D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Contra les aules

  Tomàs Llopis

  • 0
  • 0
  • 0

  L'aula, com el pupitre, la pissarra i fins i tot el guix, són elements tangibles i comuns encara a la majoria de sistemes educatius. D'alguna manera s'ha de canalitzar la informació i s'han d'organitzar els grups humans per a l'aprenentatge reglat, i aquesta convenció en les formes i els rituals ha perdurat en el curs dels segles. Però l'aula també pot ésser entesa com la metàfora d'un ensenyament excessivament vertical, compartimentat, tancat en ell mateix i gosaríem afirmar que sovint gairebé prescindible, una vegada superat l'examen que corona cada etapa lectiva. L'autor s'ha passat la vida fent classes de literatura en diferents llocs dels Països Catalans i sota tots els governs possibles des de l'anomenada transició ençà. Però també ha tingut un paper destacat en l'activisme cultural: ha fet teatre, recitals de poesia, crítica, traducció i una obra literària i pedagògica considerables. Tot plegat, en el seu cas, constitueix la base d'una reflexió memorialística i vital que li permeten, al final de la seua vida docent, d'anar "contra les aules", contra la metàfora, i a favor d'uns altres temps amb uns altres actors i potser en uns espais diferents. 

  Voir livre

• 

  Barcelona: Passatges de...

  Núria D'Asprer

  • 0
  • 1
  • 0

  Qualsevol dels passatges del llibre és un regal de sensibilitat, que unit a la capacitat d'observació, documentació i implicació personal de l'autora, produeix en el lector el desig de traduir el recorregut dels passatges de Núria d'Asprer a la pròpia vida: buscar un correlat de llocs i de vivències, revisitar la memòria que s'ha dipositat en els camins personals. És així com es tanca el cercle: actualitzar els llocs per on cadascú ha passat. No deixa de ser una bella coincidència que en les llengües que més coneixem "allò que ha tingut lloc en altre temps" s'anomeni precisament "passat".
  Per a l'autora, el passatge és una via intermèdia que permet d'articular "un recorregut i una meditació sobre la travessia que és la traducció". Vet aquí la pedra angular d'aquest llibre breu, però complex i intens: una reflexió sobre la traducció de les llengües, però també de les ciutats i de la vida mateixa, un pòsit de la memòria que sedimenta en els llocs per on passem. Per aquest motiu la seva meditació s'articula al voltant dels passatges, perquè permeten d'unir constructes diferents però no inaccessibles: per traduir no calen ponts, sinó passatges, una forma d'unió planera i directa. 
  La configuración y la designación de los pasajes, "fronteras del lugar y del no-lugar", permiten a la autora abrir canales de comunicación entre diferentes disciplinas y la biografía personal, que se expresa en cursiva o, en la segunda parte de libro, en otra lengua, el castellano, porque la intimidad de muchas biografías es lingüísticamente bicéfala, y este hecho capital debe ser evidenciado en una traducción que persigue la autenticidad.
  Eduard Sanahuja

  Voir livre

• 

  Serotonina

  Michel Houellebecq

  • 0
  • 3
  • 0

  Florent-Claude Labrouste té quaranta-sis anys, detes-ta el seu nom i es medica amb Captorix, un antide-pressiu que té tres efectes adversos: nàusees, desapa-rició de la libido i impotència. El seu trajecte comença a Almeria, continua als carrers de París i després a Normandia, on els agricultors estan en peu de guerra. França s’ensorra, la Unió Europea s’ensorra. La vida sense rumb d’en Florent-Claude s’ensorra. L’amor és una entelèquia. El sexe, una catàstrofe. La cultura no és cap taula de salvació. 
  En Florent-Claude descobreix uns vídeos porno-gràfi cs en què apareix la seva companya japonesa, deixa la feina i se’n va a viure en un hotel. Vagareja per la ciutat, visita bars, restaurants i supermercats. Filosofa i malparla. També repassa les seves rela-cions amoroses, marcades sempre pel desastre, en alguns casos còmic i en d’altres patètic. Es retroba amb un vell amic que semblava que duia una vida perfecta, però la dona l’abandona per un pianista anglès i s’endú les dues fi lles amb ella. I aquest amic li ensenya a fer servir un fusell... 
  Lúcid i nihilista, Michel Houellebecq construeix un personatge i narrador desarrelat, obsessiu i auto-destructiu, que escruta la seva vida i el món que l’en-volta amb un humor aspre i una virulència pu nyent. Serotonina demostra que continua sent un cronista despietat de la decadència d’Occident, un escriptor indòmit, incòmode i imprescindible.

