Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Proses reposades

  Miquel Martín i Serra

  • 0
  • 0
  • 0

  «Miquel Martín i Serra és un escriptor per als dies de festa.» Eva Vàzquez, El Punt Avui
  El territori que ens envolta, per on passegem i que admirem cada dia, de vegades fins i tot sense adonar-nos-en, és el que configura la nostra manera de ser en el món. Així com els records familiars, la literatura o la cuina, que permet que aquest mateix territori s'expressi en plenitud al nostre paladar. Deixar que tot plegat penetri en la consciència del que som no és una tasca fàcil. Cal estar atent i obert, mostrar-se dialogant i ser pacient amb els ritmes propis de la natura i de l'entorn. 
  Miquel Martín confirma amb el recull d'articles i cròniques —de vegades fins i tot breus apunts— que teniu a les mans, que és un d'aquests autors per a qui ser conscient de l'existència passa per l'observació serena i la reflexió pausada. Amb una prosa concisa i depurada ens descriu els paisatges físics i literaris que el defineixen com a persona i com a escriptor, a través dels quals ha pogut exercitar l'art de viure. Proses reposades és un homenatge ponderat i plàcid a una gent, els empordanesos, i a un territori, l'Empordà: al seu interior, calmat i plaent, i als seus marges, abruptes i curulls de vida. 
   
  Martí Domínguez, El Temps – «Llegiu Miquel Martín i recordeu Horaci, la seua lloança de les coses petites sobre les grans en la vida, i la curta durada de la nostra existència i l'inexorable final que és la mort.»
  Màrius Serra, La Vanguardia – «El registre lingüístic que alena aquesta esplèndida prosa la fa una obra atemporal.»
  Jordi Cabré, Sàpiens – «Un escriptor sensible, refinat i perfeccionista.»
  Lluís Ruiz – «En Miquel Martín és un d'aquells autors silenciosos i subterranis, minaires, com en Toni Sala o la Mercè Ibarz. Són escriptors misteriosos que, lentament i ferma, eixamplen una literatura.»
  Francesc Bombí-Vilaseca, La Vanguardia – «Hi ha en aquesta obra un gran pòsit de reflexió literària i una llengua molt treballada i precisa.»
  Montserrat Serra, Vilaweb – «El valor de la literatura de Miquel Martín és la importància de la construcció d'un estil propi, amb una llengua neta, rica, diàfana. És una literatura amb molta llum.»

  Zum Buch

• 

  El casalot abandonat

  Anna Katharine Green

  • 0
  • 0
  • 0

  Estat de Nova York, segle XVIII. Plena revolució dels Estats Units. A través del diari d'una hostalera, la senyora Truax, descobrim un crim que trigarà anys a resoldre's. Els Urquhart, una jove parella de casats, arriben al seu hostal amb un paquet sospitós i insisteixen a quedar-se a la cambra més antiga; l'endemà marxen de manera sobtada. Setze anys més tard, un nou hoste revela informació crucial sobre aquella nit misteriosa. 
  
  Anna Katharine Green va ser una de les autores més populars del canvi de segle. A les seves novel·les hi conviuen el romanticisme de la novel·la victoriana i la versemblança judicial de la novel·la detectivesca. A El casalot abandonat, la seva incursió en el gènere gòtic, combina anotacions a un diari i cartes per crear una trama intricada plena d'intrigues, passions i enganys.

  Zum Buch

• 

  El ritme de Harlem - TRILOGIA DE...

  Colson Whitehead

  • 0
  • 1
  • 0

  «L'evocació de Whitehead del Harlem de principis dels seixanta, farcida de traïcions i de dobles morals, vidres trencats i somnis perduts, és irresistible. Una carta d'amor a un temps i un lloc.» Hamilton Cain, Star Tribune
  En Ray Carney és un comerciant honest que té una botiga de mobles barats a Harlem. La seva dona està embarassada i sembla que la vida els somriu. Però quan l'economia comença a fer figa, el cosí d'en Ray li demana ajuda per atracar l'històric Hotel Theresa. Serà llavors quan es veurà envoltat de criminals d'alta volada i s'haurà d'enfrontar a un conflicte intern violent: qui és ell? El pare de família honrat o un delinqüent emmascarat? Com podrà salvar el seu cosí i, al mateix temps, mantenir la reputació?
  El ritme de Harlem és un drama moral i alhora una novel·la policíaca. És també un llibre trepidant sobre la raça i el poder. I sobretot és una carta d'amor a un barri, Harlem, ple de personatges originals que brillen amb llum pròpia.
   
