Verlag: Editorial Comte d’Aure
El CD "cuori agitati" va formar part de la meva joventut en moments complicats. Parla de ľamor, del pas del temps, dels sentiments, de les il.lusions de joventut, de les seves inquietuds i, a mi, em va robar el cor.
Marcat per les experiències personals més doloroses de l'exili, Ai Weiwei sempre s'ha sentit un estranger, i és a partir de la seva experiència artística que aconsegueix donar a aquest estat singular una dimensió universal. «Les persones sempre han fugit, des dels primers compassos de la humanitat. És un procés pràcticament tan natural com el moviment de l'aigua, el vent o la gespa». A Manifest sense fronteres ens ajuda a entendre que l'exili és sobretot un problema de ser, no un problema de tenir, tot i la indefensió de les persones que han hagut d'abandonar casa seva. I ens il·lumina transmetent-nos el seu compromís amb la humanitat i l'arrel de les motivacions de la seva esplendorosa creativitat. Ai Weiwei és l'artista xinès més destacat de l'art contemporani, i és conegut per centrar les seves creacions en temes polítics i socials, i per la defensa dels drets humans i la llibertat d'expressió.Zum Buch
La història dels avis de l'autor, morts a Auschwitz, serveix per reconstruir l'Europa convulsa de la primera meitat del segle XX. Aquest llibre narra la recerca de dos fantasmes: els avis a qui l’autor no va arribar a conèixer. En aquesta recerca, es rescaten cartes i docu-ments, es recullen testimonis de persones que els van conèixer, s’indaga en arxius i biblioteques... De tot plegat n’emergeix el retrat de dos personatges de carn i os, i també d’un període molt convuls de la història europea, sacsejada per les dues guerres mundials, l’estalinisme, el nazisme i l’Holocaust. En aquest marc, víctimes anònimes de la història que tot ho esclafa, sorgeixen els fantasmes d’aquest llibre, els avis d’Ivan Jablonka: jueus polonesos, ell tapisser, ella costurera, militants comunistes que van patir persecució i captivitat, van haver de fugir a França, van tenir-hi dos fills –un dels quals, el pare de l’autor– i van ser deportats a Auschwitz arran de l’ocupació, on se’n perd la pista i sorgeixen algunes hipòtesis sobre el que hi van viure, tot i que sobre el final no hi ha cap dubte. L’autor, que com a historiador ha abordat amb gran habilitat, intel·ligència i estratègies narratives tant la crònica de successos –al bru-tal Laëtitia o la fi dels homes– com la crònica familiar –al deliciós Una casa amb rodes–, se submergeix aquí en el passat europeu a través d’uns avis desapareguts molt abans que ell nasqués. Allò particular il·lumina allò col·lectiu, i aquesta investigació en les arrels familiars perdudes a l’Holocaust serveix per reconstruir tota una època, un món les injustícies i atrocitats del qual del qual s’han de conèixer.Zum Buch
La implantació de la titulació de Periodisme a la Universitat de València no va ser una comesa fàcil, però un pla d'estudis innovador –fins i tot experimental– i un equip docent competent ho va fer possible amb escreix. Els estudis combinaven la tradició del periodisme de qualitat amb algunes noves tendències, com el periodisme científic i tecnològic, el periodisme digital o el periodisme d'investigació i precisió. Quant al professorat, estava integrat per acadèmics i professionals dels principals mitjans de comunicació valencians. En l'actual ecosistema comunicatiu, era tot un repte formar periodistes graduats altament professionals que, més enllà de les teories i les habilitats tècniques, entengueren la informació com un bé públic i el periodisme com un instrument imprescindible per a una democràcia deliberativa i sostenible. Aquest recull de textos constitueix una polifonia testimonial de la gran majoria del professorat que, al llarg d'aquests primers vint anys, ha fet possible aquesta interessant i engrescadora experiència de docència i formació per a periodistes.Zum Buch
Un guardonat periodista d'investigació aconsegueix entrar on ningú ens convida, s'endinsa en la crisi global dels residus i exposa el món ocult que permet la nostra economia moderna. Hi ha pocs indrets al món on puguem observar millor la humanitat que en un abocador. Estirant el fil de les nostres deixalles podem arribar als racons més execrables de la indústria que mou el planeta. L'economia actual està construïda sobre un fotimer de deixalles. En aquest viatge de contrastos pels llargs tentacles de la indústria dels residus (del Regne Unit a la Índia, dels Estats Units a Ghana), Oliver Franklin-Wallis té el mèrit de fer-nos somriure i emocionar entre una realitat xocant i sovint indignant. I sobretot té el mèrit de mostrar-nos la veritat encara que faci pudor. «Una investigació urgent, rigorosa i infinitament interessant sobre el malbaratament i la crisi ambiental que ens està esclatant als nassos» —CAL FLYN «Un viatge increïble al món de les deixalles, ple de personatges fascinants i fets al·lucinants. La meva relació amb el reciclatge ha canviat per sempre» —OLIVER BULLOUGH «Atractiu, intel·ligent, just, sovint divertit, sempre interessant i molt important. Realment, és la no-ficció més impressionant que he llegit en molt de temps» —MARY ROACH «Absorbent i aterrador» Euronews / «Impactant» New Scientist / «Captivador» Literary Review / «Impressionant» Spectator / «Realment important» Financial TimesZum Buch
Als bars, al carrer, dalt d'una moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats d'idiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzó detecta i descriu en els seus escrits. 'Ments preclares' és un repertori de la idiotesa contemporània. També hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pèl tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perquè som ximples. El capítol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningú no se n'escapa. Monzó despulla la bestiesa contemporània amb un final apoteòsic dedicat als idiotes i la intel·ligència artificial.Zum Buch
«La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.Zum Buch
