D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Farishta

  Marc Pastor

  • 0
  • 0
  • 0

  "Farishta" és la cinquena novel·la de Marc Pastor i en aquesta ocasió l'autor fa gala de la seva gran qualitat literària i fa una mescla potent de gèneres que inclou aventura, intriga, fantàstic, terror, ciència-ficció i fins i tot romàntic.
  Una novel·la amb un punt de partida apassionant que juga amb els girs argumentals amb mestratge i que, a més, està farcida de referències literàries i culturals. Amb tots aquests ingredients, Pastor ens presenta Farishta, que amb divuit anys acabats de fer, se'n va a treballar en un complex d'illes privat de la Polinèsia Francesa, on descobrirà que res és el que sembla. L'autor planteja amb un gran talent un seguit de qüestions molt interessants en un ambient clarament distòpic que, per contrapartida, situa enmig de paisatges de bellesa paradisíaca.
  Una novel·la que es mereix un lloc primordial entre la lleixa de literatura catalana contemporània.

  Voir livre

• 

  Nosaltres

  Ievgueni Zamiatin

  • 0
  • 0
  • 0

  Escrit l'any 1921, el llibre que teniu a les mans és la mare de totes les distopies. Anterior a Un món feliç d'Aldous Huxley i a 1984 de George Orwell, obres sobre les quals va exercir una clara influència, Nosaltres va estar prohibit a la Unió Soviètica durant més de seixanta anys, considerat un llibre ideològicament reprovable.
  S'hi narra la història de D-503, un enginyer fidel a l'Estat Únic que veu pertorbada la seva vida lògica i ordenada per l'aparició d'una noia difícil de computar. Zamiatin utilitza una trama d'aventures per endinsar-se en una societat regida per un sistema matemàtic perfecte, on els edificis son de vidre i les Taules Horàries, iguals per a tothom. Amb un tractament del llenguatge decididament avantugardista, aquesta obra mestra de la literatura russa del segle xx constitueix una novel·la visionària en molts aspectes, però, sobretot, perquè traspua un anhel de llibretat que no ha perdut vigència.

  Voir livre

• 

  Cònan el bàrbar

  Robert Ervin Howard

  • 0
  • 0
  • 0

  Un jove Cònan, lluny de la seva Cimèria natal, viatjarà per les terres del sud on provarà de guanyar-se la vida com a lladre i mercenari. Fent ús de la seva espasa, la seva força i la seva audàcia, s'enfrontarà a hordes de guerrers, bruixots mil·lenaris amb poders obscurs, monstres esfereïdors —tangibles i intangibles—, gegants de gel i, fins i tot, a homes amb habilitats demoníaques. El viatge el durà per unes terres —més o menys— civilitzades, regides per lleis i convencions socials que s'escapen als principis i costums bàrbars del jove cimeri.
  Cònan és el personatge més rellevant de l'escriptor de literatura pulp Robert E. Howard, pare del gènere anomenat «espasa i bruixeria» i un dels narradors més icònics de la revista Weird Tales. Creador d'altres personatges com Solomon Kane o Kull el Conqueridor, ha passat a la història sobretot per les narracions que va escriure sobre Conan, qui, gràcies a les recopilacions dels seus relats i les seves adaptacions al còmic i al cinema, ha esdevingut una icona del segle xx.

  Voir livre

• 

  1984 (edició en català avalada...

  George Orwell

  • 0
  • 0
  • 0

  Una obra mestra ambientada en una societat distòpica, totalitària i dictatorial, que reflexiona sobre conceptes encara vigents com ara la censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta de llibertats individuals en benefici d'un suposat interès comú. L'any 1984 Londres és una ciutat fosca en què la Policia del Pensament controla exhaustivament la vida dels ciutadans. Winston Smith és un peó d'aquest engranatge pervers i té com a objectiu reescriure la història per adaptar-la al que el Partit considera la versió oficial dels fets. Fins que un dia en Winston decideix qüestionar-se el sistema que els governa i els sotmet. «No hi haurà lleialtat, llevat de la lleialtat al Partit. No hi haurà amor, llevat de l'amor pel Gran Germà. No hi haurà rialles, llevat de les rialles del triomf davant un enemic derrotat. No hi haurà art, ni literatura ni ciència. Quan siguem omnipotents ja no necessitarem la ciència. No hi haurà distinció entre la bellesa i la lletjor. No hi haurà curiositat ni alegria davant el curs de la vida. Tots els plaers antagònics seran destruïts».

  Voir livre

• 

  El so dels timbals

  Eulàlia Rodríguez

  • 0
  • 0
  • 0

  El planeta ha caigut en la degradació: l'escalfament global i la manca de pluges han provocat la contaminació irreparable de l'estratosfera. Els caps dels governs i els magnats més influents reaccionen decidint portar a terme la construcció d'una escorça artificial que segelli i aïlli la capa de la terra degenerada i contaminada. Així construeixen Kristala, un món de noves ciutats, edificat sobre l'anterior, on grans construccions de vidre serveixen per captar la màxima lluminositat, que els humans necessiten per obtenir l'energia que els permetrà mantenir-se biològicament actius mitjançant un sistema semblant a la fotosíntesi. Però només poden pujar a aquestes urbs no contaminades els que tenen més mitjans econòmics i es margina a una capa inferior els més febles, que queden atrapats a Làmia, un món soterrat on impera la foscor contínua.
  En Tristany, un jove peculiar que viu a Kristala i que pertany a la tercera generació des de la creació de la nova escorça, descobreix l'existència de Làmia i coneix una noia, l'Àsia, que mai no ha sortit d'allà. Enmig de l'obscuritat, les ànsies de llibertat dels habitants de la ciutat soterrada són palpables. El Tristany es veu arrossegat per un sentiment de justícia, una necessitat imperiosa de canviar el destí dels que viuen en la foscor. Comença a idear un pla per unir els dos mons i enderrocar les barreres que els separen. Els timbals de la revolució comencen a sonar.

  Voir livre

• 

  La lladre del deu per cent

  Lavanya Lakshminarayan

  • 0
  • 0
  • 0

  Ciutat Àpex està sotmesa a la tecnarquia meritocràtica de Bell Corp. Els seus habitants s'adapten al Manifest Meritocràtic i el prioritzen per sobre de tot, i s'esforcen per pertànyer als sectors més elevats de la societat. L'objectiu comú és la productivitat, mesurada en funció de la corba de Bell, que divideix la població entre els que tenen privilegis (els virtuals) i els que no (els analògics). Si un ciutadà virtual no assoleix els objectius és deportat més enllà del Meridià Carnàtic i passa a formar part dels analògics.
  
  Civilització virtual i anarquia són termes que no tenen sentit per a la Nāyaka, la lladre del deu per cent. Ella i molts d'altres lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l'oblit i la pobresa. A través d'un mosaic de personatges fascinants som testimonis de la revolució analògica, una força imparable i sigil·losa que es basa en el reaprofitament, l'acollida i la comunió.

  Voir livre