Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Impressions d'un fotògraf

  Francesc Català-Roca

  • 0
  • 0
  • 0

  Francesc Català-Roca és considerat per molts crítics el fotògraf català més important del segle xx.
  Impressions d'un fotògraf, memòries del fotògraf Francesc Català-Roca (Valls 1922 – Barcelona 1998), és el testament d'un temps analògic, ja pràcticament extingit després de l'arribada d'Internet i les tecnologies digitals.
  El seu llegat fotogràfic és un testimoni visual inestimable de la societat espanyola del seu temps.
  El seu treball als anys 40, 50 i 60 va representar l'aparició de la nova fotografia de carrer a Espanya. Durant mig segle va viatjar per Espanya, captant magistralment escenes quotidianes de la postguerra i l'essència dels paisatges urbans. Va treballar al costat d'artistes com Joan Miró i Antoni Tàpies, immortalitzant l'art i la cultura del segle XX.
  Passats trenta anys de la seva primera edició, els aficionats a la fotografia i a la història descobriran continguts inèdits per afegir als relats historiogràfics. El text, divertit i espontani, ha guardat, més enllà de les anècdotes al voltant d'esdeveniments i personatges del segle XX, les idees humanistes per a una pràctica responsable i apassionada de la fotografia. Encara que la tecnologia d'aleshores ja s'hagi superat, aquest llibre és ple d'idees vives com a antídot contra l'automatisme, l'excessiu consum i la globalització que avui dia banalitzen la imatge.

  Zum Buch

• 

  El ball dels espies - Músical i...

  Vicent Sanz Pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  A Biar, vila fronterera del sud-est del País Valencià, any rere any es representa, el segon dia de les festes majors de Moros i Cristians, el Ball dels Espies. L'afamada tonada, amb la pantomima, l'ambaixada, el ball, la Mahoma i els versets conformen en l'actualitat un dels actes festius més emblemàtics de tot el País Valencià. Aquest estudi, a més de traure a la llum la primera transcripció coneguda del Ball dels Espies –obra inèdita de Manuel Quislant Botella– i reivindicar la figura del seu autor, presenta una mostra per ordre cronològic de les diverses variants melòdiques de la tonada, classifica les melodies semblants que s'interpreten arreu del País i fa una comparativa entre les estructures dels diferents balls de nanos i la versió de Quislant, tot relacionant-les amb certs aspectes del Ball de Torrent. Finalment, aporta dues instrumentacions per a banda de música i una adaptació per a dolçaina i tabalet.

  Zum Buch

• 

  Aigua Viva

  Clarice Lispector

  • 0
  • 0
  • 0

  La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.
  
  Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.
  
  En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.
  
  ¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

  Zum Buch

• 

  Jaume I en la València...

  Francesc Granell Sales

  • 0
  • 0
  • 0

  El record de Jaume I es pot conèixer a través dels testimonis escrits en la baixa edat mitjana –documents del seu regnat, poesies dels trobadors contemporanis, cròniques coetànies o pòstumes...–, però també, i sobretot, dels visuals: les subtils i enlluernadores miniatures dels manuscrits, les corpòries pintures sobre taules o les recreacions de la figura del rei en desfilades festives són algunes de les manifestacions de l'època que ens permeten connectar directament amb la idea que tenia la societat del seu temps del rei En Jaume. Com a vehicles de memòria, agitadores d'emocions i instructores sobre la història, les imatges tenen la capacitat de mostrar les diferents concepcions del monarca en el primer període després de la seua mort. La galeria és rica i el nombre d'obres destacat: cap monarca havia rebut tanta consideració –almenys en el camp de les arts visuals–, cap altre rei podia estar representat al bell mig d'una obra tan impactant com el 'Retaule de sant Jordi del Centenar de la Ploma' ni podia ser rememorat de manera tan reiterada com en les festes de Sant Dionís i de Sant Jordi. Un fragment important de la memòria dels valencians, tant dels poderosos com dels vassalls, estava reservat per al monarca. I hui en dia continuem tenint-lo present. Aquesta monografia obre un túnel cap al record del rei en la València baixmedieval, cap a la ciutat i el moment en què van començar a barrejar-se el personatge històric i el mite.

  Zum Buch

• 

  Terra de bruixes

  Anna Collell Codina

  • 0
  • 0
  • 0

  2014. Laura viatja a Silent després de la mort de la seua àvia, Sandra Pasqual, que ni era d'allà ni tampoc hi tenia família, però havia expressat el desig de ser enterrada en aquell poble. Quan la jove arriba al vetlatori però, es troba que el fèretre és buit: algú s'ha emportat el cos. Quina relació tenia Sandra Pasqual amb el poble de Silent i, sobretot, qui havia estat capaç de fer una cosa així? 2019. Un incendi arrasa un institut de secundària a Barcelona. Uxia, una de les alumnes, és a l'hospital i no vol parlar ni explicar què va passar. Tampoc no pregunta per la seua amiga Lea. De fons, l'ombra d'una persona corre perseguida per una multitud, tres-cents cinquanta anys enrere.

  Zum Buch

• 

  Jo també soc de fang - Una...

  Núria G. Caldés

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan l'escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l'art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l'existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l'absència de malalties.
  I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l'estil escultòric tradicional nipó entre l'any 14500 i el segle IV aC.
  El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d'importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser només les seves.
  Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l'espai del que coneixem.

  Zum Buch