D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Relats de terror

  Robert E. Howard

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest recull hi trobareu alguns dels millors relats de terror sobrenatural de Robert E. Howard: contes vinculats amb els primigenis lovecraftians i el Necronomicon (Els Fills de la Nit o La Pedra Negra); una subversió de les tradicions vampíriques que ens recorda que la cobdícia ens pot portar a cercar tresors enterrats allà on només hi trobarem mort i destrucció (L'horror del túmul); una peça del macabre que van fascinar Lovecraft (Els cucs de la Terra); una història del Cicle James Allison, un texà capaç de recordar les aventures extraordinàries que va viure en les seves vides passades, que pica l'ullet al poema èpic anglosaxó Beowulf i als dracs de la mitologia nòrdica (La vall del Cuc); i autèntiques obres mestres del mestissatge entre l'univers sureny i el terror preternatural (Els morts recorden, No em caveu una tomba o la inoblidable Coloms de l'infern, considerada per Stephen King, com «una de les històries de terror més aconseguides del nostre segle»).

  Voir livre

• 

  L'art de portar gavardina

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
  
  Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa
  Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa
  
  «El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"».
  Jordi Basté
  
  «Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites».
  Josep Cuní, El País
  
  «És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa».
  Xavier Mas, La Vanguardia
  
  «És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
  Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure
  
  «Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat».
  Nadal Suau, El Cultural
  
  «Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
  Miqui Otero, El Periódico
  
  «Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant».
  Imma Monsó, La Vanguardia
  
  «Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
  Ponç Puigdevall, El País

  Voir livre

• 

  Curial e Güelfa

  Anonyme

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova edició de Curial e Güelfa en catLà actual, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas. En un nou format d'un sol volum, pensat com a novel·la per gaudir de la lectura. L'edició es completa amb un epíleg completament nou de l'editora i medievalista Raquel Parera en què destaca la importància de les figures femenines dins l'obra.
  El Curial e Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual en desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada.
  La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa.

  Voir livre

• 

  La intrusa

  Irene Pujadas

  • 0
  • 0
  • 0

  Esperonada per les opinions d'amics i família, i amb l'objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, la Diana s'anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s'adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l'humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.

  Voir livre

• 

  El món la meva selva

  Rose Macaulay

  • 1
  • 0
  • 0

  «Portem la nostra selva allà on anem».
  La jove Barbary Deniston ha passat una infantesa amb la seva mare en l'entorn salvatge del sud de França durant la Segona Guerra Mundial, gaudint d'una llibertat només limitada pels perills que l'envoltaven per col·laborar amb la resistència a l'ocupació alemana. Ara que la guerra s'ha acabat, amb disset anys és enviada a Londres amb el seu pare, un advocat decidit a redreçar-la per convertir-la en una senyoreta disciplinada. Entre les runes de la ciutat bombardejada, la Barbary, sola, perduda i desconsolada, buscarà la seva veu indòmita.
  Publicada el 1950, El món, la meva selva ens porta de la naturalesa salvatge de Cotlliure a la grisor austera de Londres i la bellesa de les Highlands, recorrent el món interior d'una protagonista extraordinària. Rose Macaulay va bolcar tot el seu enginy, la seva alegria i la seva melanconia en aquesta obra inoblidable.
  Amb postfaci de Penelope Fitzgerald, autora de La llibreria.
  
  «Una de les millors novel·les que s'han escrit mai sobre la postguerra de la Segona Guerra Mundial.»— The Paris Review

  Voir livre

• 

  Et vaig donar ulls i vas mirar...

  Irene Solà

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps.
  Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
  Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocar atmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

  Voir livre