Junte-se a nós em uma viagem ao mundo dos livros!
Adicionar este livro à prateleira
Grey
Deixe um novo comentário Default profile 50px
Grey
Assine para ler o livro completo ou leia as primeiras páginas de graça!
All characters reduced
Els claustres - cover
LER

Els claustres

Víctor García Tur

Editora: Comanegra

  • 0
  • 0
  • 0

Sinopse

«Era una guillada, segurament. O pitjor, una idealista. Podia ser que tingués raó i els temps estiguessin canviant, en Muntadas no ho negava, però hi havia la possibilitat que el món estigués embogint sota els efectes de la por al desastre final»

Hi ha homes que s'escapen de tot menys del paper que els ha tocat representar. En Muntadas és un fill d'exiliats mal arrelat a la Nova York dels anys seixanta. Un enigmàtic cercabregues que es passa mitja vida a l'antre de l'Owen allargant el compte de deutes. La nit que és expulsat de casa de la seva parella per no entendre els límits de la festa que s'hi havia organitzat, es troba una dona que li ofereix un feix de bitllets a canvi de provocar un divorci. El nostre home es fica de peus a una enorme galleda i comença la seva aventura per l'alta i baixa societat americana, un niu de personatges impensables units per la desfeta de les identitats. Allà hi coneixerà la Maud, la que hauria de ser la seva víctima, i tot fa preveure que en sortirà escaldat. Art, simulacre, fanatisme i referents cinematogràfics en una combinació de ritme endimoniat i absorbent com una espiral.

Aquest és el vint-i-vuitè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura.
Disponível desde: 05/03/2025.
Comprimento de impressão: 216 páginas.

Outros livros que poderiam interessá-lo

  • L'ala dreta - ENCEGADOR III - cover

    L'ala dreta - ENCEGADOR III

    Mircea Cartarescu

    • 0
    • 0
    • 0
    «Un univers narratiu singular i únic com el de Kafka, Joyce i Borges.» Uwe Tellkamp
    Som a l'any 1989 i a Romania comença la revolució contra el socialisme de Ceaușescu: la ciutat bull, efervescent, i els carrers reflecteixen el desesper d'una població extenuada. A Bucarest tot és misèria, gana i runes. La mare del protagonista es refugia en el record dels seus ancestres i ell, ja convertit en un jove madur, es pregunta com escriure en aquest escenari apocalíptic. Com un calidoscopi de consciència esberlada, el narrador tanca la seva obra monumental amb una plenitud tremolosa com les ales d'una papallona.
    En aquesta última entrega d'Encegador, Mircea Cărtărescu torna a delectar-nos amb una prosa onírica, absorbent i política. Evoca altra vegada el somni, la crítica i la poètica que l'han convertit en un dels escriptors més importants del segle XXI, i posa punt final a la trilogia que ha marcat, de manera prodigiosa, la seva carrera literària.
     
    Christian Moraru, American Review — «Cărtărescu està conquerint Europa amb la nostàlgia com a escut, i a França, Itàlia i Alemanya s'endú un premi rere l'altre.»
    Cinzia Fiori, Corriere della Sera — «Mircea Cărtărescu té una capacitat d'escriptura extraordinària, una densitat en la narració poc usual i un talent per a la imaginació que acaba seduint fins i tot els lectors de novel·les més convencionals. Només cal seguir-lo fidelment i, de sobte, tot es connecta, regalant aventures, coneixements, reflexions i sorpreses.»
    Ver livro
  • L'home minvant - cover

    L'home minvant

    Richard Matheson

    • 0
    • 0
    • 0
    Mentre està de vacances en vaixell, Scott Carey està exposat a un núvol d'esprai radioactiu. Unes setmanes més tard, després d'una sèrie d'exàmens mèdics, ja no pot negar l'extraordinària veritat. No només està perdent pes, també és més baix del que era. Scott Carey ha començat a encongir-se.
    La novel·la de Richard Matheson segueix la seva premissa amb una lògica implacable, amb Carey primer intentant continuar algun tipus de vida normal i després haver deixat enrere el contacte humà, havent de sobreviure en un món on els insectes i les aranyes són adversaris gegants. I fins i tot això és només una etapa del seu viatge cap al desconegut.
    Ver livro
  • Un home bo costa de trobar - cover

