Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Les feres

  Uriol Gilibets

  • 0
  • 0
  • 0

  Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es desperta amb la visió del rector brandant la relíquia del sant Prepuci, nu, cridant i rient a cor què vols. Amb el fred que carda. Després el rector s'esfuma, engolit pel bosc frondós. Ves que no s'hagi convertit en una fera, com tothom que per una raó o altra vol desaparèixer del poble.
  
  Així comença «Les feres», escrita en estat de gràcia, en què el protagonista és el poble i els seus peculiaríssims vilatans. I el bosc i el sotabosc, i les feres que l'habiten.
  
  Empeltada d'un humor descordat, atàvic i popular, Uriol Gilibets reescriu la tradició per fer-se-la seva. El seu univers agermana Raimon Casellas amb Amanece que no es poco de José Luis Cuerda; l'escatologia catalana amb l'absurd dels Monty Python; el seny amb la rauxa. Tot plegat per descobrir-nos la grandesa i les misèries d'un poble que podria ser el nostre. Aviat és dit. Poca broma. No res.

  Zum Buch

• 

  Shy

  Max Porter

  • 0
  • 0
  • 0

  De vegades l'adolescència s'assembla més a morir-se que no a fer-se gran i esprémer la vida, especialment si estàs atrapat en una espiral d'aïllament i vergonya i ets incapaç de trobar una sortida enmig de la boira de la frustració i la ràbia. És el cas del Shy, que amb setze anys arrossega un extens currículum de delinqüència juvenil: l'han expulsat de dues escoles, s'ha barallat amb la mare i ara està intern a Last Chance, una institució per rehabilitar els joves més violents i alienats d'Anglaterra. Quan comença la novel·la, el Shy està fugint del centre en plena nit, en direcció al llac, escoltant drum-and-bass als cascos i carregant un sac ple de pedrots a l'esquena. Aquest camí fins al llac és també, en certa manera, la història de la seva vida. A partir d'un monòleg interior adrenalínic i torrencial, que convoca alhora records, discussions familiars, exercicis terapèutics, el ritme de les cançons que escolta i la tonteria testosterònica de la joventut, Porter construeix una novel·la càustica i profunda, a mig camí entre el joc experimental i el desordre narratiu, que s'interroga sobre la masculinitat i la salut mental, i ens recorda que tothom mereix l'oportunitat de curar-se.

  Zum Buch

• 

  Quinze anys - La primavera...

  Vigdis Hjorth

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vigdis Hjorth és una de les meves escriptores contemporànies preferides», Sheila Heti
  
  La vida de la Paula té un ritme plàcid, esquia amb la família a l'hivern, passa els estius a casa l'àvia a Rødøy, o en una cabana a Østfold, va en bicicleta, cull mores i gerds, passeja pels boscos, va a l'escola i menja pastissos que cuina la seva mare: és un ritme que la fa sentir segura i protegida. Fora de la família, que és el centre absolut de la seva existència, també hi ha la Karen, la seva veïna i millor amiga, amb qui passa gran part del temps quan són fora de classe. Però la calma i la placidesa no duren per sempre: un dia, tot just entrada l'adolescència, la Paula descobreix un feix de cartes que la seva mare ha escrit a l'àvia, unes cartes plenes de mentides que expliquen una vida falsa, millorada, inventada. ¿Per què ho fa, això, la mare ¿S'avergonyeix dels fills, del marit, de la família? Quinze anys és una novel·la poderosa sobre els conflictes íntims i existencials del pas a l'edat adulta, una obra exuberant escrita amb una prosa precisa i vigorosa que narra de meravella el desig de llibertat, la necessitat de rebel·lar-se contra les convencions socials i familiars i les ansietats i eufòries d'una etapa sovint convulsa.
  
