D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  El País Valencià sota les bombes...

  Rafael Aracil i Martí, Joan...

  • 0
  • 0
  • 0

  En abril de 1939, los responsables de la aviación franquista, italiana y alemana, podían estar satisfechos de la tarea que habían hecho. Una parte de los objetivos que el otoño de 1936 se marcaron los mandos franquistas, con el asesoramiento de militares alemanes e italianos, fueron logrados a lo largo de los casi tres años de guerra. El País Valenciano fue un objetivo prioritario de la aviación fascista desde los primeros meses de la guerra. El hecho que era por los puertos valencianos por donde llegaba la ayuda militar proveniente de la Unión Soviética y que las vías férreas fueran el camino por donde transitaba la mayoría de la ayuda militar que se dirigía a Madrid, es lo que explica los primeros bombardeos. Después estos se intensificaron y, a los objetivos militares, se añadió el de provocar el terror entre la población, para lo cual tenían que causar víctimas entre la población civil.

  Voir livre

• 

  Recerques de cultura medieval -...

  Mateu Rodrigo Lizondo

  • 0
  • 0
  • 0

  El professor Mateu Rodrigo, historiador medievalista de llarga i acreditada trajectòria docent i investigadora, reuneix en aquest volum una selecció de treballs de l'àrea de la cultura catalana medieval, vinculats particularment a València i publicats en el curs dels darrers anys en diverses revistes acadèmiques. Un primer bloc temàtic aporta informació documentada al coneixement de grans escriptors: Arnau de Vilanova i la persecució 'post mortem' dels seus escrits espirituals; la vida a València del cronista Muntaner; contribucions a la genealogia del llinatge March al segle XIV, o a la família de Joanot Martorell en aquella mateixa època. Igualment, l'herència de Francesc Ferrer forneix proves de la identitat del poeta valencià. El segon grup es consagra a l'anàlisi d'algunes biblioteques significatives. La de l'Hospital dels Beguins il·lustra sobre l'espiritualitat d'aquell corrent religiós, mentre que les de Maria de Castella, reina d'Aragó, al Palau del Real, i la del canonge Guillem Serra són exemples d'una notable llibreria reial i d'una col·lecció eclesiàstica posseïdora de còdexs de gran vàlua, conservats fins avui a la Catedral de València. Clou la sèrie un estudi sobre Melcior Miralles, capellà d'Alfons el Magnànim, i les fonts sobre la guerra de Nàpols.

  Voir livre

• 

  Tríptic de la terra

  Mercé Ibarz

  • 0
  • 1
  • 0

  Vint-i-cinc anys després de la publicació de La terra retirada iLa palmera de blat, Mercè Ibarz tanca el Tríptic de la terra, l’obra de tota una vida, amb Labor inacabada. Tres joies amb les quals l’autora explora, amb gran llibertat expressiva, les fronteres entre gèneres literaris, paisatges i generacions.    
  Quan Mercè Ibarz, l’any 1993, va publicar La terra retirada va obrir un camí que no ha deixat de donar fruits per a la narrativa en català. «Crònica autobiogràfica i d’un país», en paraules de Joan Triadú, «testimoni impagable», Ibarz hi evocava els canvis socials, econòmics i paisatgístics que la gestió de les terres actives de cultiu pot suposar en un territori: en aquest cas, el seu poble natal, Saidí, a la Franja. El llibre es va convertir ràpidament en «un clàssic indiscutible de la literatura catalana del darrer quart del segle XX», com va dir Julià Guillamon. 
  Al cap de dos anys va escriure’n la versió novel·lada, La palmera de blat, protagonitzada per una jove periodista que torna tres dies al poble per assistir al funeral del seu avi centenari. És una novel·la d’una bellesa rara, plena d’imatges inesborrables, en què, com qui segueix un joc de pistes —de vegades ben tangibles, de vegades tan sols intuïdes o somiades—, la protagonista reanima la memòria del seu racó de món, dels seus vius i dels seus morts. 
  Ara, passats més de vint-i-cinc anys, reprèn el fil a Labor inacabada per donar forma a aquest Tríptic de la terra. Altre cop en el registre de la crònica en primera persona, amb fragments d’assaig fotogràfic, Mercè Ibarz continua, amb renovada llibertat expressiva, les seves anades i vingudes entre les fronteres dels gèneres literaris per constatar fins a quin punt les històries, la història, comencen a contar-se soles i amb els anys es descobreix que no s’acaben mai.

