D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Una vegada va ser estiu la nit...

  Elisabet Riera

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d'un extrem a l'altre de les Alberes, a l'hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l'amor, la mort i el coratge d'estar viu.
  
  «Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre'l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l'equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra —i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d'aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara?
  Només el camí m'ho pot dir.» 
  
  Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin'amor de les trobairitz.

  Voir livre

• 

  Monterosso mon amour

  Ilja Leonard Pfeijffer

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿N'hi ha prou amb acceptar les coses tal com són per sentir-se satisfet? Carmen, lectora empedreïda, no n'està segura. Després d'una vida decebedora viatjant pel món com a dona d'un diplomàtic fracassat, mira de dotar els seus dies de sentit exercint de voluntària en una biblioteca pública. El record fortuït d'unes vacances que va passar al Mediterrani quan era adolescent, en què va descobrir l'amor, la fa embarcar-se en un viatge a Itàlia per tancar amb brillantor una història incompleta i, així, donar forma literària al seu passat. Una magistral novel·la sobre la importància de la fabulació, ja sigui a les pàgines d'un llibre o a la pròpia biografia, «Monterosso mon amour» és una veritable oda als lletraferits que fan de la seva vida literatura.
  
  «Pfeijffer porta la protagonista fins a la costa italiana per reconstruir el seu gran moment juvenil. Monterosso mon amour és una nouvelle de breu i grata lectura».
  Sergio Vila-Sanjuán, La Vanguardia Cultura/s
  
  «Monterosso mon amour és una bella i breu novel·la sobre la recerca del sentit, sobre la culpa, sobre la deformació que pateixen els records, i mostra la perícia narrativa i la capacitat de sorprendre i emocionar d'un Pfeijffer que també és poeta».
  Fulgencio Argüelles, El Comercio
  
  «Un relat meravellós, narrat amb un anhel incontenible d'explicar històries profundes i plenes de sentit de l'humor».
  Mercurio de Múnich

  Voir livre

• 

  El carrer de les Camèlies

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 1
  • 0

  La Rambla on tot comença, l'Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie."La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.

  Voir livre

• 

  A passes cegues per la terra

  Leib Ròkhman

  • 0
  • 0
  • 0

  Bolaño no coneixia Ròkhman, però A passes cegues per la terra és sens dubte un precursor de 2666. I llegir Ròkhman canvia brutalment la idea que et fas del teu univers cultural: de què han dit els llibres des d'Occident, i de quina serralada hi formen les obres més originals, les imprescindibles. Entre Proust i Lispector apareix de sobte un cim immens. ¿Com és que ningú no l'havia vist? ¿Com pot ocultar-se una obra d'aquestes proporcions? N'hi ha prou que la llengua en què va ser escrita hagi desaparegut del continent on la parlaven milions de persones, des de Berlín fins a Vílnius i Odessa.
  ¿I de què es pot parlar en una llengua morta? De com cau la frontera que ens imaginem real entre els que pertanyen a l'aire i els que pertanyen a la pols. De la revolta dels morts. I dels éssers vius que divaguen per la terra perquè arreu se'ls ha fet saber que no els volien per veïns.
  Aquesta novel·la és l'invent formal més lliure com a resposta a l'obligació més feixuga: dir com es veu el món amb els ulls d'un a qui es nega el valor sagrat de la vida, condemnat pels altres a ser el receptacle de la llavor de l'odi. Cap barrera, cap tabú no pot contenir aquesta expressió. Per a nosaltres, que no parlem l'ídix dels jueus assassinats per la nostra tenaç voluntat d'erradicar-los, és un viatge que no s'assembla a cap altre. Resseguint el fil de sang que travessa el nostre món fins avui.
  Aquesta és la primera obra que es tradueix directament de l'ídix al català, gràcies a Joan Ferrarons, traductor de Kafka.

  Voir livre

• 

  Tríptic - Permagel · Boulder ·...

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  Tres relats, tres heroïnes, una saga: l'univers d'Eva Baltasar. Després d'haver-se convertit en la primera autora catalana en arribar a la shortlist de l'International Booker Prize, reunim Permagel, Boulder i Mamut en un sol llibre sota el títol genèric i declaratiu de Tríptic.

  Voir livre

• 

  La bicicleta estàtica

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Els naufragis de la maduresa són al centre d'aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Les fatalitats individuals i col·lectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota mena que provoquen són tractades amb l'estil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els últims llibres de l'autor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d'uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure's del lloc.
  
  «Pàmies, un excel·lent autor de relats. Un text que resulta ser un emocionant i líric cant a Espanya».
  Pedro Felipe Granados, La Verdad

  Voir livre