Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Pensar diferent

  Josep-Maria Terricabras

  • 0
  • 0
  • 0

  En una primera part analítica, de llegat personal, i en una segona part testimonial com a eurodiputat al Parlament Europeu, les reflexions de Terricabras ens ajuden a mirar la complexitat del món amb esperit crític i esperançat. La situació catalana i espanyola; la pobresa i el capitalisme; les ideologies i la democràcia; el conformisme imperant; la manca de consciència lingüística, sobretot entre els professionals de la paraula; la visió més  menys convencional de déu, fins i tot per part d'ateus i agnòstics... Aquests són alguns dels grans temes de l'últim assaig d'un dels pensadors més importants del país. 
  «Com més va, menys m'agrada el món que m'ha d'acomiadar. M'hi sento molt incòmode i no crec que sigui només perquè m'he fet gran.»

  Zum Buch

• 

  Art i blasfèmia - El cas Veronese

  Lluís Quintana Trias

  • 0
  • 0
  • 0

  El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, que assenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l'astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l'Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava. En el segle xix, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l'enfrontament entre l'artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l'hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l'Església, a més d'un canvi substancial en l'àmbit de la interpretació artística.

  Zum Buch

• 

  Avui que ens són familiars la...

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». 
  
  L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.
  
  «A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».
  
  «Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

  Zum Buch

• 

  ¿Que hi ha algú?

  Peter Orner

  • 0
  • 0
  • 0

  Peter Orner llegeix sempre i a tot arreu: al restaurant d'un hospital, al soterrani de casa, quan acompanya la seva filla al parc, en un autobús a Haití, durant les crisis sentimentals, quan està tramitant el seu divorci, durant la malaltia i la mort del seu pare. La lectura l'acompanya, l'ajuda a veure-hi clar i a entendre millor el món, l'il·lumina, li fa de refugi i l'ajuda a tirar endavant. I un dia decideix escriure sobre el paper de la narrativa en la seva vida, com ha quedat impresa en la seva història personal. El resultat és un llibre commovedor, lúcid i honest que convoca escriptors com Virginia Woolf, Eudora Welty, James Salter, J.D. Salinger o Juan Rulfo i explora el plaer de la lectura, la solitud i l'ofici d'escriure, i el paper essencial que té la literatura en les nostres vides.

  Zum Buch

• 

  Gloria Anzaldúa:...

  Martha Palacio Avendaño

  • 0
  • 0
  • 0

  Gloria Anzaldúa (1942-2004) va escriure sempre amb la convicció de que li pertocava pensar què significava viure a la frontera: la que separa els Estats Units de Mèxic, la de ser lesbiana i mestissa. El fet d'estar situada a la cruïlla entre dos formes de vida i de pertinença la va fer plantejar la manera com la construcció històrica, política i social de la sobirania d'un Estat i de la identitat nacional configuren ferides en els cossos. En aquest sentit, el treball que Anzaldúa va dur a terme va ser una font d'inspiració per als estudis postcolonials i feministes pel fet de dotar-los d'un marc de comprensió que dona compte de la creació d'espais de reproducció de formes d'injustícia i desigualtat que són transversals. La veu de Gloria Anzaldúa ens permet entendre què vol dir pensar des d'una perspectiva postcolonial i feminista i quines noves tensions advenen d'un pensar radical que opera des de la ferida de la frontera.

  Zum Buch

• 

  Emboscats - Una experiència...

  Sergi Monrabà Net

  • 0
  • 0
  • 0

  «Aquest llibre neix de la voluntat de donar resposta a totes aquelles preguntes que els nostres veïns i amics ens plantejaven un cop vam tornar de la nostra estada al bosc, tant les de caràcter més pragmàtic com les qüestions més transcendents.»
  
  En plena pandèmia de la covid-19 i enmig d'una crisi ecològica sense precedents, quatre amics decideixen sortir temporalment de la roda productiva de consum per endinsar-se al bosc per experimentar què és viure de manera sostenible. Per fer-ho, passaran mesos estudiant a fons la fauna i la flora de l'entorn, al mateix temps que construiran una cabana de fusta en un racó amagat del massís del Montseny que els servirà com a refugi. El seu objectiu és subsistir servint-se únicament dels recursos alimentaris que el bosc els posa a disposició: plantes, arrels, fruits, etc.
  
  Un relat d'amistat i de superació que ens acosta a la cara més salvatge i lliure del món animal, alhora que reflexiona d'una manera crítica i local sobre les problemàtiques i els reptes mundials, com són la crisi climàtica i la globalització.
  
  L'autor no només hi plasma l'estada al bosc, sinó també els mesos de preparació i tots els factors que es van tenir en compte per fer realitat aquesta experiència. 
  
  Al llarg del llibre, Monrabà reflexiona sobre diferents temes: la societat de consum, el materialisme, el pas del temps, la supèrbia de l'ésser humà, la crisi climàtica…

  Zum Buch