Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Només terra només pluja només fang

  Montse Albets

  • 0
  • 0
  • 0

  NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025
  CANDIDATA AL PREMI ÒMNIUM A LA MILLORA NOVEL·LA DE L'ANY 2024
  «El to és tendre i l'humor aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.» Valèria Gaillard, El Periódico
  A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d'un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s'hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l'essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l'última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.
  Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l'altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d'aquesta història rebusquen en el passat per trobar l'impuls que els torni a la vida.
   
  Ponç Puigdevall, El País — «Montse Albets, valent-se de la descripció de la desolació fúnebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat d'en Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel·la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges.»
  Ona Maresme — «Amb una prosa delicada i profunda, Albets ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida, el pas del temps i la força silenciosa de la natura que ho embolcalla tot. Una lectura que remou, emociona i ens convida a mirar cap endins.»
  Montse Camps, Catalunya Informació — «Una novel·la que té un to de faula, i també tocs d'humor i un to lluminós que el lector agraeix.»
  Valèria Gaillard, El Periódico — «Albets és una escriptora d'estil àgil i aparentment senzill, que es mou com un peix a l'aigua en el registre col·loquial i treu punta a l'argot rural... Malgrat la duresa del tema, el to és tendre, sense oblidar l'humor, que aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.»

  Zum Buch

• 

  Límits - Com educar amb límits...

  Míriam Tirado

  • 0
  • 0
  • 0

  Míriam Tirado, experta en criança conscient, dona en aquest manual informació, eines i consells perquè aconsegueixis criar i educar els teus fills i filles de qualsevol edat amb uns límits conscients que enforteixin el vostre vincle. Quins són els límits que cal posar als fills i filles i, sobretot, com s'han de posar és una de les preocupacions de moltes famílies. El paradigma de criança tradicional, que tirava d'autoritarisme, d'arbitrarietat i del «perquè ho dic jo» no serveix quan les mares i pares volem establir una relació amb els fills i filles basada en el respecte mutu i la connexió. Tanmateix, ens falten referents i, a més, ens trobem amb una altra dificultat: sovint no tenim clars els nostres propis límits i, sense base pròpia, fem aigües. Els límits són absolutament indispensables en la criança i l'educació dels nens i nenes, però com es poden establir d'una manera conscient, clara i assertiva? Aquest llibre et permetrà descobrir el perquè dels límits, i t'ajudarà, a més, a anar dins teu per descobrir la base que et donarà estructura i claredat: els teus propis límits.

  Zum Buch

• 

  Sentir - Un viatge per aprendre...

  Míriam Tirado

  • 0
  • 0
  • 0

  El llibre de Míriam Tirado que ens permetrà entendre i acollir les pròpies emocions, però també acompanyar les dels altres. La majoria de nosaltres no hem rebut ni educació emocional, ni eines o recursos per saber què fer amb el que sentim. Tot i així, ens toca acompanyar les emocions dels nostres infants, familiars o amics. Com ho podem aconseguir si ni tan sols sabem què fer amb les nostres? Míriam Tirado, consultora de criança conscient i periodista especialitzada en maternitat, paternitat i criança, ens proposa fer un viatge a través del sentir per comprendre per què ens costa tant acollir i canalitzar d'una manera assertiva el que sentim, sobretot aquelles emocions que han quedat bloquejades dins nostre i que necessiten ser alliberades. Quan aprenguem què fer amb les nostres emociones, ens serà molt més fàcil acompanyar les dels altres, ja siguin les dels nostres infants, alumnes, parella, etc. Quan aprenguem a sentir sense por, ens adonarem que no hi havia res a témer i podrem viure una vida més plena, feliç i conscient. Un llibre entenedor, pràctic i ple d'eines i recursos per ajudar-te a viure millor les teves emocions i acompanyar també les dels altres.

  Zum Buch

• 

  Terres mortes

  Núria Bendicho Giró

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró.
  La mort violenta d'en Joan és l'inici d'aquesta no­vel·la que descabdella la història d'una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l'esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l'únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d'absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d'encabir-lo dins la caixa?
  Terres mortes és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d'un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia enca­denada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d'una bondat resistent que prova de sobreviure a la vi­lesa que tot ho empelta.
  Núria Bendicho Giró s'estrena amb una histò­ria gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens inter­roga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.
  «Amb mestria sorprenent en l'òpera prima d'una autodidacta, Núria Bendicho ens serveix cru, adobat amb la dosi justa de compassió com a únic consol, un món familiar travessat per dolors atàvics, tan aspres i salvatges com les terres que habita» (Imma Monsó).
  «A través d'una història familiar feta de dolor i violència, Terres mortes ens descobreix una veu nova, que fixa amb força un món rural fet de secrets, abandó i misèria. Tots els personatges, però especialment les dones, es vinclen sota el pes asfixiant de les convencions —i quan no es vinclen, es trenquen—. Núria Bendicho escriu amb la rara saviesa de qui es reconeix en una tradició i la celebra amb naturalitat: en el seu cas, la que uneix Víctor Català i William Faulkner, i narra el conflicte dels homes amb la terra que els ha vist néixer» (Jordi Puntí).

  Zum Buch

• 

  Benvingut senyor Malestar

  Míriam Tirado

  • 0
  • 0
  • 0

  El Max estava estrany des que havia tingut la seva germana, no sabia què li passava, i s'enfadava molt sovint amb els seus pares. Però la seva mare també se sentia confosa, això de tenir dos fills era nou per a ella. Cada dia que passava, la situació es complicava més, però llavors, PUM, va aparèixer un follet, amb barret i maletí, que es presentà a la família com el senyor Malestar i els ajudà a detectar què els passa i com connectar de nou.

  Zum Buch

• 

  Mòbils i pantalles a les...

  José R. Ubieto

  • 0
  • 0
  • 0

  La manera com anomenem el que els passa als infants i els adolescents té unes conseqüències, en les seves vides i en la nostra possibilitat d'interlocució amb ells. No és el mateix definir la seva relació amb els gadgets (pantalles, mòbils, consoles) en termes d'addicció que al·ludint al vincle amorós (que no exclou la seva dosi de patologia) que mantenen amb aquests objectes. Addictes que interactuen a tota hora amb altres persones perquè no en tenen prou amb l'objecte? Sembla una paradoxa. Proposem suspendre aquests qualificatius i substituir-los per una pregunta: són addictes o amants? Això ens ajudarà a llegir les seves vides amb claus del segle XXI i acollir la diversitat de situacions que una etiqueta ràpida («addictes») esborra d'un cop de ploma, com si tots els usos i tots els casos fossin iguals. El llibre planteja algunes estratègies per acompanyar-los en els bons usos del digital.

  Zum Buch