D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Tres novel·les analògiques - La...

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor.
  
  «Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc. Tres novel·les analògiques són tres històries de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit».
  Ponç Puigdevall, Quadern El País
  
  «Recordo les tres novel·les amb molt de gust, sobre tot Sentimental. Tan de bo l'última frase del pròleg ("m'ha obert les ganes de tornar-hi") sigui premonitòria».
  Màrius Serra, La Vanguardia
  
  «El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just».
  Michèle Gazier, Télérama

  Voir livre

• 

  Estremida memòria

  Jesús Moncada

  • 0
  • 0
  • 0

  La clau per entrar a les cases de Mequinensa és un fet de sang ocorregut el 25 d'agost de 1877, en temps de pau després de quaranta anys de carlinades. ¿Per què caram es matava la gent si no era per Carles de Borbó o Isabel d'Espanya?
  
  L'escriptor, instal·lat a una taula de 1995, assumeix les funcions d'un investigador i grata, exhuma, analitza amb un plec de papers i el cabal de la seva imaginació, més generosa que l'Ebre. És una gran partida de Cluedo que ens proposa, amb un personatge diferent a cada capítol i un entramat que els lectors tenim la missió de recompondre. El joc és sumptuós, entre detectivesc i arqueològic. Un cop desenterrats, els fragments cobren vida, color, moviment; i aquí apareix el braç carnós de l'Amàlia, allà el llit de la paralítica Marta, i la mula de l'escrivà que ve a fer justícia i ja arriba al revolt del camí on es va cometre l'assassinat.
  
  A mesura que la novel·la avança, són totes les dones de Mequinensa que veus sortir del fosc avenc del temps, amb els ulls brillants d'angúnia pels seus homes ajusticiats. La resurrecció dels morts és un miracle que saben obrar les grans novel·les, per descregut que en sigui l'autor. En lloc de fe, poseu-hi una tendresa i una curiositat inextingibles pels humans que van viure al lloc on has vingut al món, i un art com només el produeixen els artistes més remarcables.

  Voir livre

• 

  Blancor

  Jon Fosse

  • 1
  • 0
  • 0

  Un home condueix sense saber on va. Gira a l'esquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi s'endinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. No s'atura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç d'avançar o retrocedir. Comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc d'anar a buscar ajuda, l'home camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres. Cada cop s'endinsa més en la foscor. Està cansat i mort de fred quan, al cor de la foscor del bosc, es troba amb una presència lluminosa. Blancor és una novel·la brillant sobre la frontera entre la vida i la mort.

  Voir livre

• 

  El carrer de les Camèlies

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 1
  • 0

  La Rambla on tot comença, l'Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie."La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.

  Voir livre

• 

  Això que estàs passant

  Sigrid Nunez

  • 0
  • 0
  • 0

  Al cor d'aquesta novel·la hi ha dues dones, una malaltia i una conversa íntima que es desplega al llarg del llibre i no s'acaba mai. La narradora visita a l'hospital una amiga de tota la vida, amb qui després van agafar camins diferents, que pateix un càncer terminal: és una dona brillant, intel·ligent i plena d'energia, però està terriblement sola, i ella decideix fer-li companyia sovint. Les dues amigues xerren, veuen pel·lícules, llegeixen, recorden la infància, s'expliquen històries i anècdotes, riuen i parlen de les seves relacions personals i sentimentals, complicades i no sempre satisfactòries. A mesura que s'acosta el final de la malaltia, les dues dones s'hauran d'enfrontar al repte més gros de les seves vides: l'acompanyament fins a la mort. Amb delicadesa, pinzellades d'humor i una enorme capacitat reflexiva, Nunez construeix una novel·la extraordinària i profunda, plena d'empatia i vitalitat, sobre les relacions humanes a l'era moderna, i la seva naturalesa ambivalent, i explora temes com ara l'amor, la vida de parella, l'envelliment, la pèrdua i les relacions entre mares i filles.

  Voir livre

• 

  Belfondo

  Jenn Díaz

  • 0
  • 0
  • 0

  A Belfondo, el temps es va aturar fa molt. És un poble aïllat i misteriós, on hi ha una fàbrica i el seu amo governa les vides de tots els habitants del poble. Cada un d'ells sap que és una peça de l'engranatge i sap el seu paper en aquesta hermètica realitat social.
  A través de la ploma de Jenn Díaz, el lector coneix Belfondo, no pels seus carrers, sinó per les persones que hi habiten, com l'Arcadi, el mestre del poble, l'Horaci, l'enterrador, la Beremunda, la prostituta, o el seu germà Dositeo. Els seus anhels, inquietuds, il·lusions i rutines es despleguen en les històries entrecreuades i hom llegeix com si tragués el cap per espiar a través de les finestres.

  Voir livre