideals, que aporten una espurna de llum a tantes vides enfosquides per la injustícia.

Zum Buch

L'home minvant

Richard Matheson

Mentre està de vacances en vaixell, Scott Carey està exposat a un núvol d'esprai radioactiu. Unes setmanes més tard, després d'una sèrie d'exàmens mèdics, ja no pot negar l'extraordinària veritat. No només està perdent pes, també és més baix del que era. Scott Carey ha començat a encongir-se.
La novel·la de Richard Matheson segueix la seva premissa amb una lògica implacable, amb Carey primer intentant continuar algun tipus de vida normal i després haver deixat enrere el contacte humà, havent de sobreviure en un món on els insectes i les aranyes són adversaris gegants. I fins i tot això és només una etapa del seu viatge cap al desconegut.

Zum Buch

La ratlla i el desig i altres...

Pere Calders

Una selecció de contes de Pere Calders en un audiollibre narrat magistralment per l'actor Ivan Benet Un audiollibre molt especial que aplega la tria personal de contes de l'autor: L'imprevist a la casa número 10, El desert, La ratlla i el desig, La consciència, visitadora social, El principi de la saviesa, La revolta del terrat, Coses de la Providència, La clau de ferro, L'arbre domèstic, Fet d'armes, L'"Hedera hèlix", Quieta nit, La verge de les vies, Reportatge de l'esbós de la mort, Reportatge del monument a Sonilles, Demà, a les tres de la matinada, El sistema Robert Hein, El batalló perdut, Les parets i les barbes, L'espiral, La "Nemours 88", El dia del judici, Ruleta russa, El millor amic, Nosaltres dos, El testament de la "Hiena", Zero a Malthus i La rebel·lió de les coses. "L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un cop més." Carles Capdevila, Ara "Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes." Agustí Pons, Avui "Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradat descobrir-los de més petit, sí." Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)

Zum Buch