Begleiten Sie uns auf eine literarische Weltreise!
Buch zum Bücherregal hinzufügen
Grey
Einen neuen Kommentar schreiben Default profile 50px
Grey
Jetzt das ganze Buch im Abo oder die ersten Seiten gratis lesen!
All characters reduced
Aigua Viva - cover

Aigua Viva

Clarice Lispector

Übersetzer Josep Domènech Ponsatí

Verlag: Club Editor 1959 S.L.

  • 0
  • 0
  • 0

Beschreibung

La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.

Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.

En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.

¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.
Verfügbar seit: 15.02.2023.
Drucklänge: 144 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

  • Al voltant del Cant de la Sibil·la a la Seu de València - cover

    Al voltant del Cant de la...

    AA VVAA

    • 0
    • 0
    • 0
    La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l'edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc, des de Barcelona fins a l'Alguer, tot passant per Mallorca i Tarragona. Aquella cerimònia era posada en escena la nit de Nadal: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final, tan temut i tan present en aquella època. El Cant de la Sibil·la a la Seu de València és una  tradició valenciana que estem en condicions de reivindicar i conservar com una manifestació més de la nostra cultura local i compartida amb altres terres de la nostra geografia històrica. La interpretació que, de fa uns anys, posa en escena la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és l'evidència de la seua vitalitat, que fa prefigurar un bon futur valencià per a aquesta representació d'origen medieval. En aquest volum s'ha intentat aportar més llum al passat del Cant de la Sibil·la a la Seu de València, donar testimoni del seu present i potenciar-la en el seu recorregut futur.
    Zum Buch
  • El ball dels espies - Músical i tradició popular - cover

    El ball dels espies - Músical i...

    Vicent Sanz Pérez

    • 0
    • 0
    • 0
    A Biar, vila fronterera del sud-est del País Valencià, any rere any es representa, el segon dia de les festes majors de Moros i Cristians, el Ball dels Espies. L'afamada tonada, amb la pantomima, l'ambaixada, el ball, la Mahoma i els versets conformen en l'actualitat un dels actes festius més emblemàtics de tot el País Valencià. Aquest estudi, a més de traure a la llum la primera transcripció coneguda del Ball dels Espies –obra inèdita de Manuel Quislant Botella– i reivindicar la figura del seu autor, presenta una mostra per ordre cronològic de les diverses variants melòdiques de la tonada, classifica les melodies semblants que s'interpreten arreu del País i fa una comparativa entre les estructures dels diferents balls de nanos i la versió de Quislant, tot relacionant-les amb certs aspectes del Ball de Torrent. Finalment, aporta dues instrumentacions per a banda de música i una adaptació per a dolçaina i tabalet.
    Zum Buch
  • Música mestre! - Les bandes valencianes en el tombant del segle XIX - cover

    Música mestre! - Les bandes...

    Elvira Asensi Silvestre

    • 0
    • 0
    • 0
    La música és un art que ha estat sovint obviat per la historiografia. Aquest volum pretén contribuir a la correcció d'aquest desinterès i acostar-se al fenomen musical des d'una metodologia deutora dels nous corrents d'història cultural, cada vegada menys indiferents a aquesta manifestació artística. Agafant com a fil conductor les bandes de música valencianes, el llibre ens endinsa en un període de transformacions socials que fan possible el progressiu accés de molta gent a una cultura musical que barreja components universals amb altres de locals, en un procés en què interactuen manifestacions pròpies de la cultura d'elit i de la cultura popular. Les bandes, sostingudes per la societat civil, jugaren un notori paper protagonista al final del segle XIX i principi del XX, i es convertiren en motor artístic i en un dels senyals d'identitat valenciana per excel·lència.
    Zum Buch
  • Òperes explicades per a nens - cover

    Òperes explicades per a nens

    Jordi Sierra i Fabra

    • 0
    • 0
    • 0
    "De nen no tenia televisió. La música a través de la ràdio era la meitat del meu món, ja que l'altra el formava la literatura, devorar llibres. Moltes nits em quedava a escoltar les òperes que retransmetia Radio Nacional de España en directe. Quan el locutor descrivia el següent acte, la meva imaginació volava lliure."I això és el que ha volgut transmetre'ns Jordi Sierra i Fabra, el mestre de la literatura infantil i juvenil, a través de les pàgines d'aquesta atípica òpera. De la mà de Falla, Ravel, Wagner o Puccini, ens portarà a un univers en el qual les paraules es fan més intenses, més poderoses, gràcies a la música que les condueix.Aquest audiollibre està narrat en català-
    Zum Buch
  • El record de la bellesa - cover

    El record de la bellesa

    Oriol Broggi

    • 0
    • 0
    • 0
    «El teatre es basa en el record. El seu motor, i l'únic que en quedarà, és el record que arribarem a deixar al cor de l'espectador, i com maldarà per mantenir-s'hi».
    
    A l'hora d'enfrontar-se a una obra d'art, pot ser la bellesa un fi en ell mateix? Quina és la feina real d'un director de teatre que es proposa aixecar una funció que perduri en el record de l'espectador? Com treballa aquest director que sap que el dia que la seva feina fructifiqui, no serà en escena per recollir els aplaudiments? Totes aquestes preguntes i moltes més són les que intenta respondre Oriol Broggi en aquest assaig essencial sobre la creació artística.
    
    Amb El record de la bellesa, una de les personalitats més determinants del teatre català del segle XXI ens parla del seu procés creatiu, ens convida a conèixer la seva personalitat i ens aporta noves visions sobre Sòfocles, Shakespeare, Txékhov, Lorca, Espriu, la tradició i el teatre contemporani.
    Zum Buch
  • Art (in)útil - Sobre com el capitalisme desactiva la cultura - cover

    Art (in)útil - Sobre com el...

    Daniel Gasol

    • 0
    • 0
    • 0
    Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d'artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d'aquest marc només és la punta de l'iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s'inicia l'artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s'allunya l'art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista. 
    
    A partir del canvi de paradigma sobre la idea d'exposició amb l'objectiu de donar visibilitat a obres —una visibilitat necessària perquè arribin a ser art—, Daniel Gasol es pregunta si l'artista s'adapta a la producció institucional que s'entén com a art. L'autor també valora si, per contra, és l'exposició institucional la que dota el treball d'una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual.
    
    Gasol explora l'existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qüestiona les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l'exposició d'art.
    Zum Buch