Els ous fatídics

Mikhail Bulgakov

Beschreibung

Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical per culpa d'una pesta que afecta les granges de gallines russes. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l'invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d'un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d'aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d'ineptes? Mikhaïl Bulgàkov va escriure aquesta novel·la d'anticipació l'any 1924; una sàtira del que el jove escriptor s'ensumava del règim soviètic. No cal dir que l'obra no li va procurar gaire bona fama.

Verfügbar seit: 16.02.2022.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

Autobiografia d'un exhome de color

James Weldon Johnson

Una novel·la pionera i colpidora sobre la identitat racial als Estats Units.
El protagonista d'Autobiografia d'un exhome de color és un personatge sense nom que ha viscut entre dos mons: la comunitat blanca, que el percep com un dels seus per la seva pell clara, i la negra, a la qual pertany realment. En primera persona i amb una sinceritat punyent, explica al lector què el va portar a prendre la decisió que va canviar la seva vida, des de l'abandonament patern fins a la relació amb les elits blanques de Nova York, passant pels linxaments a persones negres als estats del Sud.
L'Autobiografia d'un exhome de color és una novel·la pionera i un referent en la literatura afroamericana. Publicada de manera anònima el 1912, va inspirar autors del Renaixement del Harlem com Zora Neale Hurston, Ralph Ellison i Richard Wright. A mig camí entre el testimoni i la ficció, el retrat de Johnson sobre «la qüestió negra» als Estats Units és no només un testimoni del seu temps, sinó també una anàlisi encara vigent d'un país obsessionat amb el color de la pell que imposa una doble moral a la seva població afroamericana.
És una obra clau de la literatura afroamericana del segle XX, publicada per primera vegada de forma anònima el 1912 i reeditada el 1927 en ple Renaixement de Harlem. Amb una mirada lúcida i gens sentimental, James Weldon Johnson narra el viatge d'un home amb la pell clara que pot fer-se passar per blanc, i que transita pels diferents estrats de la societat negra dels Estats Units de principis de segle. 
Des d'una fàbrica de cigars a Jacksonville fins als salons selectes de Nova York, passant per l'escena musical del ragtime, la novel·la explora la doble consciència, els prejudicis racials i la construcció de la identitat masculina en una cultura marcada pel color de la pell. Amb un estil directe i elegant, aquesta obra es manté sorprenentment vigent més d'un segle després de la seva publicació i ha estat un referent essencial per a autors com Zora Neale Hurston, Richard Wright o Ralph Ellison.

Zum Buch

Nosaltres

Ievgueni Zamiatin

Escrit l'any 1921, el llibre que teniu a les mans és la mare de totes les distopies. Anterior a Un món feliç d'Aldous Huxley i a 1984 de George Orwell, obres sobre les quals va exercir una clara influència, Nosaltres va estar prohibit a la Unió Soviètica durant més de seixanta anys, considerat un llibre ideològicament reprovable.
S'hi narra la història de D-503, un enginyer fidel a l'Estat Únic que veu pertorbada la seva vida lògica i ordenada per l'aparició d'una noia difícil de computar. Zamiatin utilitza una trama d'aventures per endinsar-se en una societat regida per un sistema matemàtic perfecte, on els edificis son de vidre i les Taules Horàries, iguals per a tothom. Amb un tractament del llenguatge decididament avantugardista, aquesta obra mestra de la literatura russa del segle xx constitueix una novel·la visionària en molts aspectes, però, sobretot, perquè traspua un anhel de llibretat que no ha perdut vigència.

Zum Buch

Romanç d'Evast e Blaquerna

Ramon Llull

Al "Romanç d'Evast e Blaquerna", enllestit a la ciutat llenguadociana de Montpeller, llavors pertanyent al Regne de Mallorca, vers el 1283, Ramon Llull hi construeix un relat extens i sostingut, el més proper que va compondre al que avui considerem una novel·la. Hi narra la biografia exemplar del seu protagonista, Blaquerna, des del seu naixement en una família burgesa benestant fins a la seva digna i contemplativa senectut. Al llarg de les cinc parts de què està compost el llibre, dedicades a cinc estaments diferents, Llull ens hi ofereix una àmplia panoràmica de la vida a l'edat mitjana. Blaquerna, en el seu intens i activíssim periple vital, recorre els diversos estaments reformant-los i afavorint que la humanitat s'allunyi de l'error, i arribarà a ser escollit papa.Des d'aquesta posició establirà les bases de la reforma del conjunt de la cristiandat i, en el fons, de la humanitat completa. L'èxit de les seves reformes li permet retirar-se ja en la vellesa, en un eremitori, on redacta en la ficció un dels llibres més remarcables de tota la literatura medieval europea: el "Llibre d'amic i amat". Llull va dur a terme la novel·la més ambiciosa que mai s'hagués escrit fins aleshores. Ho era pel seu plantejament argumental i ho va ser per la seva realització narrativa. El que volia fer era una novel·la total: una ficció que donés raó d'allò que és primordial en la vida individual i col·lectiva, amb la voluntat de construir una obra que pogués interessar a tota mena de públics.

Zum Buch

El cas de Charles Dexter Ward

H. P. Lovecraft

L'obscura i fascinant història d'El cas de Charles Dexter Ward de H.P. Lovecraft, és una immersió en els misteris insondables de Providence. Charles Dexter Ward, un jove antiquari, desencadenarà forces ancestrals mentre desvetlla els sinistres secrets de Joseph Curwen, un alquimista immers en la màgia negra. A través d'antigues biblioteques i rituals perduts, Ward s'endinsarà en un món ocult que amenaça la seva pròpia existència i posa en perill la tranquil·litat de la seva ciutat natal. Amb una prosa característica de Lovecraft, ofereix una atmosfera d'horror còsmic, revelant els terribles límits de la ment humana davant de forces incomprensibles. 
Endinsa't en les pàgines d'aquesta obra mestra del terror, on el passat emergeix per reclamar la seva venjança, i l'ombra de l'ignot amenaça d'envoltar-ho tot.

Zum Buch

La casa Tellier i dues històries...

Guy Maupassant

"Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 

L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.

Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

Zum Buch

La plaça del Diamant

Mercè Rodoreda

"Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

Zum Buch