    Un home bo costa de trobar

    Flannery O'Connor

    • 0
    • 0
    • 0
    Flannery O'Connor és una de les grans narradores nord-americanes, sovint comparada amb William Faulkner, Carson McCullers i Eudora Welty, amb qui va forjar l'anomenada "narrativa gòtica del sud dels Estats Units". El seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la literatura més sòlida i pertorbadora del segle xx, especialment en el camp de la narrativa curta, gènere que va cultivar amb mestria des que era estudiant fins que es va morir, prematurament i tràgica. Els relats del recull Un home bo costa de trobar es van publicar per primera vegada el 1955 i tenen com a escenari els pobles i les terres meridionals dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un territori decrèpit i decadent marcat per la violència i l'odi. Però als contes de Flannery O'Connor, feridors i esgarrifosos, sempre hi brilla una bellesa estranya, una sensibilitat peculiar i salvatge, que els fa únics.
    Ver livro
  • La decisió de Manperel - cover

    La decisió de Manperel

    Jordi de Manuel

    • 0
    • 0
    • 0
    Una novel·la que profunditza sobre les matemàtiques i sobre els traumes del passat. En Vïktor Nikolàievitx Manperel acaba de fer història, al resoldre un dels Set problemes del Mil·lenni. Però en comptes d'acceptar el premi, decideix abandonar-ho tot i viatjar fins a una misteriosa i petita illa àrtica. Allà rep les gravacions del seu difunt pare, que l'ajudaran a desxifrar el seu passat i els secrets que amaga l'univers. A les seves mans, una decisió que pot canviar el curs de la història.
    Ver livro
  • Un final - cover

    Un final

    Ester Roma, J. P. Sansaloni

    • 0
    • 0
    • 0
    Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa.El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.«Una lectura del tot necessària»Ramona Pérez, Suplement Bellver del Diario de Mallorca«Un final, una història amb un plantejament inicial que podria llegir-se fàcilment —si volem jugar al joc de les endevinalles amb l'origen de la situació que ens presenta— en el reflex que ens arriba del mirall esquinçat de la contemporaneïtat.»Oriol Delisau, Núvol«Un final és una novel·la tan dura com agosarada, tan estremidora com creïble. Ens planteja una allau de preguntes, ens qüestiona personalment, llança una crítica ferotge contra un sistema social fonamentat en la hipocresia, en la informació feta mentida, en la manipulació de les consciències.»Eduard Riudavets, ELIRIS.CAT«Crisi climàtica, individualisme i productivitat malaltissa són alguns dels elements que J.P Sansaloni ha sacsejat i projectat cap al futur en la seva primera novel·la.»Pau Cortina, Regió7«És una novel·la que no té respostes, no hi ha solucions al problema, és un futur cada vegada més possible –només cal seguir la cimera del clima de Glasgow, aquests dies–, però les causes mateixes no s'hi troben pas, i en tot cas les que hi ha són dites per intel·ligències artificials al servei de la propaganda d'interessos diversos, contraposats i sovint contradictoris.»Francesc Bombí-Vilaseca, La Vanguardia«L'obra és una distopia en què es critica "la manipulació que fan de la informació els mitjans de comunicació i la publicitat; l'individualisme, que arracona la comunitat, tret identitari de la humanitat; l'excés de productivitat en tots els àmbits (laboral, lúdic, cultural…)". Un final és "un exercici de desenvolupament dels problemes actuals del nostre món en forma de ficció".»Lluís Llort, El Punt Avui«Cal confessar que Sansaloni –a pesar de treballar en un centre d'intel·ligència artificial— és resolutiu i la novel·la, que llisca prou fina, altament comprensible. Tant de bo que un llibre així serveixi per fresar camins nous que ajudin a modernitzar la literatura catalana.»Carles Cabrera, ARA Balears«Amb aquest treball, que va començar a escriure fa cinc anys, el jove autor s'estrena en un segell «el catàleg del qual sempre m'ha agradat perquè té literatura internacional de primer nivell, però també aposta pel talent jove i local, que sol ser bastant desconegut, i que suposa córrer molt de risc per a una editorial independent com Raig Verd», explica l'escriptor.»Adrián Malagamba, Última Hora«Un final, de J. P. Sansaloni, forma part d'aquelles novel·les que, darrerament, recreen un món postapocalíptic per advertir-nos sobre els perills de la contemporaneïtat.»Ariadna Pell , La Lectora
    Ver livro
  • Quan en dèiem cava - Psiborn 1 - cover

    Quan en dèiem cava - Psiborn 1

    Noèlia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
    Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
    
    Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.
    Ver livro