  Voir livre

• 

  Fuster una declinació personal

  Josep Iborra

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest volum recull alguns dels treballs esparsos de Josep Iborra sobre el pensament i l'obra de Joan Fuster, i sobre el seu perfil personal i humà. Analitza l'assaig fusterià i alguns dels seus aforismes, i també la relació entre Fuster i Montaigne, Valéry o Pascal, entre d'altres. Inclou ressenyes i articles sobre la publicació de la correspondència de Fuster amb escriptors i intel·lectuals catalans de renom, i descriu el context en què va escriure la seua obra. Finalment, també assenyala la influència de Fuster en la literatura catalana, especialment al País Valencià. Josep Iborra, des de la seua experiència com a estudiós i amic de l'escriptor de Sueca, ens ofereix amb aquest conjunt de textos, alguns dels quals són inèdits, una excepcional anàlisi que amplia i completa els estudis precedents de l'obra fusteriana.

  Voir livre

• 

  El metge social

  Albert Jovell

  • 1
  • 30
  • 1

  Albert Jovell és un referent ètic de primera línia i un ferm defensor d´una medicina més humana. El seu compromís en defensa d´una sanitat pública i equitativa és inequívoc . En aquesta llarga conversa amb el periodista Jordi Sacristán reflexiona amb sensatesa i serenor sobre qüestions individuals i col.lectives que resulten tota una lliçó de vida.
  
  En paraules seves:  “La salut és un aspecte molt sensible de la vida i és un dels elements que més valorem els éssers humans. Un element on no hi ha marge per a l’error. La societat vol error zero en salut. Això ens obliga a demanar un grau d’especialització i de formació molt alt i un servei que ha de ser, per convicció social,  excel·lent. Per això, en aquesta professió, ens hauríem de guiar no tan sols per allò que diuen els nostres superiors, sinó també per allò que ens determinen els nostres valors com a professionals de la sanitat. Aquesta és una feina amb dos components fonamentals i imprescindibles: els valors i el coneixement”

  Voir livre

• 

  El cel no és per a tothom

  Marta Rojals

  • 0
  • 0
  • 0

  El Pep Costa sap per experiència que les relacions entre germans són difícils d’explicar. Les paraules no donen l’abast, es perden els matisos, els codis, l’entrellat dels anys. Les bessones, les grans, sempre en discòrdia, fa anys que no es parlen, però una emergència de l’Eva temperamental provoca la visita de la flegmàtica Sara, amb la mediació si us plau per força del Pep. Som al setembre del 2007 i comença un compte enrere que pot canviar-ho tot. 
  El cel no és per a tothom recrea quatre dècades d’aquest joc de pesos i mesures que és la vida d’una família. Els esforços per obrir-se camí malgrat la malaltia del pare i els retrets de la mare. Els afanys, els sacrificis i les traïcions dels fills per fer realitat el desig d’arrelar, de volar, de fugir corrents. Són quaranta anys, també, de canvis socials, polítics, econòmics i urbanístics d’un país el paisatge del qual –terra, mar i aire– es transforma davant dels ulls del lector com un diorama en moviment. 
  Marta Rojals demostra de nou que posseeix el geni de la llengua tant per a la descripció com per al diàleg, un talent innat per muntar eloqüents estructures narratives i una capacitat d’aprofundiment psicològic que li permet afegir a l’Èlia de Primavera, estiu, etcètera i l’Anna de L’altra una nova galeria de personatges propers i inoblidables.

  Voir livre