Shy

Max Porter

Beschreibung

De vegades l'adolescència s'assembla més a morir-se que no a fer-se gran i esprémer la vida, especialment si estàs atrapat en una espiral d'aïllament i vergonya i ets incapaç de trobar una sortida enmig de la boira de la frustració i la ràbia. És el cas del Shy, que amb setze anys arrossega un extens currículum de delinqüència juvenil: l'han expulsat de dues escoles, s'ha barallat amb la mare i ara està intern a Last Chance, una institució per rehabilitar els joves més violents i alienats d'Anglaterra. Quan comença la novel·la, el Shy està fugint del centre en plena nit, en direcció al llac, escoltant drum-and-bass als cascos i carregant un sac ple de pedrots a l'esquena. Aquest camí fins al llac és també, en certa manera, la història de la seva vida. A partir d'un monòleg interior adrenalínic i torrencial, que convoca alhora records, discussions familiars, exercicis terapèutics, el ritme de les cançons que escolta i la tonteria testosterònica de la joventut, Porter construeix una novel·la càustica i profunda, a mig camí entre el joc experimental i el desordre narratiu, que s'interroga sobre la masculinitat i la salut mental, i ens recorda que tothom mereix l'oportunitat de curar-se.

Verfügbar seit: 23.10.2024.

Drucklänge: 136 Seiten.

Zeitgenössische Romane

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

La ratlla i el desig i altres...

Pere Calders

Una selecció de contes de Pere Calders en un audiollibre narrat magistralment per l'actor Ivan Benet Un audiollibre molt especial que aplega la tria personal de contes de l'autor: L'imprevist a la casa número 10, El desert, La ratlla i el desig, La consciència, visitadora social, El principi de la saviesa, La revolta del terrat, Coses de la Providència, La clau de ferro, L'arbre domèstic, Fet d'armes, L'"Hedera hèlix", Quieta nit, La verge de les vies, Reportatge de l'esbós de la mort, Reportatge del monument a Sonilles, Demà, a les tres de la matinada, El sistema Robert Hein, El batalló perdut, Les parets i les barbes, L'espiral, La "Nemours 88", El dia del judici, Ruleta russa, El millor amic, Nosaltres dos, El testament de la "Hiena", Zero a Malthus i La rebel·lió de les coses. "L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un cop més." Carles Capdevila, Ara "Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes." Agustí Pons, Avui "Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradat descobrir-los de més petit, sí." Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)

Zum Buch

Spina

Quim Gómez

Novel·la guanyadora del IV Premi de Novel·la Criminal en Català Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025. Un híbrid entre el gènere negre i la ciència-ficció.
Any 2059. Barcelona és una ciutat castigada pel canvi climàtic, l'opressió política i la inoperància dels seus governants. Davant les seves costes brilla la recentment fundada «Neo Icària» , una illa flotant, un lloc utòpic reservat a posthumans, un racó de món amb lleis i estructures sociopolítiques pròpies. És una societat en què no cal treballar, però on cal complir unes normes, en concret un contracte amb cinc beneficis i cinc obligacions, com ara la renúncia a la privacitat i l'obligació de disposar del cos propi per fer avançar la tecnologia.
Però els compartiments teòricament estancs —d'utopia a «Neo Icària» i de degradació a Barcelona— tindran vasos comunicants generats pel comportament erràtic de la tecnologia: Spina —un implant per restaurar la visió als invidents—, iCar —cotxes de conducció autònoma— i D3 —una intel·ligència artificial al servei de les persones.
Quatre dones queden atrapades en aquest trencaclosques: una beta tester que vol recuperar el que va perdre, una policia que investiga el que no s'entén, una programadora que sap més del que diu i una comissària encarregada de preservar l'ordre perfecte. Spina va ser l'obra guardonada amb el IV Premi de Novel·la Criminal en Català Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025. És tot un híbrid entre el gènere negre i la ciència-ficció.

Zum Buch

País barroc

Raül Garrigasait

El país barroc és un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de Califòrnia fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant esglésies a poc a poc o s'alcen per insultar un agent de l'Estat; és un lloc on la memòria individual es fon amb les pedres i la sang de les generacions passades, on l'avi de noranta anys s'enfila a la teulada com si res i els fills, en un pis de l'Eixample, dormen en pau. Onze textos d'una rara intensitat, on la memòria personal i familiar es fon amb un paisatge agrest com la història viscuda.

