Begleiten Sie uns auf eine literarische Weltreise!
Buch zum Bücherregal hinzufügen
Grey
Einen neuen Kommentar schreiben Default profile 50px
Grey
Jetzt das ganze Buch im Abo oder die ersten Seiten gratis lesen!
All characters reduced
El poeta de Gaza - cover

El poeta de Gaza

Yishai Sarid

Übersetzer Roser Lluch

Verlag: Club Editor 1959 S.L.

  • 0
  • 0
  • 0

Beschreibung

A cada novel·la Yishai Sarid demostra que escriure des de dins de la seva societat no vol dir deixar de mirar-se-la amb ulls crítics. Això ens permet, als lectors de fora, entendre millor què passa dins d'Israel.
El protagonista d'El poeta de Gaza hauria pogut ser historiador. En canvi és agent dels serveis d'intel·ligència d'Israel i fa anys que interroga palestins com qui treballa en una cadena de muntatge. Fins que li confien una missió particular: reclutar una escriptora progre i fer servir la seva amistat amb un cert poeta de Gaza per capturar el cervell d'un atemptat terrorista.
Aquesta novel·la negra despulla una de les neurosis contemporànies més brutals: ¿quanta violència ha d'exercir un patriota abans d'aturar-se i mirar als ulls l'enemic?
Verfügbar seit: 17.01.2024.
Drucklänge: 224 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

  • Permagel - cover

    Permagel

    Eva Baltasar

    • 0
    • 0
    • 0
    Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d'una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s'esquerdi. I començar.
    "La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols", diu l'heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d'aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d'altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l'elegància dels escriptors de raça.
    La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d'aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d'un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d'una subtil xarxa de relacions entre dones d'una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d'aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l'escut que li oposes —el permagel.
    "Un fenòmen literari" El periòdico.
    Zum Buch
  • L'habitació d'en Beckwitt - cover

    L'habitació d'en Beckwitt

    Angel Burgas

    • 0
    • 0
    • 0
    En Ben Beckwitt és una estrella de cinema retirada que viu a Roses amb la cuinera i el xofer, distanciat de la seva família. També té a prop la Judit Morató, una assistenta a qui confia les seves obsessions. El seu fill, en Samuel, és un artista d'èxit que treballa a Londres, i el seu nebot, en Melvin, ve d'Estats Units a passar uns dies i es guanya la vida en el món del sexe. Són tres generacions d'una família incomunicada i incapaç de canviar aquesta situació.
    Aquesta novel·la circular gira al voltant de tres històries simultànies que posen en joc la seva privacitat, amb traumes familiars del passat i que totes tres es refugien amb la Judit Morató, una noia reservada que també té un trauma inimaginable per a cap d'ells.
    Una història ambiciosa i ben tramada que suscita l'interès per saber com es resolen les intrigues dins dels espais tancats de cadascun d'ells; les habitacions des d'on exhibeixen el seu dolor i s'hi aïllen a mode de "thriller".
    Zum Buch
  • Temps mort - cover

    Temps mort

    Lluís Llort

    • 0
    • 0
    • 0
    En Robert Camp és un jove de Barcelona sense ofici ni benefici. Té trenta-quatre anys i no té feina ni família, ni tan sols diners al banc. De sobte, li comuniquen que és l'hereu d'una familiar llunyana que no sabia ni que existia. Així que ha de viatjar a Nova Orleans perquè ha heretat una mansió i molts diners.
    Agafa un vol barat amb els estalvis que li queden i se'n va a la ciutat de la màgia negra i el jazz pensant que la seva vida farà un gir inesperat, però un cop allà se sent encara més sol i vol marxar-ne perquè s'adona que la resta del món sembla haver-se aturat, com si estigués en temps mort.
    "Temps mort" és un relat negre que es mou a dos temps: un en moviment i l'altre aturat. Té una trama poc comuna i Llort juga amb el lector, trencant amb els estereotips i creant-li tot tipus de sensacions fins a treure'l de les seves caselles.
    Zum Buch
  • La casa tapiada - cover

