Proses reposades

Miquel Martín i Serra

Summary

«Miquel Martín i Serra és un escriptor per als dies de festa.» Eva Vàzquez, El Punt Avui
El territori que ens envolta, per on passegem i que admirem cada dia, de vegades fins i tot sense adonar-nos-en, és el que configura la nostra manera de ser en el món. Així com els records familiars, la literatura o la cuina, que permet que aquest mateix territori s'expressi en plenitud al nostre paladar. Deixar que tot plegat penetri en la consciència del que som no és una tasca fàcil. Cal estar atent i obert, mostrar-se dialogant i ser pacient amb els ritmes propis de la natura i de l'entorn. 
Miquel Martín confirma amb el recull d'articles i cròniques —de vegades fins i tot breus apunts— que teniu a les mans, que és un d'aquests autors per a qui ser conscient de l'existència passa per l'observació serena i la reflexió pausada. Amb una prosa concisa i depurada ens descriu els paisatges físics i literaris que el defineixen com a persona i com a escriptor, a través dels quals ha pogut exercitar l'art de viure. Proses reposades és un homenatge ponderat i plàcid a una gent, els empordanesos, i a un territori, l'Empordà: al seu interior, calmat i plaent, i als seus marges, abruptes i curulls de vida. 
 
Martí Domínguez, El Temps – «Llegiu Miquel Martín i recordeu Horaci, la seua lloança de les coses petites sobre les grans en la vida, i la curta durada de la nostra existència i l'inexorable final que és la mort.»
Màrius Serra, La Vanguardia – «El registre lingüístic que alena aquesta esplèndida prosa la fa una obra atemporal.»
Jordi Cabré, Sàpiens – «Un escriptor sensible, refinat i perfeccionista.»
Lluís Ruiz – «En Miquel Martín és un d'aquells autors silenciosos i subterranis, minaires, com en Toni Sala o la Mercè Ibarz. Són escriptors misteriosos que, lentament i ferma, eixamplen una literatura.»
Francesc Bombí-Vilaseca, La Vanguardia – «Hi ha en aquesta obra un gran pòsit de reflexió literària i una llengua molt treballada i precisa.»
Montserrat Serra, Vilaweb – «El valor de la literatura de Miquel Martín és la importància de la construcció d'un estil propi, amb una llengua neta, rica, diàfana. És una literatura amb molta llum.»

Available since: 07/01/2025.

Print length: 256 pages.

Contemporary Fiction

Other books that might interest you

La veritat sobre la llum

Auður Ava Ólafsdóttir

Islàndia, l'ofici de llevadora, un huracà hivernal que s'acosta i una tia-àvia brodadora i filòsofa: són els ingredients d'una novel·la plena de gràcia i llibertat.
La protagonista d'aquesta novel·la ha heretat unes quantes coses de la seva tia-àvia: el nom, la professió de llevadora i una casa plena de papers que amaguen sabers i aforismes transmesos de generació en generació.
Parlen de llevadores que travessen tempestes de neu per acollir nounats, balenes que s'ajuden en els parts, de la superioritat de les ovelles sobre els humans. Del gran viatge de la foscor cap a la llum.

Show book

La balada dels ocells de muntanya

Can Xue

«Quan una persona desapareix com un raig de llum dins d'una paret, ¿què significa el temps per a ella?» Cada relat d'aquest recull és un viatge enmig de la boira, on res no és el que sembla perquè som a la frontera entre els somnis i la realitat. Un fascinant i irresistible univers on els miralls no reflecteixen els rostres, els personatges caminen sense deixar petjades sobre la neu i on rebrem la visita dels homes gat si pugem fins a la planta prohibida d'un hospital..

