D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Exhalació

  Tim Winton, Joana Castells

  • 0
  • 0
  • 0

  En Bruce Pike, conegut com a Pikelet, creix en un petit poble d'una bellesa esfereïdora i salvatge on, a la nit, el rugit de les onades alimenta els seus somnis d'aventura. És un adolescent solitari i introvertit fins que topa amb en Loonie, un noi de la seva edat que va pel mal camí, i es fan amics. En Loonie l'arrossega fins a la platja, territori que els seus pares li han prohibit trepitjar, i junts passen els dies, van a escola, fan campana i competeixen a veure qui aguanta més sota l'aigua. Un dia, al mar, coneixen en Sando, un antic campió de surf de trenta-sis anys que ha viatjat per tot el món perseguint amb la seva planxa l'onada més alta, posant-se en llocs perillosos i en situacions extremes. Fascinats per aquesta llegenda del surf, els nois descobriran l'èxtasi de l'ofec, trencaran les regles, s'enfrontaran a perills que no poden ni imaginar i, sense adonar-se'n, rivalitzaran per l'atenció d'en Sando. Poètica i extraordinària, d'una violència sorda, Exhalació és una novel·la de formació plena de la passió i de les foguerades pròpies de la joventut, d'amistats i traïcions adolescents; un cant a l'addicció a les onades i al risc, i també a la sensualitat del primer amor.

  Voir livre

• 

  Bioko

  Marc Pastor

  • 0
  • 0
  • 0

  Marc Pastor torna a sorprendre amb una novel·la que respira l'exotisme dels millors relats d'aventures. Bioko, l'illa remota del golf de Guinea que dona nom a la novel·la, l'any 1887 encara és un presidi enorme on es confinen els homes a qui es castiga sense futur. Aquí és on destinen Martí Corvo, un soldat llibertí i bevedor, amb l'esperança que serà el candidat ideal per un entorn tan cru.
  La novel·la s'organitza en dues línies cronològiques diferents, que en un moment determinat acaben connectant.
  L'autor la defineix com "una novel·la d'aventures, amb grans dosis de novel·la negra i colonial, i alguna gota de ciència-ficció, però no deixa de ser un homenatge a les històries de Verne, Stevenson o Conrad, passat pel meu filtre".

  Voir livre

• 

  Devoció

  Pablo d'Ors

  • 0
  • 0
  • 0

  En el món de l'esperit no hi ha fronteres, l'absència de fronteres és el que és pròpiament espiritual. Un místic d'avui pot sentir un místic de qualsevol passat, sigui de la seva tradición o d'una altra, com un veritable germà. A aquesta conclusió tan senzilla com universal arriba l'autor de Devoció en la seva versió d'El pelegrí rus, un clàssic del cristianisme ortodox i de la literatura devocional, com també en les principals ensenyances amb vista a l'autoconeixement que extreu del seu estudi, fins al punt que arriba a declarar: "M'hauria agradat trobar aquest llibre quan jo tenia vint anys". Després de l'extraordinària acollida dels seus últims títols, aquesta nova obra de Pablo d'Ors neix amb la inequívoca vocació de transformar definitivament els seus lectors.

  Voir livre

• 

  Ciutat Morta

  Shane Stevens

  • 0
  • 1
  • 0

  Jersey City, un lloc de la històrica immigració italiana, tan a prop de les llums de Manhattan, però incommensurablement lluny del seu esplendor, també és un paradís de la màfia. A principis dels anys setanta, la majoria dels negocis il·legals i il·legals de la ciutat eren dirigits per dos grans grups, un liderat per Joe Zucco i l'altre per Alexis Machine. Són organitzacions àmpliament ramificades, basades en una jerarquia de ferro i unes regles de conducta que constitueixen l'altra cara de la moneda d'una vida sacrificada per l'ambició als diners fàcils.
  
  Bons nois, picciotti, companys: despietats i sense escrúpols, els homes de Joe Zucco desborden cinquanta anys convençuts que són els reis del món, amb dificultat per respirar i passió pel prostíbul, i joves de vint anys sense família que posen la seva sang a prova de fred creient que realment podem tenir èxit, per arribar al cim de l'escala. Tenen noms com Charly Flowers, Harry Strega, Frank Farrano i Hymie Cole. Cadascú té una història diferent, gairebé tots un destí comú; alguns fins i tot tenen cor, però resulta que ningú no pot confiar realment en ningú. Shane Stevens ha forjat una novel·la sobre el crim organitzat italo-nord-americà digna de les millors pel·lícules del gènere.
  
  Aquí no hi ha homes bons, però encara parla d'éssers humans que tenen tota la fragilitat i les emocions de qualsevol altre ésser humà, ens agradi o no.

  Voir livre

• 

  digue'que m'estimes

  Marlene Dietrich, Erich Maria...

  • 1
  • 0
  • 1

  El matrimoni no va impedir a Marlene Dietrich de tenir tants amants com va voler. Als seus peus van rendir-se Gary Cooper, Greta Garbo o Frank Sinatra. Però cap com Erich Maria Remarque, autor de Res de nou a l'oest i d'aquestes cartes d'amor encès, traduïdes per Joan Ferrarons.
  
  Remarque i Dietrich es coneixen a Venècia el 1937. De seguida comença la relació epistolar: ella és als Estats Units i ell, des de l'exili a Suïssa, li escriu cartes recreant la primera trobada. Es tracta de seduir una gran estrella de Hollywood amb la ploma que ja ha fascinat milions de lectors arreu del món. ¿Però què passarà quan Remarque emigri a Amèrica i es retrobin?
  
  Les cartes de Digue'm que m'estimes abracen l'arc sencer d'un amor apassionat i fatu com els que avui canten Bad Bunny o Rosalia —només que el rerefons és la Segona Guerra Mundial i els protagonistes, dos dels artistes més famosos i compromesos de la seva època.

  Voir livre

• 

  La porta del sol

  Elias Khoury

  • 0
  • 0
  • 0

  La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 
  
  "L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

  Voir livre