D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Arquitectes jardiners de...

  Eva Jimenez Gómez, Xavier Llobet...

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre vol emmirallar-se en Les Vides de Giorgio Vasari i els Homenots de Josep Pla, de tal manera que mitjançant el retrat literari de vuit arquitectes jardiners que han definit el verd urbà de la ciutat de Barcelona i a través d'una aproximació estètica als seus parcs i jardins puguem descobrir i dibuixar una tradició barcelonina de la jardineria.
  ///
  Breve historia del diseño de los parques y zonas verdes de la ciudad de Barcelona del siglo XIX y XX, a través de los arquitectos que los llevaron a cabo.

  Voir livre

• 

  Aigua Viva

  Clarice Lispector

  • 0
  • 0
  • 0

  La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.
  
  Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.
  
  En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.
  
  ¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

  Voir livre

• 

  Terra de bruixes

  Anna Collell Codina

  • 0
  • 0
  • 0

  2014. Laura viatja a Silent després de la mort de la seua àvia, Sandra Pasqual, que ni era d'allà ni tampoc hi tenia família, però havia expressat el desig de ser enterrada en aquell poble. Quan la jove arriba al vetlatori però, es troba que el fèretre és buit: algú s'ha emportat el cos. Quina relació tenia Sandra Pasqual amb el poble de Silent i, sobretot, qui havia estat capaç de fer una cosa així? 2019. Un incendi arrasa un institut de secundària a Barcelona. Uxia, una de les alumnes, és a l'hospital i no vol parlar ni explicar què va passar. Tampoc no pregunta per la seua amiga Lea. De fons, l'ombra d'una persona corre perseguida per una multitud, tres-cents cinquanta anys enrere.

  Voir livre

• 

  Cartes a Camondo

  Edmund de Waal

  • 0
  • 0
  • 0

  Convidat a exposar les seves peces de ceràmica al museu Nissim de Camondo, Edmund de Waal va gaudir del sobtat privilegi d'endinsar-se en un dels palauets més luxosos de París, antiga propietat d'una influent família sefardita. Construït per desig del prestigiós filantrop i col·leccionista d'art Moïse de Camondo l'any 1912, l'edifici acull des d'aleshores una extraordinària col·lecció d'art francès del segle XVIII. Ben aviat, però, els Camondo van esdevenir objecte de l'antisemitisme, tal com havia passat als Ephrussi, antecessors de De Waal. L'infaust destí d'aquest il·lustre llinatge va marcar De Waal, que va començar a escriure les cartes aplegades en aquest llibre per retre homenatge al record d'una família perduda i «contrarestar el silenci del desdeny». El resultat és una reflexió personalíssima i commovedora sobre el preu de l'assimilació, la malenconia, els vincles familiars, l'art, les vicissituds de la història i el valor de la memòria.
  
  «Un dels llibres més bonics i commovedors que he llegit en molt de temps».
  Mauricio Bach, La Vanguardia
  
  «En les pàgines de Cartes a Camondo conviuen la bellesa i el drama, la riquesa i la desolació. De Waal s'ocupa d'evocar un món de maneres proustianes previ a les persecucions del nazisme: un microcosmos cultivat i cosmopolita. Una història que podria ser considerada una seqüela de La llebre amb ulls d'ambre».
  Luis M. Alonso, Abril (El Periódico)
  
  «Un llibre sensibilíssim i molt ben tramat. Un compassiu i extraordinari homenatge a una família sefardita».
  Biel Mesquida, Abril (El Periódico)
  
  «En aquest admirable i compassiu homenatge a una família sefardita del segle xx, l'autor reuneix amb destresa a persones i objectes que la història va separar. Un complement magnífic al fascinant relat de La llebre amb ulls d'ambre».
  Nicholas Wroe, The Guardian

  Voir livre

• 

  Tardes de diumenge - Converses...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
  «El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
  Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
  Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Voir livre

• 

  (Des)acords

  Various Authors

  • 0
  • 2
  • 0

  Quina dimensió social adquireix la música en el món sorollós d’avui? Té sentit parlar del binomi culta/popular? Com podem valorar-ne els usos? O judicar-la des del punt de vista estètic i cultural? Qui decideix els gustos del públic? Hi ha prou orelles per a tants espais o mitjans consagrats a la música? S’ensenya bé en els nivells educatius? En quina conjuntura es troba la música en català? Especialistes diversos reflexionen sobre l’estat de la música als Països Catalans des del 1975. Tot i la precarietat de les polítiques culturals i els dèficits estructurals que arrossega, les valoracions recollides demostren l’esplèndi-da varietat musical que es viu ara i aquí.

  Voir livre