Show book

El passatge

Maria Carme Roca

Quan la Regina Soldevila era una nena i jugava a fet i amagar pel passatge de Sert, va creuar la mirada per primer cop amb un noiet esquifit que ho espiava tot des de la seva finestra. Som a finals del segle XIX, la Barcelona de les grans il·lusions. Josep Maria Sert, que acabaria sent el millor pintor muralista del món, es va enamorar de la Regina abans de començar la seva fulgurant carrera d'èxit internacional, i no es van acabar de separar mai del tot. Mentre ell col·leccionava amants il·lustres (Colette, Misia, Roussy Mdivani…), ella procurava formar una família que li fes oblidar la pobresa, els conflictes que sotragaven la ciutat i aquell primer amor. La seva aventura ens emociona i ens obre els ulls a una ciutat fascinant. En el creixement de la Regina hi tindran molt a veure el teatre, els amics, el barri de Sant Pere i un altre passatge més amagat, més humil, que sovint li va servir de refugi. El passatge d'en Cirici: la distància més curta entre la ciutat vella i la ciutat nova. Un dels racons amb més secrets de Barcelona.

Show book

Panxacontent

David Sedaris

Quan la teva vida queda marcada pels abusos familiars i les morts de persones estimades, l'humor esdevé un escut per defensar i una espasa per ferir. La comicitat de Sedaris és una arma de doble tall, que tant pot traspuar la tendresa de l'innocent com la fredor de qui té el pare sedat abans de morir. Imaginem-nos-ho: «Soc un zombi», li diu el pare al caire de la mort, i a ell només li surt de dir: «En realitat, no. Els zombis caminen i mengen sòlid. Tu ets més aviat un vegetal».

Show book

Notícies fresques

Evelyn Waugh

Aquí hi teniu la gran sàtira sobre el periodisme de guerra, una professió que només sembla divertida a qui no la coneix. Lord Copper, magnat de la premsa londinenca, envia per error un articulista aliè al món i dedicat a la botànica a «cobrir» la guerra civil d'un país africà que amb prou feines sap pronunciar. Les confusions, la manca de professionalitat i la falsa informació reescriuran la història d'un país que només volia tranquil·litat.

«Els enviats especials tenen dues regles d'or: viatja lleuger i estigues preparat. No t'emportis res que en cas d'emergència no puguis carregar tu mateix. [...] Jo de vostè m'enduria un bon carregament de pinces. Recordo en Hitchcock, Sir Jocelyn Hitchcock, un antic treballador meu; era prou espavilat, a la seva manera, però limitat, amb molt poc rerefons històric, doncs bé, recordo que deia que a l'Àfrica sempre havia de redactar informes agafats amb pinces. Em va semblar un consell molt útil. Emporti-se'n moltes».

Show book

Ofert a les mans el paradís crema

Pol Guasch

Efervescència i melancolia: una novel·la sobre l'amistat en un món abocat al col·lapse.
La Rita viu a la Colònia, dalt d'un cim on homes cansats buiden una mina a punt d'esgotar-se. Des d'allí, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, tot d'una, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a ciutat, apaga el foc amb la resta de joves del Servei.
Aquesta novel·la ressegueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors amb en Fèlix i en René –i la nostàlgia del futur que no serà. Junts viuen l'emancipació i l'efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d'una època marcada per l'extinció: com deu ser el brunzit d'una abella? En un món abocat al col·lapse, allà on la vida es fa impossible de viure, la Rita i en Líton converteixen l'amistat en una confabulació per pensar un univers habitable.
Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, Ofert a les mans, el paradís crema és melancòlica com només ho pot ser assistir a la fosa en negre de la joventut del món.
«És un dels joves prodigiosos de la poesia del nostre país» (Pepa Blanes, Cadena SER).
«El català de Guasch és actual, bombollejant, capaç de descriure amb llum interna els matisos d'allò real, una prosa que desborda la sensibilitat d'un autor poeta» (Valèria Gaillard, El Periódico).
«Una descripció de l'horror feta des de la fascinació que normalment es reserva a la bellesa» (Guillem Gisbert).

Show book