Fronteres

Vicent Partal

Maison d'édition: Comanegra

Synopsis

Les fronteres són punts clau de confluència cultural i de conflicte polític, de mixtura lingüística i de transformació històrica. Són un fenomen social magnífic i de lectura inesgotable. Resseguint el traç d'aquestes línies dibuixades sobre els mapes, ens endinsem en la història dels seus pobles de manera privilegiada. Vicent Partal n'ha viscut de tots colors i en moments de gran transcendència periodística, i aquí en deixa una bona mostra. Belfast, Moscou, Sarajevo, Hong Kong... Trenta-set capítols en què assistirem a l'esmicolament de la Unió Soviètica, als estralls de la guerra dels Balcans, al naixement de repúbliques i al renaixement de llengües oficialment extingides. Un viatge fascinant.
«Contra allò que sol pensar la gent, i contra allò que els estats volen que pensem, les fronteres són sempre una invenció humana i ni tan sols aquelles més aparentment naturals no ho són, de naturals».
Fronteres és el tercer títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

Disponible depuis: 16/02/2022.

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

En Machu el petit heroi

Mireia Segarra

En Machu era feliç al costat de la seva mare, però un dia va aparèixer un home i se'l va endur dins d'una caixa, junt amb la seva germana. Poc després una noia va trobar-los abandonats i de seguida els va portar a la protectora, on començaria per a ells un viatge tan complicat com inspirador.

Voir livre

Devolució

Jordi Martí Monllau

En l'actual marasme polític que viu l'independentisme, que sembla polaritzat entre el possibilisme autonomista i l'unilateralisme sobiranista, falten idees que ajudin a resituar el discurs sense caure en el derrotisme ni enrocar-se en la fantasia. Ens cal primer de tot un diagnòstic lúcid de la situació actual.

A Devolució, Martí Monllau constata que fa anys que "el catalanisme gira al voltant d'una idea fixa: la independència. Hi gira, però no hi avança. Fa anys que el catalanisme es troba encallat, amb l'anhel posat en un objectiu que sembla que, en lloc de servir-li de far i d'esperó, li fa d'àncora".

L'allau d'assaigs que es va publicar durant els anys del Procés sobre la viabilitat de la independència han quedat sepultats per la mateixa esllavissada que va venir després de l'1 d'octubre. Llegits ara, són més aviat llibres d'autoajuda col·lectiva, amb amplis argumentaris per desfer-se del mal tractador o especulacions tàctiques d'un moment d'efervescència amb més escuma que substància.

En aquest assaig que avui publiquem a la Biblioteca del Núvol, Jordi Martí Monllau fa recapitulació dels errors i pors que han atenallat el catalanisme en els darrers anys i es proposa reestablir el discurs nacionalista sobre noves premisses.

Voir livre

La ruta blava - Viatge a les...

Josep Maria de Sagarra

Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.

D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.

Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…

Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

Voir livre

Maripasoula

Blanca Llum Vidal

Maripasoula és la crònica d'un viatge improvisat a la selva amazònica. ¿Què hi trobareu? Tot el que l'ull voraç d'una poeta pot arribar a absorbir en un racó del tròpic on França va plantar la bandera i un presidi. ¿I què és, viatjar amb Blanca Llum Vidal? Agafar un avió que et desembarca a Caiena, quedar en una plaça amb el conegut d'un conegut i estirar el cap de fil: entrar a tota mena de cases, seguir camins i converses amb sandàlies i una hamaca, sense saber res del perill. Descobrir el nom de mil ètnies i tocar amb els ulls les mil formes que prenen la vida i la seva destrucció. "Potser viatjar és un forat: recórrer el perímetre, ser una mica com ell, imaginar què hi ha a dins, mirar molt, escoltar amb intenció, precipitar-se a l'enigma amb la basarda que fa i amb el desig de saber, de cavalcar, de mirar, de respirar a l'altra banda i de caminar diferent. O potser són els núvols que passen de Baudelaire: moviment d'aire net, transparència, la condensació d'allò que existia dispers, una bellesa que no es pot atrapar."

Voir livre

Avui que ens són familiars la...

Mercè Rodoreda

«L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent».

L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.

«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».

«Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

Voir livre

En Thomas i el seus amics –...

Mattel

Cap al vespre, les locomotores descansen al cobert. Però una nit, en James comença a explicar històries de fantasmes. A en Percy li fan molta por, ja que molt sovint ha de treballar de matinada, i tot sembla molt més atemoridor a la foscor. En James se'n burla i, per fer-se el valent, promet davant de tots que, a partir d'aquell moment, ell seria l'encarregat d'anar, de nit, a recollir el peix fresc. Però serà en James tan valent com es pensa?

Voir livre