D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Si menges una llimona sense fer...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.
  
  «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
  Enrique Vila-Matas
  
  «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
  Julià Guillamon, La Vanguardia

  Voir livre

• 

  Vents més salvatges

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  Vents més salvatges és una col·lecció de relats lleugers i, a la vegada, profunds. Contes que parlen de nenes, de mares, de tietes i d'àvies, que parlen de dones de l'actualitat i dones que van viure en temps passats. La prosa elegant de la Bel Olid s'endinsa en el conflicte personal i social i obre una finestra a diferents realitats. Parla de la foscor més intensa, de l'abús de poder, la violència i les forces institucionals que afecten els grups socials més marginats. Però també parla de la bellesa dels petits gestos, de la solidaritat i de la sororitat. Un recull de relats contundent i dur, però que mostra que, més enllà de la tempesta, sempre existeix la llum.

  Voir livre

• 

  Un gat negre al jardí - Premi...

  Irene Zurrón

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Unes cascades en una fotografia de família, ansiolítics al calaix, una casa d'arena i una de brossa, la mar, un alienígena i una verge trobada al bosc, una botiga de primera línia de platja, una bola de foc al pit i uns personatges que s'encenen de desig i de ràbia, es defensen, cerquen refugi, s'envesteixen, fugen una vegada i una altra, es deixen endur, escanyen crits i riuen fora de lloc. Els contes d'Un gat negre al jardí estan escrits amb delicadesa, una llengua poderosa i una mirada sòbria, i comparteixen imatges i atmosferes, i protagonistes que s'esforcen fins a l'absurd per adaptar-se a la seva realitat i per entendre els mecanismes de les relacions amb els altres.
  
  El jurat en va destacar «l'estil depurat, que flueix perfectament bé, la llengua espremuda i expressiva, la voluntat de dir sense ensenyar-ho tot, i la melangia –que impregna tots els contes– d'uns personatges femenins que estan acabant la joventut i encara no han trobat el seu lloc al món, que estimen dones i també estimen homes però sempre amb una certa distància, com si es giressin cap endins».

  Voir livre

• 

  La casa Tellier i dues històries...

  Guy Maupassant

  • 0
  • 0
  • 0

  "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
  
  L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
  
  Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

  Voir livre

• 

  Al bosc s'hi ha d'arribar quan...

  Maria Arimany

  • 0
  • 0
  • 0

  Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l'equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s'encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se'ns escapa sense que puguem acabar d'atrapar-la ni d'acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor. Escrita amb delicadesa i una energia inusual, Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc és una proposta interessantíssima i original que ens descobreix una veu literària nova i refrescant. I és, també, bosc i branques despullades i fulles a terra i bolets i paisatge immòbil i alhora sempre canviant.

  Voir livre

• 

  L'art de portar gavardina

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
  
  Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa
  Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa
  
  «El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"».
  Jordi Basté
  
  «Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites».
  Josep Cuní, El País
  
  «És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa».
  Xavier Mas, La Vanguardia
  
  «És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
  Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure
  
  «Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat».
  Nadal Suau, El Cultural
  
  «Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
  Miqui Otero, El Periódico
  
  «Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant».
  Imma Monsó, La Vanguardia
  
  «Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
  Ponç Puigdevall, El País

  Voir livre