Zum Buch

Una pau cruel

Theodor Kallifatides

Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Una pau cruel, la guerra civil ha acabat. Els partisans han estat aniquilats i ha arribat el moment de reeducar els grecs en les velles tradicions, com a fidels cristians i veritables patriotes. La família d'en Minos s'ha mudat a Atenes. El pare no pot exercir com a mestre pel seu passat socialista i la família viu en la penúria, castigada també pels germans que van participar en la lluita antifeixista. Però la vida segueix i en Minos despertarà a l'adolescència. Mentre el record de la Rebeca encara roman viu, a poc a poc noves experiències amoroses s'apoderen d'ell. L'Atenes de la postguerra és el teló de fons on escenes cruels i tendres, burlesques i commovedores s'alternen per oferir-nos un fresc d'una vivacitat captivadora. Així es tanca la trilogia que, en paraules del mateix Kallifatides, "és el que sempre vaig voler dir sobre Grècia, els grecs, el meu poble i la seva gent".

Zum Buch

Carta al pare

Franz Kafka

Kafka va escriure Carta al pare quan tenia 36 anys, amb motiu del trencament del seu prometatge (el tercer!) amb Julie, filla d'un servent de sinagoga. Tot i que el pare s'havia mostrat contrari a aquest matrimoni, Kafka sent la necessitat de justificar-se. El text constitueix, de fet, un esbós d'autobiografia i un nou intent de salvar-se en la literatura. Kafka acusa el pare dels seus mals i reconstrueix la història de la seva convivència sense callar anècdotes cruels ni estalviar-se explicacions humiliants amb un estil minuciós, cortès, exhaustiu. Cada plany, cada confessió o cada retret semblen excessius i tot plegat sembla desorbitat, sense que s'arribi a un judici definitiu, cosa que fa pensar que malgrat la confrontació personal, Kafka se les heu amb un enemic impersonal, tot allò que no és ell, el món, el defora o el curs de la vida.

Zum Buch

Dunes blanques

Jordi de Manuel

A L'olor de la pluja, milers de persones fugen de la sequera i arriben cada dia a Barcelona, on s'han instal·lat campaments per als refugiats climàtics. Damià Darder i la seva filla adolescent, Sara, sobreviuen en una ciutat assedegada, on l'aigua és el bé més preuat. Els científics Arnau Salord i Pinkhas Lubens descobreixen què causa la sequera extrema, però un fet casual posa el secret en mans de Ricard Coll, un tècnic informàtic que vol treure'n profit. Una mort aparentment fortuïta és investigada per l'inspector Marc Sergiot, un policia marginat i veterà que troba indicis que es tracta d'un assassinat, en què la gelosia, l'ambició i la ciència hi juguem un paper clau.
Tres anys després, a L'estany negre, Sara i Damià intenten sobreviure als Pirineus. Allà trobaran Àmber Ros, una científica amb un estrany do, que investiga els petits llacs glacials per revertir la sequera. Una desaparició inquietant capgira la situació i enllaça els fets que continuaran a El despertar, que retorna a una Barcelona en un futur proper on apareixen un seguit de cadàvers a l'Ecoparc, el gran recinte de deixalles de la ciutat. La sotsinspectora Lídia Sánchez i l'agent Pau Ribó creuen que els crims poden estar relacionats novament amb la sequera.
Dunes blanques forma part del conjunt de novel·les i relats de la saga de l'inspector Marc Sergiot. Conté la novel·la que inicia el cicle, L'olor de la pluja, i dues novel·les inèdites, L'estany negre i El despertar. Són tres títols interconnectats que tanquen la sèrie de l'inspector més prolífic de la novel·la policíaca catalana.
"Pioner en allò que avui ja no ens resulta estrany —em refereixo a la fusió de gèneres—, els elements distòpics i de ciència-ficció conviuen a la perfecció amb totes les característiques inherents a la narrativa criminal".
Del pròleg d'Anna Maria Villalonga
"El seu projecte literari és ambiciós i original: l'autor barceloní és el primer escriptor mundial a combinar la ficció climàtica amb el gènere criminal per obrir pas a un nou subgènere, allò que anomeno la novel·la crimàtica".
De l'epíleg d'Stewart King

Zum Buch