Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Tragèdia siciliana

  Ottavio Cappellani

  • 0
  • 0
  • 0

  Alfio Turrisi és un digne representant de la nova màfia catanesa del segle XXI: pallús i embrillantinat però amb màster a Londres, d'on ha tret les maneres de gentleman i un luxós Aston Martin. Està enamorat de la glamurosa Betty, superb exemplar de barbie siciliana. Però hi ha un petit inconvenient: és la filla consentida de Turi Pirrotta, cap local de la màfia tradicional, la de samarreta imperi i pistola frenètica. Dues visions contraposades del negoci més pròsper d'Itàlia que desencadenen una versió mediterrània de Romeu i Julieta. Però l'illa, ai las, ja no és la de l'època del Gattopardo: avui qualsevol tragèdia corre el perill de desembocar en farsa. O era a l'inrevés?
  
  Ottavio Cappellani ens regala una mirada teatral de la Sicília d'avui dia, una desfilada d'aristòcrates pollosos, polítics analfabets, gàngsters ineptes i dramaturgs ploramiques que faria avergonyir (o cargolar-se de riure) Tomasi di Lampedusa i Pirandello. Una comèdia parapolicíaca exuberant i escenogràfica. La Sicília que no ens pensàvem que pogués existir. En efecte: una farsa.

  Zum Buch

• 

  Demolició

  Lluís Llort

  • 0
  • 0
  • 0

  Rafel Egidi és un professor de 51 anys de la Universitat de Barcelona, casat i amb una filla de 17 anys. A més de la seva feina acadèmica, col·labora amb dos diaris i participa com a tertulià en programes de ràdio i televisió. La seva vida sembla perfecta fins que una jove estudiant el denuncia per violació. Tot i que assegurarà que és innocent, la seva vida es desmunta davant l'acusació, reflectint la tensió i la desesperació del moment.
  
  La novel·la destaca per la seva trama àgil, l'estil narratiu i la seva actualitat i versemblança, segons el jurat del premi L'H Confidencial. Llort explora els sentiments i conflictes del protagonista, així com el patiment del seu entorn i de la denunciant, amb un enfocament seriós i dramàtic, en contrast amb l'humor que caracteritza altres obres seves. La història s'endinsa en temes sensibles com les acusacions de violació, mostrant una visió crua i realista que busca remoure la sensibilitat del lector i fer-lo reflexionar.

  Zum Buch

• 

  Les hores noves

  Julià Guillamon

  • 0
  • 0
  • 0

  Les hores noves és un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, de cases de pagès buides i habitades, dels fenòmens atmosfèrics i dels canvis que es produeixen al paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi. 
  Pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, explica, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.

  Zum Buch

• 

  A casa teníem un himne

  Maria Climent

  • 2
  • 3
  • 0

  La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l'humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.

  Zum Buch

• 

  El mar terra endins

  Nariné Abgarian

  • 0
  • 1
  • 0

  «Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt semblava ben serè, fins i tot feliç. La viuda i les dones que ell havia estimat s'havien assegut al voltant del taüt, assaborien vi casolà i, esperonades bé per l'alcohol, bé per l'aspecte desemparat d'en Simon, es van anar sincerant en honor a la vida».
  
  
  L'Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia Viudeta observen, mastegant records d'amor i amargor, com en Simon reposa tan ben plantat com sempre al taüt que li ha preparat la família. Va vestit amb un trajo de llana i una camisa blanca immaculada, afaitat amb cura i clenxinat a la perfecció... Però té les orelles ridículament morades, i això és una burla per a elles, que no volen que l'última imatge que els quedi del mort sigui aquesta. Aquestes dones s'han guanyat a pols un record millor. Totes quatre tenen històries captivadores, carregades de sotracs però també de plaers menuts, i escoltant-les ens transportarem al pinyol d'un món fabulós. Som a Berd, una vila del nord-est d'Armènia, ben a prop de la frontera, i de sobte ens sorprèn una olor de mar; però com pot ser, si el mar ens queda tan lluny? D'on ve tot aquest mar terra endins? Potser és, simplement, el poder de les històries ben contades.

  Zum Buch

• 

  Els homes i els dies - Obra...

  David Vilaseca

  • 0
  • 1
  • 0

  «Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. Això és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part d'aquest llibre. Des de la seva primera pàgina, datada un ja remot dissabte d'agost de l'any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m'asseia a escriure les meves impressions íntimes, jo havia anat a la recerca d'una autobiografia. Trobar-la—i trobar-me a mi mateix pel camí—ha estat un llarg procés ple d'interrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum que teniu a les mans.
  
  Tot el que s'ha de saber de mi, l'autor d'aquestes pàgines, s'anirà descobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entrada i, a fi que la meva perspectiva actual no s'hi interposi indegudament, prefereixo estalviar-me les presentacions i deixar que sigueu vosaltres mateixos, benèvols lectors, qui us feu progressivament la idea de qui vaig ser.
  
  De nom, em podeu dir David.»
  
  Els homes i els dies recull l'obra literària de David Vilaseca amb dues novel·les d'una subjectivitat radical i ferotge: L'aprenentatge de la soledat i la pòstuma El nen ferit.

  Zum Buch