Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Tres novel·les analògiques - La...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.
  
  «Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc. Tres novel·les analògiques són tres històries de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».
  Ponç Puigdevall, Quadern El País
  
  «Recordo les tres novel·les amb molt de gust, sobre tot Sentimental. Tan de bo l'última frase del pròleg ("m'ha obert les ganes de tornar-hi") sigui premonitòria».
  Màrius Serra, La Vanguardia
  
  «El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».
  Michèle Gazier, Télérama

  Zum Buch

• 

  Les voltes del món

  Tuli Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Àlex Izquierdo, creatiu publicitari barceloní, ha viscut el món daurat de les agències dels vuitanta i la seva davallada dels noranta, fins a la crisi del 2008, que ho va acabar de trinxar tot. Amb cinquanta anys acabats de fer, sobreviu a força de plans d'ocupació, amb un peu a l'abisme i l'altre al pis de propietat que té al centre de Gràcia, l'única cosa per vendre que li queda abans no acabi d'ensorrar-se. La seva vida ha canviat de cercles i d'amistats, tret de la del Javi, el seu amic de l'institut, discjòquei de professió, que funciona per a l'Àlex com el mirall del destí incert que l'encalça.
  Quan la Mònica entra a la seva vida, també excompanya d'institut, sembla que tot hagi de canviar, però les solucions laborals per a un cinquantí només són pedaços. Vol refer la seva vida, vol la família que no va voler quan era un rei del món, massa desitjos en una Barcelona postolímpica i indignada, vençuda pel poder polític i econòmic sense gairebé marge de millora. Per l'amor que li té a la Mònica, l'Àlex davalla per la piràmide laboral com si descendís per l'infern de Dant. Durant el trajecte tastarà tota mena de dolors físics i morals i tocarà el fons. Serà quan no pugui caure més baix que començarà a treure el cap. I si és amb l'ajut d'algun príncep poderós, ja sap que té un preu. En el seu cas, la bossa o la vida. O un negoci de bugaderies. 
   

  Zum Buch

• 

  El Crist de nou crucificat

  Nikos Kazantzakis

  • 0
  • 0
  • 0

  Likóvrissi és un poble de grecs cristians sota domini turc, a principis del segle XX. Cada set anys, per Setmana Santa, s'hi interpreta un Misteri en què els paisans fan de Crist i d'apòstols. El pope els alliçona perquè s'impregnin dels seus papers: es tracta de llegir un xic, no gaire, els Evangelis i de fer una vida decent mentre preparin la Passió.
  Però la gràcia del text s'encomana a la viuda de vint anys que es prostitueix, al pastor que baixa de la muntanya, al cafeter i al marxant… Ella és Magdalena, ell Jesús, els altres Jaume i Pere; un sentiment nou els uneix com els dits d'una mà. I quan al poble arriba una corrua de gent famèlica que ha sobreviscut a una matança, aquell sentiment els dicta de plantar cara als notables que volen treure's de sobre els refugiats.
  El Crist de nou crucificat és, amb Alexis Zorbàs, la novel·la més llegida de Nikos Kazantzakis. La set de justícia que mou els seus personatges és la mateixa que va dur l'autor a explorar el cristianisme al mont Atos, el leninisme a Berlin i la revolució a la Unió Soviètica, amb Panait Istrati i Victor Serge. Idealista híbrid i actiu, l'Església ortodoxa el va declarar sacríleg, el Vaticà va inscriure a l'índex una de les seves novel·les i el jurat del Nobel li va negar nou vegades el premi. El públic d'arreu del món s'ha cuidat de consagrar-lo i és un dels autors més populars del segle XX.

  Zum Buch

• 

  Pols nova de runes velles -...

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta és la novena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió publicada als anys setanta amb la dels noranta, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

  Zum Buch

• 

  Devolució

  Jordi Martí Monllau

  • 0
  • 0
  • 0

  En l'actual marasme polític que viu l'independentisme, que sembla polaritzat entre el possibilisme autonomista i l'unilateralisme sobiranista, falten idees que ajudin a resituar el discurs sense caure en el derrotisme ni enrocar-se en la fantasia. Ens cal primer de tot un diagnòstic lúcid de la situació actual.
  
  A Devolució, Martí Monllau constata que fa anys que "el catalanisme gira al voltant d'una idea fixa: la independència. Hi gira, però no hi avança. Fa anys que el catalanisme es troba encallat, amb l'anhel posat en un objectiu que sembla que, en lloc de servir-li de far i d'esperó, li fa d'àncora".
  
  L'allau d'assaigs que es va publicar durant els anys del Procés sobre la viabilitat de la independència han quedat sepultats per la mateixa esllavissada que va venir després de l'1 d'octubre. Llegits ara, són més aviat llibres d'autoajuda col·lectiva, amb amplis argumentaris per desfer-se del mal tractador o especulacions tàctiques d'un moment d'efervescència amb més escuma que substància.
  
  En aquest assaig que avui publiquem a la Biblioteca del Núvol, Jordi Martí Monllau fa recapitulació dels errors i pors que han atenallat el catalanisme en els darrers anys i es proposa reestablir el discurs nacionalista sobre noves premisses.

  Zum Buch

• 

  Lluny enllà el cel del sud &...

  Joseph Andras

  • 0
  • 0
  • 0

  Un retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.  
  A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. 
  A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a Charleville­Mézières, és una vaca qui sembla alliberar­se a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. 
  Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.

  Zum Buch