Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Això no és un western

  Xavier Aliaga

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta història comença amb el cínic inspector Feliu Oyono i la seva companya Marga Pitarch sentint la llepada de la mort en un erm, a punt de ser enterrats en vida. El paisatge remet als relats fronterers, amb els herois esperant la irrupció salvadora del Setè de Cavalleria. Però que els codis mestissos no us enganyin, perquè això no és un western: els policies han acabat allí investigant la mort d'una jove, filla d'un empresari rus arrelat a la Marina. Un assassinat salvatge que ens endinsa en una sòrdida teranyina de màfies, negocis tèrbols, fanatisme, ideologies totalitàries i homes que no estimaven les dones. Una història alhora de serveis secrets amb derivades en el Kremlin i el rerefons d'una guerra que se suposava curta i que esdevé una llarga i interminable carnisseria.
  
  Després d'"Els neons de Sodoma" i "Dos metres quadrats de sang jove" (crims.cat 12), Xavier Aliaga torna a "crims.cat" amb una nova entrega del seu peculiar policia d'origen guineà. Amb la mateixa càrrega d'ironia i crítica social, però amb una història molt més punyent i violenta, en el que es podria considerar el primer thriller de l'autor.

  Zum Buch

• 

  Pols nova de runes velles -...

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta és la novena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

  Zum Buch

• 

  A prop del cor salvatge

  Clarice Lispector, Josep...

  • 0
  • 0
  • 0

  A prop del cor salvatge és la novel·la iniciàtica de Clarice Lispector, i la primera que va escriure només amb vint-i-tres anys. Explica la vida de Joana, personatge que és alhora nena, adolescent i dona adulta.
  De nena, Joana es fon amb les seves joguines i amb el tac-tac que fa la màquina d'escriure del pare. Les gallines la fascinen, com si tingués nostàlgia de ser animal; i muntant a cavall, cau en un riu.
  Sota l'aigua intenta copsar la completesa del món a cada instant. Poc li importen felicitat o tristesa, el bé o el mal: vol la vida en estat pur.

  Zum Buch

• 

  Trilogia IREMONGER 3: La conjura...

  Edward Carey

  • 0
  • 0
  • 0

  LES COSES NO SÓN EL QUE SEMBLEN. NO ET REFIÏS MAI DE LES COSES.
  La conclusió magistral d'aquesta trilogia èpica i preciosista sobre el sistema de classes britànic, les ciutats inundades de deixalles i una maledicció que travessa generacions. Foulsham, la ciutat de la foscor i els crims, ha quedat sepultada pels Cúmuls. La família Iremonger ara corre lliurement per Londres. Lombres , com en diuen ells .
  Busquen una nova llar i estan decidits a trobar-la, i tant és quant costi. Els londinencs comencen a percebre que passen coses estranyes: éssers estimats que desapareixen, objectes insòlits que sorgeixen del no-res i una foscor sigil·losa que sembla que devora la llum del dia. Ningú sap què passa ni com aturar-ho. Mentrestant, en Clod, amagat amb la seva família en una casa franca de la ciutat, es pensa que la Lucy Pennant és morta. Però ella va sobreviure d'entre les runes de la Casa del Llorer, i ha armat un bon esquadró de nens que l'ajudaran a retrobar-se amb el seu estimat. Lombres, asseguren els Iremonger, ha traït el seu clan i per això mereix un càstig exemplar: la seva destrucció completa. Però la ciutat, criminal i fosca, es prepara per destruir tots els Iremonger, sense deixar-se'n cap. Sense pietat. Només un d'ells, el clan o la ciutat, en sortirà amb vida.

  Zum Buch

• 

  A casa teníem un himne

  Maria Climent

  • 2
  • 3
  • 0

  La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l'humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.

  Zum Buch

• 

  Edèn

  Auður Ava Ólafsdóttir

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Alba viatja arreu del món per assistir a congressos sobre les llengües en perill d'extinció —la seva especialitat—. Un dia, tornant de viatge, calcula quants arbres farien falta per compensar la seva empremta de carboni. Al cap de poc es fixa en un anunci immobiliari que conté dues paraules rares i decideix visitar la finca en venda. Fa el cop de cap: compra una casa exposada als quatre vents, en una terra volcànica i arenosa, amb el propòsit de plantar-hi 5.600 arbres. I ràpidament s'hi instal·la a viure. 
  
  El diari que escriu des d'allà narra una transformació progressiva, trenada amb les peripècies de què és feta la vida en un poble remot: el veí ramader en lluita contra un especulador en aigua, l'adolescent refugiat que està aprenent l'islandès, la germana que truca per saber si el vent no li ha esbotzat les finestres i si els bens no se li han menjat els plançons de bedoll... I, com qui no vol la cosa, són formes diverses de fragilitat que reclamen la seva atenció: la de la Terra sotmesa als cataclismes humans, la de les llengües erosionades pel temps, la dels amors que t'empaiten. 
  Auður Ava Ólafsdóttir, l'autora de Rosa candida i La veritat sobre la llum, aborda en aquesta novel·la un tema crucial del temps present: el risc de desaparició. I ho fa de la mà d'una persona singular, que es fixa en les coses menudes i per a qui l'horitzó és l'esperança —la primera de totes: l'Edèn pot rebrotar enmig d'un camp de lava.

  Zum Buch