D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  A tota màquina

  Ethel Lina White

  • 0
  • 0
  • 0

  Després d'uns dies de vacances complicats amb els seus amics, l'Iris Carr decideix tornar a casa sola. Al tren, coneix la senyoreta Froy, una amable institutriu anglesa. Tot canvia quan, després d'una migdiada, desperta i veu que ha desaparegut. Pregunta a la resta de passatgers, però ningú no ha sentit a parlar d'ella: sembla que no hagi existit mai. L'Iris decideix investigar i, a mesura que recopila pistes, s'endinsa en un estrany complot que podria posar en perill la seva vida. 
  
  A tota màquina és l'obra més coneguda d'Ethel Lina White, que en vida va gaudir d'una fama comparable a la d'altres contemporànies com Agatha Christie. La novel·la va inspirar la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Alarma a l'exprés i es considera un exemple imprescindible del suspens psicològic. White sap encomanar al lector la paranoia de la protagonista i ofereix un viatge inoblidable que manté atrapat fins a la darrera pàgina.

  Voir livre

• 

  La pena de mort

  Gabriel Alomar

  • 0
  • 0
  • 0

  "La pena de mort" by Gabriel Alomar is a philosophical treatise written in the early 20th century. This non-fiction book explores the concept of capital punishment within the framework of social justice and morality. Alomar engages deeply with the historical context and ideological implications of the death penalty, arguing against its justification and the societal implications it carries. In his exploration, Alomar presents a compelling critique of capital punishment as a form of state-sanctioned violence and vengeance. He argues that the death penalty is not only a violation of human rights but also a ritualistic act deeply intertwined with societal and religious traditions. Throughout the text, he discusses the psychological and moral ramifications of the death penalty, including its effects on families of the condemned and society as a whole. Alomar presents a vision where the abolition of capital punishment could pave the way for a more humane and morally just society, advocating for a re-evaluation of justice that emphasizes rehabilitation over retribution. His poignant reflections challenge readers to reconsider the ethics of state-sanctioned executions and the underlying motives behind them. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Voir livre

• 

  Vilaniu: Novela de costums del...

  Narcís Oller

  • 0
  • 0
  • 0

  "Vilaniu: Novela de costums del nostre temps" by Narcís Oller is a novel written in the late 19th century. The book appears to center on the life and society of a provincial Catalan town, focusing in particular on the prominent Galcerán family, their associates, and the customs and social dynamics of Vilaniu. The main characters introduced include Don Pau Galcerán, his wife Isabel, her father the General, their children, and their friend Don Ramon Merly, with Albert, Don Ramon's son, presented as a sensitive young man facing a future shaped by family and societal expectations. The novel delves into themes of tradition, social ambition, family ties, and the tensions between rural and urban life. The opening of the novel provides a vivid and lively depiction of Vilaniu as it prepares for its biggest annual festival, with the entire town bustling in anticipation and inundated by visiting outsiders. Through bustling street scenes, preparations in homes and public spaces, conversations among travelers, and the arrival of the influential Galcerán family, the reader is introduced to the social hierarchy and intricate personal relationships that define village life. Special emphasis is placed on the tensions and hopes surrounding Albert's return home from his studies in Barcelona, revealing his inner struggle with returning to small-town routines and expectations. These introductory pages establish the novel's dual focus—on both community rituals and deeply personal dilemmas—laying the groundwork for a narrative rich in local color and psychological insight. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Voir livre

• 

  Bestiari medieval

  Llúcia Martín, Raquel Parera

  • 0
  • 0
  • 0

  Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
  La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
  Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
  Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

  Voir livre

• 

  Els sots ferestechs

  Raimon Casellas

  • 0
  • 0
  • 0

  "Els sots feréstechs" by Raimón Casellas is a novel written in the early 20th century. The narrative immerses readers in the harsh, isolated rural life of the Montmany region, focusing on the fate of its people and their troubled relationship with their land, their church, and each other. At its core, the story revolves around Mossèn Llátzer, a new parish priest, and the enigmatic figure of Aleix de las Tòfonas. The book explores themes of isolation, decay, superstition, and the struggle for spiritual and communal revival in a forsaken countryside. The opening of "Els sots feréstechs" introduces the village of Montmany and its peculiar characters, most notably Aleix, an ancient truffle-hunter surrounded by myths of witchcraft and hidden wealth, who suddenly vanishes and reappears in mysterious ways. The narrative then shifts to the community's spiritual desolation after the parish church is abandoned following the departure of its priest. Into this bleak setting arrives Mossèn Llátzer, sent in disgrace, who is both unsettled and hopeful about reviving the parish. However, he finds the villagers apathetic and resistant, more like shadows than living souls, and his attempts to rally them to restore the church are met with silence and indifference. The opening paints a vivid picture of physical and moral decay, loneliness, and the immense difficulty of igniting change and belief among people deeply rooted in resignation and poverty. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Voir livre

• 

  Cartes a Jones Street...

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquestes dues novel·les són les últimes que va escriure Manuel de Pedrolo per al cicle Temps Obert, i les dues primeres de la continuació d'aquell projecte únic. En aquest volum hi trobem dues vides possibles de Daniel Bastida, que malda per fer carrera literària en la Barcelona de finals dels seixanta. D'una banda, l'artista integrat, propagandista, present a totes les festetes literàries; de l'altra, el novel·lista obrer, cràpula i llicenciós, compromès amb la reivindicació nacional i lingüística. Tots dos, obsedits pel sexe. Una radiografia perfecta del món cultural català durant el franquisme i de les dèries dels lletraferits que el conformaven. Si Manuel de Pedrolo només hagués escrit Temps Obert, ja n'hi hauria prou per considerar-lo un dels millors novel·listes del segle XX.
  «T'imagines una colla d'escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d'acord. Però potser les úniques coses que val la pena de fer són aquelles que surten del corrent, del normal...»
  «Tothom hauria de saber que Temps Obert és un dels cicles novel·lístics més importants de tota la literatura. D'aquí i de fora. D'ara i d'abans»
  — Antoni Munné-Jordà, autor del pròleg.

  Voir livre