  Voir livre

• 

  Esquizo

  Ricard Ruiz Garzón

  • 0
  • 0
  • 0

  Esquizo és, més que un llibre, un altaveu per dónar la paraula a aquells que normalment no la tenen. El llibre recull quinze testimonis reals d'esquizofrènics i familiars que conviuem amb la malaltia, quinze relats que parlen del rebuig social de la malaltia, del dolor i el neguit que pateixen els que la viuen dia a dia. En Ricard Ruiz Garzón fa una tasca importantíssima per allunyar prejudicis i contribuir a la desaparició de l'estigma que s'associa amb aquesta malaltia i ho fa donant veu als propis personatges d'aquesta història. Una aproximació testimonial intimista, punyent i gens complaent sobre la malaltia i tot el que l'envolta.-

  Voir livre

• 

  Finlàndia - Una apologia de...

  Manel García Sánchez

  • 0
  • 0
  • 0

  Una vacuna contra la pandèmia fatalista sobre la salut de l'educació pública del nostre país
  Finlàndia és una defensa de l'educació pública; una reacció apassionada però serena, irònica però compromesa, contra les anàlisis a la moda sobre el nostre sistema educatiu, que o bé estan dominades per les veus apocalíptiques dels nostàlgics de l'escola o la universitat del passat, resistents als canvis i sovint defensores de jerarquies professionals i privilegis consolidats —també de classe i a la classe—, o bé per les veus compulsivament reformistes del sistema educatiu, quasi sempre al servei d'algun programa polític o idea no contrastada, més interessades a gamificar que a ensenyar, a prometre que a comprometre's amb una educació per a tothom, igualitària, equitativa, inclusiva i de qualitat.
  El sistema educatiu finlandès (públic), el nostre, és prou bo i digne perquè ens en sentim moderadament satisfets i orgullosos. El professorat cansat i desconcertat que compta amb els dits els anys que falten per a la jubilació és, per sort, una minoria, i l'alumnat insalvable i maleducat, una quimera elitista i classista. L'oportunitat d'una educació pública, laica, gratuïta, igualitària i de qualitat per a tothom l'hem perduda en el passat, no la perdem també per al futur.

  Voir livre

• 

  Pensar Barcelona - Ideologies...

  Edgar Illas

  • 0
  • 0
  • 0

  Pensar Barcelona. Ideologies d'una ciutat global estudia els fonaments ideològics que van redefinir Barcelona durant els anys vuitanta i van orientar la ciutat cap a l'actual economia del turisme, la cultura i els serveis i, per tant, de la gentrificació, la massificació, l'encariment de l'habitatge, la precarització del treball i la ineficàcia de les polítiques públiques.
  Els Jocs Olímpics de 1992 van oferir al govern municipal una doble oportunitat per establir un consens intern i mostrar Barcelona com una feliç combinació de cosmopolitisme europeu i arrelament mediterrani. La posada en escena d'aquesta eufòria municipal connecta amb els contextos d'una Catalunya revitalitzada com a nació, de l'Espanya post-Transició i de la globalització després de la Guerra Freda. La transformació de Barcelona va contribuir a definir les ideologies de la globalització, ja que els Jocs de 1992 van ser una de les primeres celebracions globals de l'era neoliberal de la fi de la història. S'examinen tres tipus de documents: discursos polítics i mediàtics, com els guions de les cerimònies olímpiques, amb especial atenció al guió de Xavier Rubert de Ventós per a la recepció de la flama a Empúries; discursos urbanístics, com els de l'arquitecte Oriol Bohigas; i documents literaris, com les narratives d'Eduardo Mendoza, Francisco Casavella i Quim Monzó. Fou publicat per primera vegada, en anglès, amb el títol Thinking Barcelona. Ideologies of a Global City, per Liverpool University Press l'any 2012. Va rebre el premi de la Northamerican Catalan Society de 2013.

  Voir livre