D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Cristòfor Colom i l'Amèrica...

  Jordi Bilbeny

  • 0
  • 0
  • 0

  El present volum inclou una selecció d'assaigs ja publicats de Jordi Bilbeny, que ara, amb una nova visió de conjunt, esdevenen un relat únic i revelador sobre la intervenció dels estats catalans en la descoberta i conquesta del Nou Món en un període que abraça de l'any 1475 fins al 1516.
  Un recorregut exhaustiu i documentat per temes cabdals del passat que ens parlen de la identitat i la llengua de Cristòfor Colom i la seva tripulació; la participació catalana en els preparatius de les primeres expedicions colombines i posterior formació del govern de les Índies; la moneda utilitzada per sufragar totes les despeses; la importància del Consolat de Mar, la Llotja i la Casa de Contractació de Barcelona; els virreis catalans i els virregnats americans; i el testament dels Reis Catòlics. Una obra que també ens endinsa en el fascinant món de la ciència nàutica i el rellevant paper dels cosmògrafs catalans.
  En aquesta cerca incansable per desvelar la veritat que s'amaga més enllà del discurs oficial, l'autor proposa una vegada «repensar els fets. Tornar a les fonts. Comparar els relats primitius i posar-hi nova llum, coherència i sentit. Com si l'estudi, el dubte metòdic, el sentit crític i la contrastació de dades no s'haguessin extingit ni llançat a la foguera de totes les vanitats».

  Voir livre

• 

  Filosofia de la cura

  Boris Groys

  • 0
  • 0
  • 0

  La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

  Voir livre

• 

  Els pobles perduts - 30 indrets...

  Marta Alòs, Andratx Badia,...

  • 0
  • 0
  • 0

  Un poble perdut és una pregunta oberta. Edificis ensorrats, esglésies abandonades, escales que no porten a enlloc... Com a qualsevol altre país, a Catalunya tenim també pobles perduts, molts d'ells oblidats.
  10 escriptors han recollit la memòria, les llegendes i els paisatges de 30 d'aquests pobles: Perellós, a la Catalunya del Nord; Faió, Finestres i Iscles, a la Franja; el Camp de la Bota a Sant Adrià de Besòs; Fitor, Sant Cebrià dels Alls, Molinàs, Talaixà i Querós a Girona; Sallent, Valldarques i Puigcercós, al Pirineu; Santa Eugènia de Relat i Peguera a la Catalunya Central; Conill, Puimanyons, Rúbies, Solduga, Tragó i Blancafort de Noguera a Lleida; el Fonoll, Marmellar, la Mussara i Selmella a Tarragona i Corbera d'Ebre, Pinyeres i Algars a les terres de l'Ebre. També han anat a Barcelona, a l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, i a la Ciutat del Born que, a més de ser un lloc perdut, és un lloc que va perdre.
  Els Pobles perduts cerca respostes i manté el record. Ofereix una guia humana sobre una gent que va haver d'aprendre a viure lluny d'on va néixer.

  Voir livre

• 

  Tot allò que una tarda morí amb...

  Llucia Ramis

  • 0
  • 0
  • 0

  Malgrat haver encetat una prometedora carrera professional, la protagonista d’aquest llibre ha quedat inesperadament a l’atur. Sense parella ni fills i a mitja trentena, es veu abocada a tornar a casa dels pares, desorientada. Indagar en la història familiar pot ser una bona manera de preguntar-se què era exactament allò que la vida li havia promès. Tanmateix, l’exercici memorístic li revelarà molt més: en la contemplació dels records –lluny de ser evocats en tant que refugi, fugida o temptació estètica– hi aflorarà la veritat nua de la vida. Una veritat servida per Llucia Ramis «amb la passió de l’arqueòleg, la precisió del restaurador i una llum diferent, íntimament relacionada amb l’amor», com va dir-ne José Carlos Llop. 
  A mig camí entre la crònica generacional i el llibre de memòries, les històries que s’encadenen a Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes –publicada originalment el 2013 i recuperada aquí en una edició revisada per l’autora– perfilen un relat íntim que esdevé una gran novel·la sobre la família.

  Voir livre

• 

  Pensar diferent

  Josep-Maria Terricabras

  • 0
  • 0
  • 0

  En una primera part analítica, de llegat personal, i en una segona part testimonial com a eurodiputat al Parlament Europeu, les reflexions de Terricabras ens ajuden a mirar la complexitat del món amb esperit crític i esperançat. La situació catalana i espanyola; la pobresa i el capitalisme; les ideologies i la democràcia; el conformisme imperant; la manca de consciència lingüística, sobretot entre els professionals de la paraula; la visió més  menys convencional de déu, fins i tot per part d'ateus i agnòstics... Aquests són alguns dels grans temes de l'últim assaig d'un dels pensadors més importants del país. 
  «Com més va, menys m'agrada el món que m'ha d'acomiadar. M'hi sento molt incòmode i no crec que sigui només perquè m'he fet gran.»

  Voir livre

• 

  Carta sobre el comerç de llibres

  Denis Diderot

  • 0
  • 0
  • 0

  A mediados del  siglo XVIII los libreros y editores de París estaban inquietos. Temían perder sus privilegios. Los vientos renovadores del siglo de la Ilustración soplaban contra los privilegios de todo tipo. Por eso encargaron una memoria, esperando una defensa de sus intereses. Sin embargo, el resultado no les va a satisfacer. Diderot es un escritor de genio, capaz de trascender la anécdota -la eventual supresión de los privilegios sobre los cuales se fundamentaba la industria editorial- para ensayar una reflexión general sobre la naturaleza de los libros, que no son una mercancía más, sobre la propiedad intelectual y los derechos de autor, sobre la libertad de expresión, sobre las relaciones entre creación literaria, poder político y negocio editorial. Es eso mismo lo que mantiene viva y fresca, actual, su lectura, casi dos siglos y medio después. En este opúsculo dirigido a las autoridades, Diderot traza la historia de la imprenta en París y de la edición francesa, siguiendo el marco jurídico, expone las dificultades de los libreros, denuncia el intrusismo. Y reflexiona sobre el oficio de escribir, sobre la relación entre escritores y editores, sobre la inutilidad  de la censura, sobre la superioridad en última instancia de la razón y sus productos por encima de cualquier otra consideración o restricción, política, religiosa o económica.

  Voir livre