D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Cartes a la meva mare -...

  Sylvia Plath

  • 0
  • 0
  • 0

  «Aquest llibre ofereix el relat d'una angoixa quotidiana que Plath va transformar en una cosa extraordinària.» Harper's Magazine
  Des que va començar els estudis a l'Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare.
  Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal, amb una prosa lliure i vital que s'enlaira en tota la seva plenitud. Escrites amb la mateixa lucidesa que caracteritza la seva poesia i la seva prosa, ens deixen veure l'escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
   
  The New York Times — «Aquestes cartes posen en perspectiva la imatge que es tenia fins ara de Sylvia Plath. Cartes a la meva mare és un llibre que trenca el cor, però l'efecte més dramàtic que produeix no ve donat pel suïcidi, sinó pels malentesos entre mare i filla. […] Al final [Plath] va trobar la seva veu poderosa i personal.»
  The Hudson Review — «Aquest llibre no només proclama la independència de Sylvia Plath, sinó que també mostra la determinació per evitar els paranys a què s'encarava com a escriptora. Plath s'imagina a si mateixa com una heroïna intrèpida. En general, la immensa quantitat de cartes que es conserven i la dedicació de Plath per donar forma a la seva vida com un relat continu, indica que, per a ella, les vivències no acabaven de ser mai reals fins que les posava per escrit.»

  Voir livre

• 

  Els fills adormits

  Anthony Passeron

  • 0
  • 0
  • 0

  "Sense aixecar mai la veu, Anthony Passeron trenca el silenci familiar que s'havia imposat sobre la tragèdia i crea un llibre d'un poder tan impactant que persisteix molt més enllà de la lectura. Sublim", Annie Ernaux
  
  Quaranta anys després de la mort del seu oncle Désiré, Anthony Passeron decideix indagar en el passat familiar, des de l'ascens social dels avis, propietaris d'una carnisseria durant els anys trenta, fins a l'esquerda que s'obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb aquest oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès que va contraure la sida als anys vuitanta. Estirant el fil de la història personal, i de la crisi psicològica i emocional que va arrossegar tota la família, l'autor incorpora també, en format de crònica trepidant, el relat de la cursa contrarellotge als hospitals francesos i americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per a la malaltia. Guanyadora de diversos premis a França, profundament commovedora i escrita en un estil sobri i addictiu, Els fills adormits retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d'una malaltia nova, desconeguda i terriblement estigmatitzada.
  
  "Ens encanta: l'estil sobri, l'agudesa de l'anàlisi sociològica, l'elegància melancòlica que mostra l'autor quan combina el relat íntim i el col·lectiu, els secrets i silencis de la seva família i la investigació mèdica en una història a dues veus impecablement documentada i profundament corprenedora", Madame Figaro
  
  "Una novel·la que vola a tot drap, els personatges volen contra el temps per alliberar-se del dolor. Un debut extraordinari", Elle
  
  "Les paraules no dites són la matèria principal d'aquesta primera novel·la. L'autor intenta rebobinar el fil d'una vida interrompuda per una malaltia que es manté silenciada per l'omertà d'una família ansiosa per amagar tant la humiliació com el dolor", Livres Hebdo

  Voir livre

• 

  Tres novel·les analògiques - La...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.«Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc, com si carregar les nostres misèries fos carregar amb un pes lleuger sense gaire passió. Certament, eren tres novel·les de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».Ponç Puigdevall, Quadern El País«El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».Michèle Gazier, Télérama

  Voir livre

• 

  L'hospital dels pobres

  Tània Juste

  • 0
  • 0
  • 0

  La història darrera de la construcció de l'hospital Sant Pau en la Barcelona modernista. En una ciutat en plena expansió, amb el nou segle a les portes, l'edifici medieval de l'hospital de la Santa Creu agonitza. L'afany modernista mou a metges, artistes i arquitectes a crear un nou hospital per a gent pobre, un que estigui a l'altura de la nova Barcelona. Una novel·la coral que segueix els passos de metges i aspirants, de dones pioneres i artistes, que, pedra a pedra, aixecaran el nou hospital de Sant Pau.

  Voir livre

• 

  Pagesos i senyors

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.

  Voir livre

• 

  Terra somnàmbula

  Pere Comellas Casanova, Mia Couto

  • 0
  • 0
  • 0

  «Terra somnàmbula és una de les obres africanes més originals que he llegit.» Doris Lessing
  Fugint de la violència que assola el seu país, el vell Tuahir i el jove Miudinga, un noi que no recorda el seu passat, busquen refugi en un autobús calcinat. A dins, hi troben uns quaderns que narren la vida d'un dels difunts. A mesura que en Muidinga els llegeix, aquesta història i la seva pròpia semblen discórrer de forma paral·lela i transitar entre la realitat i el somni.
  Terra somnàmbula és considerada una de les deu millors novel·les africanes del segle xx. Té com a teló de fons la guerra civil de Moçambic, un escenari d'abisme per on transiten uns personatges amb una profunda humanitat que vaguen entre la desesperació més contundent i l'esperança que es nega a morir. Amb una prosa poètica i lírica, Mia Couto reivindica la tradició oral per afrontar l'oblit del passat i la memòria.

  Voir livre