Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Amb cor de foc Correspondència...

  Joan Brossa, Antoni Tàpies

  • 0
  • 0
  • 0

  La correspondència entre el poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i l'artista Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) conforma una documentació íntima excepcional que permet conèixer l'extensa i intensa relació d'amistat i de col·laboració entre dos dels grans referents de l'avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX. El desembre del 1950, després d'haver inaugurat la seva primera exposició individual a Barcelona, Antoni Tàpies marxava a París, becat per l'Institut Francès. El 15 de desembre de 1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les seves primeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d'important per a ell la seva amistat. És la primera de les cartes que constitueixen l'epistolari entre els dos creadors format per 32 documents que van del 1950 al 1991. Les cartes són un ric testimoni de la fascinació per París, l'atmosfera asfixiant del franquisme, el descobriment de l'amistat i l'admiració mútua en un moment clau de l'evolució de l'obra creativa del poeta i del pintor. Estimulats, entre d'altres, pel poeta i crític brasiler João Cabral de Melo abandonen el neosurrealisme de Dau al Set i cerquen un nou realisme crític que conduirà a la poesia rasa i essencial de Brossa i a l'informalisme matèric de Tàpies. La crisi i la fi de la seva col·laboració a la revista Dau al Set, l'èxit internacional del pintor o la seva fraternal empremta creativa en llibres d'artista indispensables com Novel·la (1965) o Fregoli (1969), són alguns dels fets que relata aquesta correspondència, fins ara inèdita en la seva totalitat, que compta amb un rigorós estudi introductori i una acurada edició i anotació del crític i assagista Manuel Guerrero Brullet.

  Zum Buch

• 

  El meu jo gastronòmic - Pròleg...

  M.F.K. Fisher

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1929 M. F. K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l'autèntica cuina francesa per primera vegada i s'estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d'anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d'una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l'evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera. Descriu àpats que són seducció, educació, diplomàcia i comunió, i escenaris tan diversos com una habitació a sobre d'una pastisseria, una granja suïssa, o un creuer per l'oceà, i descabdella, amb calidesa i una intel·ligència lluminosa, els pilars de la seva educació sentimental alhora que ens il·lustra en l'art de triar i demanar encertadament en un restaurant, en els plaers de menjar en solitud, sense companyia, i en la necessitat d'alimentar-se no només el cos sinó també l'ànima i la ment.

  Zum Buch

• 

  Pensar l'assaig en el segle XXI

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  En més d'una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l'assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l'assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur? Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d'opinió», pot continuar vigent? En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l'assaig actual, alhora que s'interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes.

  Zum Buch

• 

  Joan Fuster Escrits sobre el...

  Joan Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Fuster es va interessar pel 'Tirant lo Blanc' d'una manera particular al llarg de tota la seua vida, però les seues aproximacions a la novel·la cimera de la literatura catalana medieval han estat fins ara ben poc remarcades. Aquestes lectures fusterianes són abordades de manera minuciosa en aquest estudi, que traça un recorregut cronològic per l'atenció de Fuster envers l'obra i també analitza com l'escriptor maldà per recuperar el 'Tirant' com a clàssic de la literatura catalana, especialment enmig del context repressiu del franquisme. La recerca exhaustiva de documentació ha permès aplegar els seus escrits sobre el 'Tirant', d'índole diversa –articles periodístics, estudis, cartes, conferències...–, i traure'n de nous a la llum. El conjunt, que s'edita i s'anota per primera vegada, esdevé un testimoni historicoliterari de primera magnitud, vist ara en perspectiva. Aquesta monografia, que va estar guardonada amb el Premi Joan Coromines d'investigació filològica, històrica o cultural (2022), convocat per la Societat Coral El Micalet, contribueix a valorar, des d'un angle nou, l'aportació inestimable de Joan Fuster al coneixement i a la comprensió de la nostra història cultural.

  Zum Buch

• 

  Ments preclares - El llibre dels...

  Quim Monzó

  • 1
  • 4
  • 0

  Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.

  Zum Buch

• 

  De la meva vida

  Miquel Barceló

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, Miquel Barceló ens parla per primera vegada "de la meva vida" a través dels seus carnets, la seva pintura, els seus dibuixos i una llarga sèrie de textos sobre la infantesa, els pares, Mallorca, la seva relació amb el mar, els animals, la creació: "Pintar, nedar, llegir. Això és el que sempre he fet". Aquí hi trobem els seus amics i els seus referents humans, literaris i artístics. La fascinació per Àfrica i per l'art prehistòric. Els diversos tallers i maneres de treballar a Mallorca, París i Mali. La seva relació amb la pintura, l'escultura, la ceràmica. La reflexió sobre els treballs monumentals a la catedral de Palma, a la seu de l'ONU a Ginebra, a la Biblioteca Nacional de França, a París.

  Zum Buch