Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  El món no em deu res

  Massimo Carlotto

  • 0
  • 0
  • 0

  Un lladre desafortunat i una excrupier alemanya es troben en la ciutat turística de Rimini.
  Quan l'Adelmo veu una finestra oberta en un edifici solemne i elegant, no pot evitar sucumbir a la temptació. Un cop a dins, però, s'adona que no està sol. Amb ell està la Lise, una excrupier alemanya i extravagant. El robatori es converteix en una sèrie de visites mentre sentiments estranys i complexos afloren en les seves converses, on entendran l'amor i també la foscor de l'ésser humà. Una novel·la sobre crims passionals, sobre sacrifici i traumes del passat.

  Zum Buch

• 

  L'home que va caure a través de...

  Carolyn Wells

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova York, anys 20. En sortir de la feina, un jove advocat sent, a través d'una porta, dos homes que es barallen. Després, un tret i un crit. Alarmat, irromp al lloc dels fets. No hi troba ningú, ni mort ni viu. Al cap de poc, però, confirma que s'ha comès un assassinat: el del propietari d'un banc important. Qui és l'assassí? I qui és l'home que apareix a l'East River i assegura haver caigut per un forat i haver travessat la Terra?

  Zum Buch

• 

  La Иostra - Psiborn 6

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Novel·la negra mediterrània, que destapa amb humor el rerefons de corrupció a l'entorn de TV3, en una trama d'interessos polítics i econòmics en la qual els actors principals són membres fàcilment identificables de l'actualitat catalana. A partir d'un greu incident de conseqüències imprevisibles, la Dra. Noèlia Arrotea s'hi veu involucrada quan un dels protagonistes apareix a la seva consulta PsiBorn, on ella fa una interpretació massa lliure de les tècniques Gestalt i lluita acarnissadament per exposar la doble moral, des del sexe no convencional.
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord, s'embruteixen i es deixen arrossegar per justificacions cada vegada més sinistres, La psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Totes les novel·les honestes s'assemblen, però cada novel·la deshonesta ho és a la seva manera. Psiborn 6 "La Иostra" no s'assembla a res que hagis llegit abans.

  Zum Buch

• 

  Farishta

  Marc Pastor

  • 0
  • 0
  • 0

  "Farishta" és la cinquena novel·la de Marc Pastor i en aquesta ocasió l'autor fa gala de la seva gran qualitat literària i fa una mescla potent de gèneres que inclou aventura, intriga, fantàstic, terror, ciència-ficció i fins i tot romàntic.
  Una novel·la amb un punt de partida apassionant que juga amb els girs argumentals amb mestratge i que, a més, està farcida de referències literàries i culturals. Amb tots aquests ingredients, Pastor ens presenta Farishta, que amb divuit anys acabats de fer, se'n va a treballar en un complex d'illes privat de la Polinèsia Francesa, on descobrirà que res és el que sembla. L'autor planteja amb un gran talent un seguit de qüestions molt interessants en un ambient clarament distòpic que, per contrapartida, situa enmig de paisatges de bellesa paradisíaca.
  Una novel·la que es mereix un lloc primordial entre la lleixa de literatura catalana contemporània.

  Zum Buch

• 

  L'Escorxador

  Lluís Riera Porta

  • 0
  • 0
  • 0

  En Roc viu a un poble de la Catalunya interior. Porta una cama ortopèdica com a conseqüència d'un accident terrible i absurd, i viu turmentat i obsessionat per deixar enrere un passat miserable i començar una nova vida amb la Laia. Vol tirar endavant i ha de lluitar contra les seves pors, angoixes i traumes, i no li serà gens fàcil sortir-se'n.
  
  L'Escorxador, novel·la guanyadora de l'XI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, és un thriller negre, gòtic i rural amb boscos infinits, personatges maltractats per la vida, drogues i escenaris sòrdids. Amb moltes referències musicals que puntegen la trama, la prosa de Lluís Riera Porta és precisa i directa com un cop de puny, i ens transporta als racons més foscos que tots amaguem a dins nostre.

  Zum Buch

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Zum Buch