  «Com Karl Ove Knausgård, Hjorth escriu contra la repressió, contra el tabú d'explicar les coses tal com són», Lauren Collins, The New Yorker
  
  «Les novel·les de Vigdis Hjorth són com grans incendis, destructives i difícils de contenir», Morten Høi Jensen, Literary Review
  
  «Una narradora extraordinària», LA Review of Books

  Zum Buch

• 

  Veus de mort als Encants Vells -...

  Sylvia Lagarda-Mata

  • 0
  • 0
  • 0

  6 d'abril de 1840
  
  Després d'haver resolt alguns dels crims més sonats d'Europa, el cèlebre detectiu Auguste Dupin arriba a Barcelona per investigar un cas que l'involucra directament i que està relacionat amb la passió principal de la seva vida: els llibres. Han trobat un llibreter mort, diuen que el van matar per robar-li un llibre en concret, i el títol encén totes les alarmes de l'investigador. Matar per un llibre? Avui sembla impossible, però un dels assassins més coneguts de la història de Barcelona matava pels llibres. Vet aquí la història del primer assassí en sèrie de la ciutat. Els primers crims «mediàtics» del país. I la gran aventura d'un personatge memorable. Auguste Dupin s'enfronta al cas de la seva vida en una ciutat que bull entre bullangues, pinxos de baixa estofa i llibreters que semblen trets d'una pel·lícula de gènere negre. Sylvia Lagarda-Mata ja era una de les principals cronistes i divulgadores de la història de Barcelona. Concretament, de la Barcelona fosca i criminal. Amb aquesta novel·la, guanyadora del Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona, fa un pas decisiu entre les millors narradores del país.

  Zum Buch

• 

  Unsex me!

  Jaume Ferrer

  • 0
  • 0
  • 0

  "De vegades sembla com si tinguéssim els ulls tancats amb parpelles de pedra que haguessin perdut tot moviment voluntari i involuntari d'obrir-se en algun moment. A vosaltres us desitjo aquesta vergonya: la monstruositat d'unes parpelles de pedra immòbils, però sempre obertes."
  El primer dia d'escola els companys de classe decideixen que en Jacob és una nena i que és intocable. L'home que al cap dels anys estima el seu cos els odia amb tot l'odi que el Jacob no els ha tingut. Però l'amor se'l menja de viu en viu.
  Aquest llibre és una venjança i una declaració d'amor. ¿Com ser dues coses contràries alhora? Unsex me! tracta d'això. I ens posa, als que llegim, en un lloc on fer trampa és impossible. ¿Quants lectors voldran quedar-s'hi fins al final? Els que ho acceptin en sortiran fecundats per la seva veritat, per la seva bellesa.

  Zum Buch

• 

  Germà

  David Chariandy

  • 0
  • 0
  • 0

  Som a l'estiu de 1991, en plena onada de calor. El Park és un complex d'edificis baixos, cases adossades i blocs de pisos de formigó on hi viuen milers de persones que lluiten per trobar feina, cuidar-se els uns als altres i qui dia passa, any empeny. Com molts dels seus veïns, Michael i Francis són fills d'immigrants: el pare va desaparèixer i la mare va venir de Trinitat amb el somni de convertir-se en infermera i, en canvi, combina tres feines, viatja en autobusos durant hores i torna a casa tan esgotada que de vegades no pot ni dormir. Mentre ella lluita per tirar endavant, els seus fills Michael i Francis aprenen els codis per sobreviure al Park.
  La història salta entre els anys noranta, l'adolescència de Michael i Francis, i el present, en què tot és més fosc i més trist, i Chariandy revela un món de violència i esperances frustrades en què els lligams familiars, delicats i indestructibles, són imprescindibles per a la supervivència. Quan al Park augmenten la violència i la presència policial, la sensació de fatalitat s'imposa i el lector sent bategar a la boca de l'estómac la precipitació de la tragèdia. Germà és una novel·la poderosa i intensa, desoladora, plena de vida, que explora la lleialtat i la força de l'amor fraternal, la fragilitat de l'existència, la raça i la identitat i la violència dels prejudicis i del poder.

  Zum Buch