Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  La política que vindrà

  Elisenda Alemany

  • 0
  • 0
  • 0

  Ens trobem en un canvi d'època, davant d’una societat que ha evolucionat molt en els darrers anys. I malgrat tot, la política segueix igual, gairebé sense immutar-se davant aquests canvis. Des de l’experiència d’una persona que aterra en la política institucional, Elisenda Alamany s’atreveix a imaginar cap a on anem, com ens podem adaptar a la societat del segle xxi i quina política ens trobarem en el futur. Amb un llenguatge planer i de la mà d’experts referents en els seus àmbits com Genís Roca, Liliana Arroyo, Ignacio Sánchez-Cuenca, Jordi Sellas, Miriam Hatibi, Quico Miralles, JA Donaire, Maria Sisternas, Miquel Rosselló, Gemma Ubasart, Virginia García Beaudoux, Marta Pontnou, Jorge Moruno, Alba Alfageme, Manel Vidal o Jorge Lago, aborda quins han de ser els nous tipus de lideratge, la nova estètica de la política, les dificultats de l’esquerra per arribar als seus votants, i també el futur de l’independentisme deslligat del Procés. La política que vindrà és una invitació als descreguts i escèptics, als qui vulguin conèixer què i com es viu des de dins de les institucions, però sobretot per als qui creuen que cal ser capaços d’anar més enllà de l’avui i imaginar com serà la política del futur.

  Zum Buch

• 

  Normativitat...

  Miquel Àngel Pradilla Cardona

  • 0
  • 0
  • 0

  El despertar de la ideologia i del multilingüisme són dues novetats dels estudis sobre l'estandardització lingüística des del tombant del mil·lenni. Una ullada al món de les llengües actual ens porta a constatar l'aparició de nous règims de normativitat. Es tracta de propostes que no defugen la dimensió sociopolítica de l'estandardització, que reivindiquen l'empoderament de grups socials (i fins i tot del mateix individu) al marge de les elits, alhora que assumeixen la presència d'altres llengües en uns entorns comunicatius de més complexitat. S'observen indicadors de canvi en un món on la teoria de l'estandardització continua tenint una vigència destacadíssima. Els nous plantejaments ens arriben en el context sociològic de la postmodernitat. Serà fonamental, doncs, avaluar-ne l'adequació abans de projectar-los sobre ecosistemes de gran feblesa funcional com els que ofereixen les llengües minoritzades, una condició que en graus diversos caracteritza la constel·lació de comunitats de parla que conforma la llengua catalana.

  Zum Buch

• 

  Els llegats - Una lectura...

  Lluís Calvo Guardiola

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿Les societats contemporànies viuen sense passat? La pèrdua del llegat de la història ja és una realitat entre nosaltres.  En la mesura que la memòria no va gaire enllà, el sentit històric queda reduït al present més efímer i deixem de tenir una noció clara dels fets i dels lligams socials dels quals provenim. Desconnectar-nos del que ens ha precedit ens fa encara més vulnerables davant l'amenaça de tota mena de populismes.
  Els llegats proposa una reflexió al voltant del paper de la tradició, com es forja, es transmet i perdura a través del temps.  Aquest assaig s'endinsa en un món que es mou enmig de la fabricació de falsos prestigis, el narcisisme, les imatges de marca efímeres, el pànic davant la posteritat i la conversió del veredicte de la tradició en una qüestió de màrqueting.
  Lluís Calvo advoca per recompondre una certa manera de viure que permeti recuperar el temps, ara que les societats contemporànies el deixen escapar de manera inexorable.

  Zum Buch

• 

  Filosofia de la cura

  Boris Groys

  • 0
  • 0
  • 0

  La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

  Zum Buch

• 

  El consumidor adolescent -...

  Josep Fernández Cavia

  • 0
  • 0
  • 0

  L'estudi de l'adolescent com a consumidor té interès per a públics molt diversos. En primer lloc, és una part integrant de l'estudi del consumidor en general, bàsic per planificar les accions específiques més adequades per part dels professionals del màrqueting i la publicitat. En segon lloc, educadors, pedagogs i pares trobaran en aquests capítols algunes idees i explicacions que els permetran entendre millor les causes d'algunes actituds o comportaments que, vistos des de fora pels adults, semblen injustificats. Aquest estudi esbossa un panorama general del que pensen, senten i fan els adolescents a l'entorn del consum, la televisió, les marques i la publicitat en aquest començament del segle xxi. Es pretén, a la vista de la complexitat i l'abast del tema definir unes línies mestres que ajudin a comprendre la naturalesa global del fenomen.

  Zum Buch

• 

  Pensar diferent

  Josep-Maria Terricabras

  • 0
  • 0
  • 0

  En una primera part analítica, de llegat personal, i en una segona part testimonial com a eurodiputat al Parlament Europeu, les reflexions de Terricabras ens ajuden a mirar la complexitat del món amb esperit crític i esperançat. La situació catalana i espanyola; la pobresa i el capitalisme; les ideologies i la democràcia; el conformisme imperant; la manca de consciència lingüística, sobretot entre els professionals de la paraula; la visió més  menys convencional de déu, fins i tot per part d'ateus i agnòstics... Aquests són alguns dels grans temes de l'últim assaig d'un dels pensadors més importants del país. 
  «Com més va, menys m'agrada el món que m'ha d'acomiadar. M'hi sento molt incòmode i no crec que sigui només perquè m'he fet gran.»

  Zum Buch