Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Aigua Viva

  Clarice Lispector

  • 0
  • 0
  • 0

  La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.
  
  Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.
  
  En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.
  
  ¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

  Zum Buch

• 

  Jo també soc de fang - Una...

  Núria G. Caldés

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan l'escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l'art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l'existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l'absència de malalties.
  I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l'estil escultòric tradicional nipó entre l'any 14500 i el segle IV aC.
  El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d'importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser només les seves.
  Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l'espai del que coneixem.

  Zum Buch

• 

  Òperes explicades per a nens

  Jordi Sierra i Fabra

  • 0
  • 0
  • 0

  "De nen no tenia televisió. La música a través de la ràdio era la meitat del meu món, ja que l'altra el formava la literatura, devorar llibres. Moltes nits em quedava a escoltar les òperes que retransmetia Radio Nacional de España en directe. Quan el locutor descrivia el següent acte, la meva imaginació volava lliure."
  I això és el que ha volgut transmetre'ns Jordi Sierra i Fabra, el mestre de la literatura infantil i juvenil, a través de les pàgines d'aquesta atípica òpera. De la mà de Falla, Ravel, Wagner o Puccini, ens portarà a un univers en el qual les paraules es fan més intenses, més poderoses, gràcies a la música que les condueix.

  Zum Buch

• 

  Tardes de diumenge - Converses...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
  «El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
  Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
  Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Zum Buch

• 

  Jaume I en la València...

  Francesc Granell Sales

  • 0
  • 0
  • 0

  El record de Jaume I es pot conèixer a través dels testimonis escrits en la baixa edat mitjana –documents del seu regnat, poesies dels trobadors contemporanis, cròniques coetànies o pòstumes...–, però també, i sobretot, dels visuals: les subtils i enlluernadores miniatures dels manuscrits, les corpòries pintures sobre taules o les recreacions de la figura del rei en desfilades festives són algunes de les manifestacions de l'època que ens permeten connectar directament amb la idea que tenia la societat del seu temps del rei En Jaume. Com a vehicles de memòria, agitadores d'emocions i instructores sobre la història, les imatges tenen la capacitat de mostrar les diferents concepcions del monarca en el primer període després de la seua mort. La galeria és rica i el nombre d'obres destacat: cap monarca havia rebut tanta consideració –almenys en el camp de les arts visuals–, cap altre rei podia estar representat al bell mig d'una obra tan impactant com el 'Retaule de sant Jordi del Centenar de la Ploma' ni podia ser rememorat de manera tan reiterada com en les festes de Sant Dionís i de Sant Jordi. Un fragment important de la memòria dels valencians, tant dels poderosos com dels vassalls, estava reservat per al monarca. I hui en dia continuem tenint-lo present. Aquesta monografia obre un túnel cap al record del rei en la València baixmedieval, cap a la ciutat i el moment en què van començar a barrejar-se el personatge històric i el mite.

  Zum Buch

• 

  Eros i art

  Gerard Vergés

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'art de gairebé tots els temps i gairebé totes les cultures apareix, en major o menor grau, impregnat d'erotisme. I no faig valoracions morals. Constato un fet».
  
  L'obra de qualsevol bon poeta conté, més o menys explícitament, una pinacoteca pròpia. I poques vegades tenim la sort que ens n'obrin les portes amb tanta generositat. Amb aquesta indagació sobre les manifestacions de l'erotisme en la història de l'art (Giorgione, Rubens, Ausiàs March…), guanyadora del premi d'assaig Josep Vallverdú del 1990, Gerard
  Vergés va escriure impulsat per «una absoluta passió per la bellesa del món» i amb un rebuig explícit de l'academicisme. «Hi ha gent», va dir més endavant, «que en lloc d'un assaig presenten tesines universitàries»; d'això és del que va fugir en llibres com "Tretze biografies imperfectes" i aquest "Eros i art", que recuperem ara, trenta-cinc anys després de la seva primera edició, precedit d'un pròleg de Susanna Rafart, una altra poeta amb pinacoteca pròpia.

  Zum Buch