Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Mirall trencat

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això."
  
  Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.
  
  "Figurava que els camins de la vida i de la guerra li havien pres la capacitat d'estimar. I que de l'acceptació del que resta després de l'amor derrotat va fer contes, novel·les i proses on la nostàlgia de l'amor perdura sense ni un bri de sentimentalisme." Mercè Ibarz a Mercè Rodoreda (1991)
  Amb el pròleg de l'autora i un postfaci de Marta Nadal.

  Zum Buch

• 

  Solastàlgia

  Ada Castells

  • 0
  • 0
  • 0

  «Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L'únic que no en sé calibrar és l'abast. Soc jo sola qui s'ofega? O és només la nostra família? O és tota l'espècie humana? O és el planeta Terra?»
  
  La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d'unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l'Empordà. A l'expedició l'acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L'objectiu és refundar l'edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l'amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L'amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.
  
  *La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l'activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

  Zum Buch

• 

  Peixos

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  La nova heroïna d'Eva Baltasar s'enfronta a un dels monstres més perillosos que hi ha: l'amor a primera vista. "L'escala fosca del desig no té barana" va escriure Maria Mercè Marçal. La protagonista de Peixos s'hi estimba daltabaix. "Sé —i ho sé perquè ja ho he fet, perquè m'hi he trobat— que l'escriptura no allibera res." La narradora de Peixos és escriptora i viatja allà on li demanen que parli dels seus llibres. Un dia, fent temps abans d'un club de lectura, es fixa en una dona que ven paperines de peix fregit a la plaça del poble. El món s'atura. "I penso. És ella, penso." Ella es diu Victòria i viu en una casa encantada, plena de fetitxos i amb el gos que la guarda com el Cèrber de l'infern. La narradora hi entra i es deixa fascinar per cada detall, com si hagués trobat en la Victòria el motlle ideal, la persona que compleix amb tots els atributs que esperem d'una parella. La passió creix i creix a base de sexe, copes de vi i excursions al llac. Fins que l'enamorament i la bellesa es giren com un mitjó i es converteixen en un pur perill. "Baltasar es inigualable en su manejo del misterio, su cualidad filosófica, su sentido del humor y del ridículo. [...] no escribe, sino que muestra la vida secreta de todo lo que existe en bruto. Un cruce inédito entre Lucia Berlin y Raymond Carver en las calles de la Barcelona contemporánea". Xita Rubert "Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje" Fernanda Melchor "Es una escritora durísima y muy original" Pedro Almodóvar "El que llegeixo en Baltasar és un crit desesperat i lucidíssim d'alerta: o ens ajudem de debò o la gran majoria podem caure al pou." Blanca Llum Vidal a Catorze "Si en Ocaso la narración es cruda, asfixiante y realista, la Fascinación se transforma en un acto gótico de alto voltaje místico para esa protagonista. Una epifanía espiritual donde la autora arrasa con todo." Noelia Ramírez a El País "Batejar un personatge amb el nom de 'Samsa' és una picada d'ullet kafkiana evident."Nadal Suau a El Cultural "Hay algo terrorista y terrorífico en el desenlace de Ocaso y fascinación que nos lleva a un cruce monstruoso y atrayente entre Haneke y Von Trier"Bruno Padilla del Valle a Mercurio "La narración es cruda y asfixiante, ambigua, deprimente y esperanzada" Marta Domínguez a Página Dos "La protagonista voldria tenir una vida corrent sense renunciar al sentiment de tristesa davant del món i això la fa psicològicament i moralment complexa." Julià Guillamon a La Vanguardia "Quina habilitat, la de Baltasar per capturar la precarietat actual." Anna Guitart al Diari ARA.

  Zum Buch

• 

  Sense destí

  Imre Kertész

  • 0
  • 0
  • 0

  Història de l'any i mig de la vida d'un adolescent en diversos camps de concentració nazis (experiència que l'autor va viure en pròpia carn), Sense destí, escrit el 1975, no és tanmateix cap text autobiogràfic. Amb l'objectivitat freda de l'entomòleg i des d'una distància irònica, Kertész ens mostra amb la seva història la realitat punyent dels camps d'extermini en els seus efectes més eficaçment perversos: els que confonen justícia i humiliació arbitrària i la quotidianitat més inhumana amb una forma aberrant de felicitat. Testimoni desapassionat, Sense destí és, sobretot, gran literatura, i una de les millors novel·les del segle XX, capaç de deixar una empremta profunda i constant en el lector.
  
  Premi Nobel de Literatura 2002

  Zum Buch

• 

  Diners per als morts

  Andreu Martín

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de Rafael Larraz, un reputat periodista especialitzat en successos, farà que la seva filla rescati una novel·la inacabada entre les seves pertinences. La curiositat la porta a llegir-la, però aviat s'adona que aquest manuscrit és molt més que una simple obra de ficció. A dins hi trobarà tota una sèrie de crims, fets insòlits i escàndols de proporcions gegantines. 
  
  A mesura que avança la trama, descobrirà secrets foscos que el seu pare havia mantingut ben ocults i que podrien haver estat la causa de la seva mort. La recerca que emprèn la condueix a connectar aquests crims antics amb la seva pròpia història familiar, i és per això que treu a la llum una xarxa de robatoris, màfies i investigacions policials i periodístiques per la ciutat de Castelló de la Plana que han marcat el destí de la seva nissaga durant dècades.

  Zum Buch

• 

  La intrusa

  Irene Pujadas

  • 0
  • 0
  • 0

  Esperonada per les opinions d'amics i família, i amb l'objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, la Diana s'anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s'adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l'humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.

  Zum Buch