D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Una pau cruel

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Una pau cruel, la guerra civil ha acabat. Els partisans han estat aniquilats i ha arribat el moment de reeducar els grecs en les velles tradicions, com a fidels cristians i veritables patriotes. La família d'en Minos s'ha mudat a Atenes. El pare no pot exercir com a mestre pel seu passat socialista i la família viu en la penúria, castigada també pels germans que van participar en la lluita antifeixista. Però la vida segueix i en Minos despertarà a l'adolescència. Mentre el record de la Rebeca encara roman viu, a poc a poc noves experiències amoroses s'apoderen d'ell. L'Atenes de la postguerra és el teló de fons on escenes cruels i tendres, burlesques i commovedores s'alternen per oferir-nos un fresc d'una vivacitat captivadora. Així es tanca la trilogia que, en paraules del mateix Kallifatides, "és el que sempre vaig voler dir sobre Grècia, els grecs, el meu poble i la seva gent".

  Voir livre

• 

  Pagesos i senyors

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.

  Voir livre

• 

  La lladre del deu per cent

  Lavanya Lakshminarayan

  • 0
  • 0
  • 0

  Ciutat Àpex està sotmesa a la tecnarquia meritocràtica de Bell Corp. Els seus habitants s'adapten al Manifest Meritocràtic i el prioritzen per sobre de tot, i s'esforcen per pertànyer als sectors més elevats de la societat. L'objectiu comú és la productivitat, mesurada en funció de la corba de Bell, que divideix la població entre els que tenen privilegis (els virtuals) i els que no (els analògics). Si un ciutadà virtual no assoleix els objectius és deportat més enllà del Meridià Carnàtic i passa a formar part dels analògics.
  
  Civilització virtual i anarquia són termes que no tenen sentit per a la Nāyaka, la lladre del deu per cent. Ella i molts d'altres lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l'oblit i la pobresa. A través d'un mosaic de personatges fascinants som testimonis de la revolució analògica, una força imparable i sigil·losa que es basa en el reaprofitament, l'acollida i la comunió.

  Voir livre

• 

  L'aventura de Tristany i Isolda

  Béroul, Gabrielle Thomas,...

  • 0
  • 0
  • 0

  Si al segle XIX Richard Wagner va compondre una òpera que va fer famosa la parella i l'any 1900 Joseph Bédier va reconstruir l'hipotètic original d'El romanç de Tristany i Isolda, esdevingut un clàssic de la cultura francesa, ara Lola Badia recupera la versió més antiga d'aquesta història mítica per convertir-la en un clàssic de la cultura catalana.
  
  
  Des de sempre, que l'amor ha insuflat grans sentiments a les ànimes enamorades. Des del segle XII, que l'amor apassionat, adúlter i tràgic ha unit Tristany i Isolda en un sol cos, una sola ànima. I la seva llegenda encara ens emociona.
  
  Dues orenetes deixen a la finestra del rei Marc de Cornualla un cabell llarg de dona, suau com un fil de seda, brillant com un raig d'or. El rei anuncia a la cort que només es casarà amb qui en sigui la propietària. Tristany, el nebot, va a Irlanda a buscar Isolda.
  
  
  Però, ai las!, a la nau que els transporta es beuen un vi d'herbes embruixat. Així comença la història d'un amor ni deshonest ni culpable. Tristany és un cavaller valent. Isolda, una enamorada ben astuta. El final de l'aventura és tan trepidant com el d'una bona sèrie televisiva.
  
  
  «—Senyor, per Déu omnipotent, si ell m'estima i jo l'estimo és per aquell beuratge que vaig beure i que ell també begué. »

  Voir livre

• 

  Seràs la vall

  Irene Rubio

  • 0
  • 0
  • 0

  Seràs la vall, guanyadora del premi Documenta, és la història de la Vall Seca i les dones que hi viuen. És la vida de les Malapeça, que són dures com les roques i tossudes com les males herbes, la de la Mare Riereta, que parla amb els esperits per trobar sentit a un món que desapareix entre sequeres, i la de l'Àvia Més Anciana, que fa seu l'encàrrec de mantenir viu el costum fins a les últimes conseqüències. És també la història de l'Irma, que des de la ciutat presencia el col·lapse de la Vall Seca i es veu empesa a descobrir tots els secrets que amaga aquest indret tan proper i tan llunyà a la vegada. Seràs la vall, una novel·la escrita amb mà ferma i profunditat narrativa, és herència, cos i ritual, i al cor de la història hi batega la pregunta oberta de fins a quin punt podem escapar del lloc d'on venim.

  Voir livre

• 

  El so dels timbals

  Eulàlia Rodríguez

  • 0
  • 0
  • 0

  El planeta ha caigut en la degradació: l'escalfament global i la manca de pluges han provocat la contaminació irreparable de l'estratosfera. Els caps dels governs i els magnats més influents reaccionen decidint portar a terme la construcció d'una escorça artificial que segelli i aïlli la capa de la terra degenerada i contaminada. Així construeixen Kristala, un món de noves ciutats, edificat sobre l'anterior, on grans construccions de vidre serveixen per captar la màxima lluminositat, que els humans necessiten per obtenir l'energia que els permetrà mantenir-se biològicament actius mitjançant un sistema semblant a la fotosíntesi. Però només poden pujar a aquestes urbs no contaminades els que tenen més mitjans econòmics i es margina a una capa inferior els més febles, que queden atrapats a Làmia, un món soterrat on impera la foscor contínua.
  En Tristany, un jove peculiar que viu a Kristala i que pertany a la tercera generació des de la creació de la nova escorça, descobreix l'existència de Làmia i coneix una noia, l'Àsia, que mai no ha sortit d'allà. Enmig de l'obscuritat, les ànsies de llibertat dels habitants de la ciutat soterrada són palpables. El Tristany es veu arrossegat per un sentiment de justícia, una necessitat imperiosa de canviar el destí dels que viuen en la foscor. Comença a idear un pla per unir els dos mons i enderrocar les barreres que els separen. Els timbals de la revolució comencen a sonar.

  Voir livre