  Constance Grady, Vox.com – «Un joc extremament intel·ligent, una novel·la de lladres que també és una obra moral sobre les polítiques de respectabilitat, una comèdia familiar disfressada de gènere negre. El ritme de Harlem es llegeix com un llibre on el seu autor s'ho va passar molt i molt bé mentre l'escrivia. El diàleg té ganxo i ritme però el més admirable de tot plegat és la construcció del personatge d'en Ray, que fa avançar la narració amb una ambició implacable. Aquest llibre és una explosió.»
  Janet Maslin, The New York Times – «Un llibre ric i salvatge que podria passar per literatura de gènere. És molt més que això, però només pel valor que té com a producte d'entreteniment, Whitehead ja hauria de comptar amb el mateix èxit popular queç va rebre amb les dues novel·les anteriors, El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel.»
  Denny S. Brice, NPR – «Colson Whitehead té dos Pulitzers al seu palmarès, així com molts altres premis per les seves celebra- des novel·les. El ritme de Harlem és un thriller policíac intrigant que n'afegirà uns quants més. És una novel·la fabulosa de lectura obligatòria.»
  Clifford Thompson, The Wall Street Journal – «Una novel·la excitant que t'embolcalla.»
  San Francisco Chronicle – «Vertiginosa, perspicaç i molt divertida. El ritme de Harlem és una novel·la sobre la raça, el poder i la història de Harlem, tot plegat amb aparença de thriller criminal.»
  Walton Muyumba, The Boston Globe – «Enlluernadora. Apassionant i intel·ligent.»
  Steph Cha, Los Angeles Times – «Una lectura espectacularment plaent i alhora literària. També és una novel·la negra addictiva i sense manies.»
  Associated Press – «El ritme de Harlem és una farsa salvatgement entretinguda. Però, com és d'esperar en un doble guanyador del premi Pulitzer i d'una beca MacArthur, Whitehead també ens ofereix una denúncia devastadora i fonamentada històricament de les vides separades i desiguals dels blancs i els negres a la Nova York de mitjans de segle xx.»

  Zum Buch

• 

  Panxacontent

  David Sedaris

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan la teva vida queda marcada pels abusos familiars i les morts de persones estimades, l'humor esdevé un escut per defensar i una espasa per ferir. La comicitat de Sedaris és una arma de doble tall, que tant pot traspuar la tendresa de l'innocent com la fredor de qui té el pare sedat abans de morir. Imaginem-nos-ho: «Soc un zombi», li diu el pare al caire de la mort, i a ell només li surt de dir: «En realitat, no. Els zombis caminen i mengen sòlid. Tu ets més aviat un vegetal».

  Zum Buch

• 

  Els Quatre Homes Justos

  Edgar Wallace

  • 0
  • 0
  • 0

  Sir Philip Ramon, el ministre d'Afers Exteriors d'Anglaterra, és un home acostumat a sortir-se amb la seva. Tot canvia quan el seu projecte de llei per extradir presoners polítics entra en conflicte amb els interessos dels Quatre Homes Justos, un grup que actua al marge de la llei per castigar els poderosos corromputs pel sistema. El missatge és clar: si Ramon no atura el projecte abans d'una data determinada, el mataran.
  
   Els Quatre Homes Justos és el primer títol d'una sèrie protagonitzada pel grup homònim, pionera de la novel·la d'espies en una Europa de principis del segle XX marcada per les intrigues polítiques i el terrorisme. El llibre va ser un èxit de vendes gràcies a l'original estratègia publicitària de l'autor, que va prometre una recompensa a qui aconseguís desxifrar el misteri final. Presentem al lector la primera part de la novel·la, on els protagonistes actuen a contrarellotge per frenar un projecte de llei, exemple paradigmàtic de suspens.

  Zum Buch

• 

  L'ala dreta - ENCEGADOR III

  Mircea Cartarescu

  • 0
  • 0
  • 0

  «Un univers narratiu singular i únic com el de Kafka, Joyce i Borges.» Uwe Tellkamp
  Som a l'any 1989 i a Romania comença la revolució contra el socialisme de Ceaușescu: la ciutat bull, efervescent, i els carrers reflecteixen el desesper d'una població extenuada. A Bucarest tot és misèria, gana i runes. La mare del protagonista es refugia en el record dels seus ancestres i ell, ja convertit en un jove madur, es pregunta com escriure en aquest escenari apocalíptic. Com un calidoscopi de consciència esberlada, el narrador tanca la seva obra monumental amb una plenitud tremolosa com les ales d'una papallona.
  En aquesta última entrega d'Encegador, Mircea Cărtărescu torna a delectar-nos amb una prosa onírica, absorbent i política. Evoca altra vegada el somni, la crítica i la poètica que l'han convertit en un dels escriptors més importants del segle XXI, i posa punt final a la trilogia que ha marcat, de manera prodigiosa, la seva carrera literària.
   
  Christian Moraru, American Review — «Cărtărescu està conquerint Europa amb la nostàlgia com a escut, i a França, Itàlia i Alemanya s'endú un premi rere l'altre.»
  Cinzia Fiori, Corriere della Sera — «Mircea Cărtărescu té una capacitat d'escriptura extraordinària, una densitat en la narració poc usual i un talent per a la imaginació que acaba seduint fins i tot els lectors de novel·les més convencionals. Només cal seguir-lo fidelment i, de sobte, tot es connecta, regalant aventures, coneixements, reflexions i sorpreses.»

  Zum Buch