Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Tres novel·les analògiques - La...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.«Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc, com si carregar les nostres misèries fos carregar amb un pes lleuger sense gaire passió. Certament, eren tres novel·les de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».Ponç Puigdevall, Quadern El País«El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».Michèle Gazier, Télérama

  Zum Buch

• 

  Tríptic - Permagel · Boulder ·...

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  Tres relats, tres heroïnes, una saga: l'univers d'Eva Baltasar. Després d'haver-se convertit en la primera autora catalana en arribar a la shortlist de l'International Booker Prize, reunim Permagel, Boulder i Mamut en un sol llibre sota el títol genèric i declaratiu de Tríptic.

  Zum Buch

• 

  A prop del cor salvatge

  Clarice Lispector, Josep...

  • 0
  • 0
  • 0

  A prop del cor salvatge és la novel·la iniciàtica de Clarice Lispector, i la primera que va escriure només amb vint-i-tres anys. Explica la vida de Joana, personatge que és alhora nena, adolescent i dona adulta.
  De nena, Joana es fon amb les seves joguines i amb el tac-tac que fa la màquina d'escriure del pare. Les gallines la fascinen, com si tingués nostàlgia de ser animal; i muntant a cavall, cau en un riu.
  Sota l'aigua intenta copsar la completesa del món a cada instant. Poc li importen felicitat o tristesa, el bé o el mal: vol la vida en estat pur.

  Zum Buch

• 

  La serp

  Jordi Cussà

  • 0
  • 0
  • 0

  En el lapse que va entre la fundació dels dos grans temples que grecs i romans van deixar a Catalunya (un a Empúries, l'altre a Tarragona), i per sobre de les peripècies d'emperadors i xarlatans, hi ha un formiguer de vides anònimes que empenyen una civilització sempre amenaçada i sempre en construcció. En mans de Jordi Cussà, Hanníbal pot sucumbir als encants d'un aprenent de poeta, i un aprenent de poeta pot esdevenir el descobridor d'un nou món. Considerada per l'autor com la seva millor obra, "La serp" és l'encadenament d'històries d'una família que, al llarg de nou segles, les viu de tots els colors i malda per no quedar liquidada pel fanatisme de les religions i la tirania dels imperis. És la primera part del seu projecte novel·lístic més ambiciós, la Trilogia de la Civilització, que continua amb "El Ciclop" i culmina amb "Les muses".
  
  «Escric aquestes línies per l'hàbit, quasi diria l'addicció, de l'escriptura. Com que, ja de jove, sempre he estat esclau de la paraula i escrivent del meu ofici, i de vell fins i tot un trosset d'escriptor a mesurar, soc un dels pocs que gaudeixen del privilegi d'embrutar papir a la babalà».

  Zum Buch

• 

  Míster Evasió

  Blai Bonet

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Adolescent —la musa de Blai Bonet— ja no viu tancat al sanatori: en aquesta novel·la l'autor juga a ser català. Fa néixer el seu heroi a Calella de Palafrugell, l'envia als barris alts de Barcelona a acabar d'educar-se, d'allà al Somorrostro a catequitzar canalla i al Xinu a desflorar-se, i cap a Suïssa a conèixer el Gran Poeta exiliat.
  "Fer el màrtir durant trenta anys és un luxe dels Medici: no ho soc. I és una impostura. Un màrtir a Ginebra, cinquanta mil pessetes de sou mensuals, el balcó del despatx que dona sobre el llac… Bofill, ser un gigoló de la història és pitjor que ser-ho d'una doneta que fa de la vida. Ser un símbol, quina misèria!"
  Míster Evasió és l'educació sentimental d'un senyoret de l'Empordà, aquesta "reserva espiritual de Catalunya y baluarte moral de Occidente". I una guia completíssima dels mites que fonamenten un país. I una ratxa d'aire fresc com de vegades en bufen a les literatures sota estricta vigilància. Publicat al mític 1969, per primer cop se'n pot llegir la versió íntegra, amb els fragments que n'havia evacuat el censor franquista —i que, curiosament, són els que més claven l'urpa en les sagrades essències de la catalanor.
  Blai Bonet, més verdenc que mai.

  Zum Buch

• 

  Papallones negres

  Priscilla Morris

  • 0
  • 0
  • 0

  «Una conmovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà.» Publishers Weekly
  Quan una nova onada de violència sacseja Sarajevo, la Zora, artista i professora, envia la seva mare i el seu marit a Anglaterra. Ella, però, decideix quedar-se, i abans que tingui temps d'adonar-se'n, esclata la guerra que sotmet la ciutat a un setge sense precedents. Els dies es tornen incerts: la llibertat ha desaparegut i la vid es veu amenaçada. La dona es troba envoltada, de cop, de tot de veïns que amb prou feines coneix però amb qui comparteix un objectiu comú: teixir una comunitat que els permeti preservar la vida. Papallones negres és una oda a una ciutat i als habitants que van ser capaços de mantenir-hi viva la flama de l'esperança. Sorprenent i lírica, aquesta novel·la ens retorna a uns fets brutals que van sacsejar el món sencer, i ens mostra com l'amor, l'art i l'amistat es van convertir en aliats per combatre l'horror.
   
  The New York Times — «Papallones negres defensa la importància de l'art en temps de guerra. Extreu bellesa i esperança del patiment. Morris és una escriptora brillant per parlar dels llocs. El seu Sarajevo està dibuixat pulcrament, tan vívidament representat com el Caire de Naguib Mahfuz. És una obra literària que transforma l'horror i la violència en força vital.»
  Booklist — «Aquesta primera novel·la impressionant de Priscilla Morris fa un retrat inoblidable d'una artista i la seva comunitat assetjada en el Sarajevo de la dècada del 1990. Una novel·la formidable que perdurarà en els lectors molt després de l'última pàgina. La narració excepcional de Morris la converteix en una escriptora que cal seguir.»
  The Washington Post – «Amb aquests llibres Whitehead ha identificat deficiències en el gènere negre i ha injectat bellesa i gràcia en les seves convencions sovint massa previsibles i tòpiques. Va veure una epopeia invisible en el Harlem post Segona Guerra Mundial, un viatge de dècades a través de l'espai urbà més transcendent del segle xx per a la comunitat negra, i el va fer realitat. Són novel·les policíaques, sí; divertides i de ritme ràpid. També són els dos primers lliuraments d'una gran història èpica. Un estil novel·lístic en el seu millor moment. Totes dues juntes, millors i més ambicioses que cap altra obra de Whitehead. »
  Publishers Weekly — «El món que crea està perfectament epresentat i és com una commovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà. És difícil deixar aquesta obra de banda.»
  Chicago Review of Books — «Papallones negres consigna amb delicadesa una història de resiliència davant la destrucció,  troba, amb vivesa, la bellesa en la llar pròpia fins i tot en els moments més foscos.»
  Bookpage — «Una història sobre l'art com a connector i creador de comunitat. Aquesta novel·la és devastadora i meravellosa alhora, impregnada d'un bri d'esperança.»
  Jurat del Women's Prize for Fiction — «Hi ha moments d'una brutalitat impactant al costat d'altres d'una bellesa i una resiliència inesperades. Exquisidament elaborat, el llibre batega amb tensió: no podíem deixar de llegir.»

  Zum Buch