    La casa tapiada

    Julià de Jòdar

    • 0
    • 0
    • 0
    El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt d'endreçar la biografia de l'escriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l'home concret com totes les cares i caretes de l'antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l'esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors més importants de les últimes dècades. És més: un geni. Perquè el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuació de l'aclamada trilogia L'atzar i les ombres s'ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.
    Zum Buch
  • L'aniversari - cover

    L'aniversari

    Andrea Bajani

    • 0
    • 0
    • 0
    PREMI STREGA 2025
    «Esmolat com una revenja, commovedor com un comiat.» Antonio Scurati
    
    Un fill pot dir prou? Tancar la porta i dir-se: no veuré mai més els meus pares? Qüestionar els seus orígens, escapar de les urpes paternes i negar l'herència del dolor? Aquesta és la narració d'un home que, després de deu anys allunyat del desgast provocat per una violència subtil, persistent i omnipresent dins de les parets de casa, explica la història de la seva desafortunada família. I ho fa amb un retrat commovedor i lúcid, sense concessions, i també amb un desig irrefrenable de renaixement que a poc a poc empelta el lector i el convida a esdevenir ell mateix, a viure la seva pròpia vida, a ser vulnerable sense por de represàlies.
    L'aniversari és, sobretot, una novel·la d'alliberament, que soscava i desemmascara el totalitarisme de la família. Ens fereix amb la seva honestedat, ens desarma amb la seva franquesa, ens despulla amb la seva veritat. Una obra escrita amb una precisió emocional que transforma la ferida en paraula.
     
    Emanuele Trevi – «L'aniversari és una novel·la apassionant i molt original, que és com un cop de puny al cap i a l'estómac del lector. Bajani no sent la necessitat de condemnar ni de perdonar, i ens diu com de complicat i indispensable és el camí cap a la redempció.»
    Donatella Di Pietrantonio – «Amb un llenguatge implacable i refinat, Andrea Bajani col·loca en el relat de la família un artefacte que no deixa escapatòria, i fa brillar la història en el seu llibre més autèntic.»
    Helena Janeczek – «Una escriptura molt clara i lliure, queque salda el preu de salvar-se un mateix.»
    Jhumpa Lahiri – «Un llibre que confronta com cap altre la puresa dels fets, la tirania de la memòria i el totalitarisme de la família.»
    Antonio Scurati – «Esmolat com una revenja, commovedor com un comiat.»
    Il Libraio – «Bajani aconsegueix equilibrar introspecció i narració, treballa com un restaurador pacient que es dedica a reomplir les esquerdes d'una memòria que no esborra les ferides, sinó que les il·lumina entre línies, donant-los vida en la pàgina. n viatge que ressegueix les ombres del record i els silencis de la pèrdua, i que ens retorna una imatge en què els fragments del passat conviuen amb el desig de comprendre.»
    Glicine – «Andrea Bajani utilitza l'escriptura com si fos un bisturí: és tallant, asèptica, precisa i rigorosa, exacta i sense rebaves, no es permet floritures ni concessions de cap mena i, tanmateix, sap ser fortament evocadora i oferir imatges d'un lirisme auster.»
    Critica Letteraria – «Una fúria que s'ha calmat a través de l'escriptura, l'autoanàlisi, l'excavació en la interioritat d'un home que no té por d'escoltar-se a si mateix.»
    Magma Magazine – «L'ús de la memòria, resseguint els anys passats, són eines que Bajani fa servir per oferir-nos una prosa fluida, elegant i profunda. I ho fa sense prendre mai partit: els seus comentaris estan lliures de judicis, dotats d'una densitat que s'acosta a la veritat a mesura que s'acosta el final del text.»
    Zum Buch
  • Quan en dèiem cava - Psiborn 1 - cover

    Quan en dèiem cava - Psiborn 1

    Noèlia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
    Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
    
    Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.
    Zum Buch