Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Zum Buch

• 

  El hòbbit - o viatge d’anada i...

  J. R. R. Tolkien

  • 0
  • 0
  • 0

  Acompanya en Bilbo Saquet en una aventura plena de màgia, criatures fantàstiques i un anell misteriós... Situada l'any 2941 de la Tercera Edat del Sol, la història del hòbbit Bilbo arrenca amb la recerca d´un tresor. Fins ara la vida del protagonista ha estat molt tranquil·la i rutinària, però tot canvia quan el mag Gàndalf el recluta perquè sigui el tretzè membre de la companyia de Thorin, una colla de nans originaris d'Èrebor, d'un quant temps ençà a l'exili des que una bèstia temible els va foragitar de casa seva. És així, doncs, com en Bilbo es troba de cop i volta amb la que serà la seva gran aventura i emprèn un llarg viatge cap a terres ignotes amb l'objectiu d'ajudar els nans a recuperar allò que és seu. Pel camí, coneixerà criatures meravelloses i espantoses alhora, i fins i tot ensopegarà amb un anell màgic... N'han dit:«Una obra mestra impecable».The Times «Tots aquells, joves i grans, que apreciïn una bona història d’aventures, exquisidament explicada, portaran El hòbbit al cor».The New York Times Book Review «Rellegir El hòbbit ha sigut tota una revelació. Abans només el veia com un entrant del gran festí que és El senyor dels anells. Ara m'he adonat tot ell és un àpat perfectament equilibrat, d'aquells que et deixen ben satisfet i no pas atipat».The New Yorker «Aquesta és una aventura per a tota la vida. No us decebrà. Estar a l'altura d'El senyor dels anells no és gens fàcil, però aquest llibre ho aconsegueix».The Guardian «El hòbbit ha de ser llegit com una distracció, però no és sobrer que hi sapiguem veure la llavor guardada a les fosques en un cotó humit de la qual creixerà una mongetera literària gegantina, descomunal. En Frodo, el drac, Gòl·lum, els nans, Gàndalf..., l’existència de l’anell... Tot és a punt d’esclatar».Francesc Parcerisas, el traductor, a Vilaweb

  Zum Buch

• 

  El mar terra endins

  Nariné Abgarian

  • 0
  • 1
  • 0

  «Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt semblava ben serè, fins i tot feliç. La viuda i les dones que ell havia estimat s'havien assegut al voltant del taüt, assaborien vi casolà i, esperonades bé per l'alcohol, bé per l'aspecte desemparat d'en Simon, es van anar sincerant en honor a la vida».
  
  
  L'Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia Viudeta observen, mastegant records d'amor i amargor, com en Simon reposa tan ben plantat com sempre al taüt que li ha preparat la família. Va vestit amb un trajo de llana i una camisa blanca immaculada, afaitat amb cura i clenxinat a la perfecció... Però té les orelles ridículament morades, i això és una burla per a elles, que no volen que l'última imatge que els quedi del mort sigui aquesta. Aquestes dones s'han guanyat a pols un record millor. Totes quatre tenen històries captivadores, carregades de sotracs però també de plaers menuts, i escoltant-les ens transportarem al pinyol d'un món fabulós. Som a Berd, una vila del nord-est d'Armènia, ben a prop de la frontera, i de sobte ens sorprèn una olor de mar; però com pot ser, si el mar ens queda tan lluny? D'on ve tot aquest mar terra endins? Potser és, simplement, el poder de les històries ben contades.

  Zum Buch

• 

  La mort i la primavera

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d'una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els  caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d'endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per moments, es fa més fort que la por. Quan ve la primavera. Quan els nois senten la força de deixar de ser criatures i s'adonen que les dones del poble tenen totes els cabells llargs i fins…"La mort i la primavera" és un tractat polític, alhora que una de les obres més dolorosament belles que s'hagin escrit.

  Zum Buch

• 

  La puta i la santa

  Gemma Pasqual i Escrivà

  • 0
  • 0
  • 0

  Sants, 1909. Als peus d’una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d’immigrants obrers d’Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d’esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí.
   
  Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls.
   
  Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l’èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d’exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s’ha fet esperar, però ha valgut la pena.

  Zum Buch

• 

  Jo un altre - La crònica del canvi

  Imre Kertész

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿És el jo una cosa inamovible o està sotmès a canvi? ¿És potser un fluir constant? Imre Kertész, supervivent d'Auschwitz que va viure l'estalinisme i el kadarisme a Hongria, reflexiona—en un viatge existencial per diverses ciutats europees—sobre les transformacions que afecten necessàriament les fibres més profundes de l'individu. Ens trobem davant la cerca d'un jo anterior, perdut, davant l'intent de comprensió dels canvis que aquest jo ha patit després de les seves vivències i els seus sofriments. En l'obra que presentem, Kertész ens guia, a través de les grans veus de la literatura i el pensament occidentals, pels intricats camins de la historicitat del jo des de la Segona Guerra Mundial fins avui.
  
  Premi Nobel de Literatura 2002

  Zum Buch