D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  De la mentida la crueltat la...

  Michel de Montaigne

  • 0
  • 0
  • 0

  «Detesto cruelment la crueltat, per la meva pròpia naturalesa i pel meu judici, com el més extrem de tots els vicis. I això amb tanta blanor que no puc veure sense esgarrifança com degollen un pollastre, que sento un gran disgust quan una llebre gemeix entre les dents dels meus gossos, encara que la caça sigui un plaer violent».
  De la crueltat

  Voir livre

• 

  Els suïcides de la fi del món -...

  Leila Guerriero

  • 0
  • 0
  • 0

  Entre el 1997 i el 1999 una onada de suïcidis sacseja la ciutat petroliera de Las Heras, a la província argentina de Santa Cruz, enmig del no-res. La majoria de les víctimes tenien al voltant de vint-i-cinc anys i havien crescut en famílies modestes de la regió. 
  La periodista Leila Guerriero viatja a aquell indret agrest i salvatge de la Patagònia, interroga els amics i els familiars dels suïcides, recorre els mateixos carrers que ells, sempre deserts, i visita tots els racons del poble. Entrevista els veïns, fa preguntes a tothom que té una resposta o una teoria que podria explicar un drama tan sorprenent.
  El resultat de tot plegat és una història brutal que reconstrueix els episodis tràgics d'aquells anys i que dibuixa una imatge extrema i inoblidable de la vida quotidiana en una comunitat allunyada de les grans ciutats. 
  Las Heras, amb un alt índex d'atur pels alts i baixos de la indústria petroliera i per la manca de futur per a la joventut, planteja preguntes difícils de respondre. 
  Els suïcides de la fi del món és un relat inquietant que es pot llegir amb l'atracció d'una novel·la i amb l'horror que provoca una realitat marcada per la indiferència dels que no s'impliquen i per una xarxa espessa de prejudicis.

  Voir livre

• 

  Una llum submergida

  Marc Cerdó

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta novel·la és el retrat d'una dona pel seu fill, i la primera que el seu autor escriu en més de deu anys.
  Quan mor la seva mare, Marc Cerdó accedeix al canterano on guardava els documents íntims. Són els papers d'una escriptora, els que se suposa que no han de veure la llum: dietaris, cartes, certificats legals. I tanmateix, són papers que continuen la mentida que Xesca Ensenyat va construir al seu voltant. ¿Què passa amb la fantasia de l'escriptora quan es menja la realitat? ¿I què passa quan el seu fill es converteix en escriptor?
  A Una llum submergida, Cerdó fa un pols literari al llegat de la seva mare, confrontant-lo als records de la infància que van passar junts a Mallorca, i a la seva pròpia mentida.
  D'aquí surt una novel·la absolutament original: qui sap si mai ha existit un fill que, com ell, pogués llegir i comentar els textos de qui l'ha parit —i que a sobre decideixi fer-ho a la manera d'un glossador medieval, i no de l'autoficció.

  Voir livre

• 

  El dormitori

  Attilio Bertolucci, Joan-Elies...

  • 0
  • 0
  • 0

  «Novel·la familiar (a la manera antiga)». Així és com Attilio Bertolucci es refereix a El dormitori, un dels llibres importants de la literatura italiana del segle XX. Un meravellós poema narratiu publicat inicialment en dos volums separats, els anys 1984 i 1988, que ara presentem en la primera traducció europea completa.
  És una autobiografia «dibuixada en somni», un poema riu que flueix per l'arbre genealògic dels Bertolucci i els fets principals de la història italiana: Casarola i els Apenins, la casa dels avantpassats entre castanyers, el pare terratinent i la mare inquieta, la infantesa i la joventut entre Parma i el camp, l'amor per Ninetta, els fills Bernardo i Giuseppe —futurs cineastes—, la vaga camperola de 1908, la violència feixista i la dolorosa batuda nazi de 1944.
  Enmig d'una sofisticada i minuciosa construcció de la memòria familiar, hi destaca el dormitori, que «té com a finalitat principal / el pecat dels cònjuges, però aviat / es fa còmplice d'un amor que mai / no podrà / trobar assossec damunt la terra».

  Voir livre

• 

  L'estiu passat - Una geografia...

  Joan Safont i Plumed

  • 0
  • 0
  • 0

  Calders, Rodoreda, Ferrater, Tàpies, Roig, Pla, Vinyoli, Picasso, Carner, Leveroni, Guimerà, Barral, Capmany, Espriu, Miró... I tants altres. La geografia de l'estiueig català amb ulleres de geni. Una història de l'estiueig: del mas a Instagram.
  
  
  Novel·listes, pintors, dramaturgs, músics i poetes: els artistes també estiuegen, però mai descansen del tot. Algunes de les grans obres catalanes s'han forjat vora el mar o a la falda de les muntanyes, en barraques o xalets aïllats de les grans ciutats, i les històries s'estenen al llarg del territori: Jacint Verdaguer ja es delia de pujar al Canigó deu anys abans d'escriure la seva obra, la cultura catalana va avenir-se per regalar-li a Carles Riba una caseta de pescadors a Cadaqués... Són dos exemples entre el reguitzell que ens n'ofereix Joan Safont en aquest recorregut per un tema apassionant i amb moltes exploracions pendents. Els espais d'estiueig són llocs d'inspiració i renovació, tant de forces com de creativitat: calcem-nos i a caminar.

  Voir livre

• 

  Sensibilitat i intel·ligència en...

  Stefano Mancuso

  • 0
  • 0
  • 0

  Les plantes podrien viure perfectament sense nosaltres, en canvi nosaltres sense elles ens extingiríem en un breu període de temps. No sols això, al planeta Terra hi ha tan sols un 0,3 % de vida animal davant d'un 99,7 % de vida vegetal. I tanmateix, expressions com ara "vegetar" o "ser un vegetal" indiquen en gairebé totes les llengües unes condicions de vida reduïdes a la mínima expressió. Quan pensem en les plantes, ens sentim temptats a atribuir-los dues característiques: immobilitat i insensibilitat. Però recerques científiques que s'han dut a terme durant els darrers cinquanta anys han demostrat que les plantes són sensibles (és a dir que estan dotades no només dels cinc sentits que té l'espècie humana sinó de fins a quinze sentits més), es comuniquen i intercanvien informació (entre elles i amb els animals), dormen, memoritzen, tenen cura dels seus fills, adopten la seva pròpia personalitat, prenen decisions i fins i tot són capaces de manipular altres espècies. Com podem negar, doncs, que també són intel·ligents? La seva capacitat per resoldre els problemes que se'ls presenten ha estat provada pels estudis més recents. Aquest llibre s'endinsa en el fascinant món de les plantes des del rigor científic i alhora fent servir un llenguatge accessible a qualsevol lector. I posa al descobert tot el que els devem i, a més, tot el que encara ens poden ensenyar.

  Voir livre